dilluns, 1 d’octubre de 2012

L'hora de la bicicleta (1)

Després que hagi passat el dia de la bicicleta, em pregunto quan arribarà, a Granollers, la seva hora? L'hora d'aquest mitjà de transport senzill i tantes coses més: saludable, ecològic, econòmic, divertit, ... Perquè, des de fa anys, la bicicleta veu com se la bandeja del tot, a la ciutat del vianants i els cotxes. I és que fa temps que estem instal·lats en l'ara no toca pedalar, al mateix temps que continua essent una aventura qualsevol intent diari d'anar en bicicleta per l'infern de la ciutat.
Mentre l'esperem, però, anem celebrant la Festa de la Bicicleta. (O potser n'hauríem de dir  commemorant, ja que en realitat no hi ha gaire cosa a celebrar). Intento explicar-me.
Per començar, a Granollers hem viscut fa poc el fracàs de l'Ambicia't, el servei de lloguer de bicicletes de l'Ajuntament. Aquesta va ser  la darrera vegada que la bicicleta va sortir en ple debat públic. A partir d'aquest moment, és millor enterrar "el problema". En el projecte de remodelació del carrer Girona, per exemple, s'obvia la possibilitat d'un carril bicicleta, malgrat que, segons es diu, es fa pensant en la mobilitat i en els vianants. Des d'aleshores, no ha sortit ni una sola iniciativa -ni que fos ciutadana, enlloc de municipal- per tal de potenciar l'ús de la bicicleta. Quants anys fa del darrer carril bici -pintat- al carrer, a Granollers? Fins i tot, la Festa Major ha perdut l'acte -blau- que convidava a tothom a anar amb bicicleta, per acabar en una butifarrada final.
Això sí, cada any mantenim aquesta diada de la bicicleta, tots ben escortats per la policia fins el Circuit de Catalunya i amb regals per als participants. Com si es tractés del dia del català al Senat, del qual ja en coneixem la seva efectivitat, no fos cas que fóssim considerats insensibles a la qüestió.
Pels voltants de Granollers, la cosa no va pas molt millor. De carrils bicicleta al mig de la ciutat per arribar als polígons industrials, ja no se'n parla. I només s'arreglen camins per tal de practicar esport amb bicicleta, de muntanya, per als caps de setmana. (Tot i amb això, amb greus problemes per solucionar, encara, com ara la seguretat -que és el principal problema-, la discontinuïtat dels carrils, o la manca de senyalització). I, just quan acaba de començar el nou curs, veiem que no hi ha nous itineraris escolars a la vista, ni tan sols per fer a peu!
Si la reflexió la féssim a nivell del Vallès, veuríem que el paper del Consell Comarcal tampoc és res de l'altre món. La possibilitat de generar un mapa comarcal de rutes per fer amb bicicleta -el fomentar la "planificació" d'aquestes infraestructures entre poblacions- és un projecte massa llunyà, i més avui en dia, en el que li cal redefinir el seu paper en el conjunt de les institucions públiques.
De moment, doncs, caldrà que seguim anant a peu a tot arreu.
(Columna d'opinió per a Ràdio Granollers)