divendres, 28 de setembre de 2012

Simposi d'educació emprenedora a la Universitat

Assisteixo a Madrid al Simposi sobre Educació Emprenedora a la Universitat organitzat per la FUE, amb un important mix de presència internacional entre el món de l'empresa i el de la universitat, i amb una àmplia representació de les estructures creades dins de cada universitat per a fomentar l'emprenedoria entre els seus estudiants. Durant el simposi, es va poder veure una representació de casos ben interessants amb models innovadors en aquesta dinàmica d'acostament entre els mons de l'empresa i de la universitat.
No em correspon a mi explicar el tradicional allunyament entre ambdues institucions, sinó reforçar la sensació que els darrers anys s'estan fent esforços importants de comprensió recíproca, i generant eines per a revertir aquesta mancança. La sensació més estesa era l'expressió de voluntats en aquesta línia, i amb una pressa explícita per recórrer amb poc temps el que no s'ha fet durant anys.
Es publiquen ara les conclusions del Simposi, ordenades en tres àmbits: la institució universitària, les competències, habilitats i actituds a fomentar, i les metodologies i eines a desenvolupar. La principal conclusió, però, és que hi ha un interessant, reptador, però encara llarg, camí a recórrer. Les tradueixo a continuació: ...

La institució universitària
  • Una universitat ambiciosa en l'educació emprenedora ha de ser capaç d'instaurar un lideratge multi-nivell (no n'hi ha prou amb les iniciatives de baix a dalt ni les estratègies de dalt a baix) i partir d'una noció clara i compartida d'emprenedoria que afecti la visió i l'estratègia institucionals.
  • L'estratègia de cada universitat s'ha de concentrar en la creació i alimentació d'un ecosistema emprenedor. Per a això és necessari atendre al teixit empresarial i la cultura específica de l'entorn geogràfic de la universitat, donant major acollida i recorregut a les espècies autòctones.
  • La iniciativa de les administracions i càrrecs institucionals és fonamental per aconseguir un impacte sistèmic. Fins fa uns 4 anys l'educació emprenedora es limitava a impulsos aïllats de docents amb inquietuds.
  • És raonable començar a pensar en estratègies integradores que permetin: unir forces per arribar a un públic més ampli, coordinant i congregant a diferents actors, maximitzar l'impacte de serveis i programes en educació emprenedora, millorar l'aprofitament de recursos i mitjans. La percepció segons la qual els recursos existents són insuficients prové d'una visió incompleta de la qüestió.
  • La universitat ha d'interioritzar la seva nova missió com a creadora de riquesa, donant el primer pas per acostar-se al món empresarial sense esperar que siguin les empreses les que truquin a la seva porta.
  • Les xarxes potencien el suport mutu, l'intercanvi d'experiències, i impliquen a professionals i empresaris en l'educació emprenedora; el networking és una font fonamental d'informació, recursos i oportunitats. Es percep que els especialistes universitaris en el camp tenen una enorme voluntat de col·laborar, compartir i sumar.
  • El finançament a curt i mitjà termini és un dels grans problemes per a l'emprenedoria a l'estat espanyol. Per aquest motiu, és urgent establir aliances amb el món empresarial que alliberin els programes universitaris de la dependència d'una única font de subvenció pública, passant a un model de suports múltiples que en alguns casos serien puntuals, en altres més duradors.
  • L'estat espanyol s'ha de sumar als 8 estats europeus que ja han incorporat plenament l'emprenedoria en els seus plans d'estudi, aprofitant la iniciativa europea Empreniment 2020. Segons les dades de la Direcció General d'Empresa i Indústria de la Comissió Europea, els ciutadans formats en emprenedoria no només són més ocupables, sinó que arriben a una taxa del 20% en creació d'empreses.
  • La universitat no necessita convèncer el món empresarial que una societat emprenedora serà una societat millor perquè, des de principis de la primera dècada del segle XXI, com a mínim, les empreses somien amb nous perfils de talent jove, amb persones capaces de liderar el canvi.
Competències, habilitats, actituds
  • «Emprenedor» no és un eufemisme de «empresari», com no ho és de "creador d'una empresa». És una actitud creativa que s'estén a totes les parcel·les de la vida. Existeixen intraemprenedors, emprenedors socials, fundadors d'empreses, funcionaris emprenedors, etc.
  • Actualment, l'educació primària i secundària són desfavorables a la creativitat i la iniciativa. La universitat necessita que s'introdueixin continguts emprenedors en les fases educatives prèvies per maximitzar el seu impacte. Es tracta d'animar la creativitat i conrear el coratge des de la mateixa infància, edat en què es forja el caràcter.
  • Cal sortir de la cultura de la seguretat i animar que es prenguin riscos amb responsabilitat. Per això, diversos programes universitaris inclouen en la seva metodologia el maneig de capital real i el seu rendiment com a factors d'avaluació i èxit dels participants.
  • La revaloració dels perfils comercials és clau per assegurar l'èxit de noves iniciatives empresarials. La formació comercial, per tant, hauria de ser acollida plenament a la universitat, recordant que l'orientació a la venda no és exclusiva de qui tanca un acord, sinó que s'ha d'estendre al disseny i desenvolupament del producte.
  • El complement imprescindible per a la formació en eines i metodologies és el component actitudinal adequat. En l'actualitat, els quadres docents no tenen, en general, la motivació necessària per transmetre als seus estudiants la passió per l'emprenedoria.
  • La formació i el suport a EBT (empreses de base tecnològica) universitàries mai s'ha allunyar de la selecció "natural" del mercat. Els equips amb més potencial estaran compostos per professors o investigadors, que aporten l'excel·lència tècnica, conjuntament amb estudiants, capaços de major esforç, empenta i dedicació. La vocació emprenedora i la visió comercial són especialment importants en els doctors, que dediquen una mitjana de cinc anys de la seva vida al domini d'una especialitat cientificotècnica i necessiten reinventar-se com experts per donar suport al seu futur professional.
  • Els estudiants han d'interioritzar que la creació d'empreses passa per la combinació de creativitat, coneixement i competitivitat, per al que necessitaran aliar-se amb perfils diferents als del seu titulació d'origen.

Metodologies i eines
  • Un primer objectiu ha de consistir en l'alfabetització emprenedora de tota la població estudiantil, inclosos la comunicació a la creativitat, amb un gran èmfasi en l'adquisició de nocions sòlides en finances bàsiques.
  • Lluny de preocupar-se per inventar nous paradigmes, l'important és identificar eines i metodologies comprovades que estiguin funcionant i emprar-les de forma consistent.
  • Les metodologies i eines vàlides són múltiples, però ha de predominar en tots els casos l'aprenentatge actiu i pràctic, segons la noció anglosaxona del learning by doing.
  • És fonamental inocular l'activitat emprenedora en assignatures ja existents, evitant una reiteració estèril d'assignatures sobre emprenedoria en els plans d'estudi, ja que poden acabar sent calaixos estancs sense recorregut pràctic.
  • La formació de formadors té un paper preponderant. Si l'educació emprenedora és una pregunta fonamentalment pedagògica, sembla evident que els plans d'estudi de les facultats de professorat han d'incorporar amb urgència eines específiques per formar en emprenedoria. Així mateix, els plans d'estudi dels nous Màster per a professors de secundària farien bé en incloure'n una especialització.
  • Sabem com mesurar el potencial, la capacitat i les competències emprenedores? Cal desenvolupar mecanismes d'avaluació i mesurament de resultats per comprovar que esforços i recursos s'encaminen adequadament.
  • És possible generar ocasions per a l'aprenentatge recíproc i multidisciplinari amb programes de baix cost econòmic que se centrin en l'obertura d'espais oberts o de metodologies col·laboratives. Les universitats han de deixar de pensar com comunitats tancades per obrir les portes a iniciatives, especialistes i públics externs.
  • Els Treballs de Fi de Grau i de Fi de Màster haurien d'estar oberts a projectes emprenedors d'estudiants (sempre que es mantingui una mínima relació amb la disciplina cursada) per tal de que els emprenedors "no naturals" rebin el suport institucional que necessiten, augmentant així els llindars actuals de potencial i participació emprenedora.
  • Les xarxes socials, gràcies al seu caràcter viral i major informalitat, poden ser excel·lents vies per elevar les taxes de participació i associacionisme tant en l'emprenedoria social com en l'empresarial.