Formiguetes

Centre de Barcelona, 11 de setembre de 2012 a la tarda

La impactant fotografia aèria de la jornada de dimarts passat m'ha fet venir al cap la imatge d'un niu de formigues. (Evidentment, formigues obreres -manobres, com diria aquell). Una multitud -un milió i mig, com diria l'altre- incomptable de petites formigues que treballa infatigablement i anònima per bastir un espai de llibertat. I prou gran que va ser, aquest espai!
És clar que a les formigues se les pot aixafar, però n'hi ha tantes -i mai no se'n cansen- que és molt difícil que el seu projecte de niu pugui ser esbotzat.
De la resta de fotos -a banda de les que vàrem fer cadascú-, les panoràmiques de LV són també excepcionals, ja que permeten veure de ben a la vora la diversitat present a la manifestació. Famílies, joves, gent gran, parelles, grups d'amics, bombers, geganters, castellers, ... D'aquí, d'allà o de més enllà. Parlant en català, en castellà o en altres llengües.
I tots manifestant-nos amb alegria, sense cap condicionant i, això sí, a favor de la independència. Per què independència és llibertat i, com deia el poeta, els homes no podem ser si no som lliures!