Una visita al Matadero

Tres dies a Madrid -per feina- donen per molt. Entre altres qüestions, per fer una visita que tenia pendent a El Matadero, centro para la creación contemporánea. 60.000 metres quadrats d'un antic escorxador reconvertits en fàbrica per a la cultura més contemporània, com un laboratori únic per a l'experimentació transdisciplinar. Un espai viu i canviant al servei dels processos creatius, de la formació artística participativa i del diàleg entre les arts. Entre d'altres, hi ha espais per al teatre -las Naves del Español, cedides al Teatro Español d'en Mario Gas; per al cinema -la Cineteca, seu permanent del festival Documenta Madrid; per al Disseny -la Central de Diseño, cedida a la Asociación de Diseñadores de Madrid; les arts plàstiques i visuals -la Nave 16, per exemple, amb quatre mil metres quadrats per a exposicions; les lletres -la Casa del Lector, que gestiona la Fundación Germán Sánchez Ruipérez-; o la Música, amb una nau patrocinada directament per Red Bull. I un espai especial, Intermediae, per a la intermediació ciutadana amb el món de la cultura.

No cal dir que totes les comparacions són odioses, però la mirada cap a la nostra Roca Umbert i la Fàbrica de les Arts és inevitable. De fet, de totes les fàbriques d'aquestes característiques que havia pogut visitar, probablement és la que més semblances té amb Roca Umbert.

El doble de metres quadrats (per una ciutat molt més gran, per cert) de sòl municipal dedicats a la cultura és tot un luxe, també per a Madrid. Amb una fórmula un xic diferent: la cessió de cada nau -per conveni- a una empresa o entitat, que és qui la gestiona. (I el mateix amb la part arquitectònica, que fou dissenyada per arquitectes diferents). Les activitats són gairebé les mateixes, amb els matisos corresponents -per exemple, en lloc de mitjans de comunicació hi tenen empreses de cinema, i la Casa del lector no és una biblioteca, sinó un espai per a l'experimentació literària. I amb algunes excepcions, com ara l'exhibició teatral a Madrid, o la nau de Blancs i Blaus a Granollers, amb tota l'activitat derivada de la cultura popular i tradicional, ben viva. Potser la més diferent, però, és la feina que desenvolupa Intermediae, de mediació entre la ciutadania i els poders públics, amb l'ús de les noves tecnologies, i generant projectes transformadors de la ciutat. Una incubadora, doncs, de propostes urbanístiques -ecològiques, culturals, socials- a partir de la dinàmica del Desenvolupament cultural comunitari. Una gran mancança a la nostra ciutat, de generació d'innovació cultural entre la ciutadania.

Les similituds també hi són en el procés de creixement de la idea. Com és normal, es tracta d'un projecte que ha anat prenent forma a partir de la proposta inicial, responent sobretot als estímuls que la ciutadania anava generant, a mesura que la gent se l'anava fent seu. L'evolució de cada una de les parts ha anat en paral·lel a l'evolució general del conjunt, gràcies a la resposta del propi sector i a la interacció amb els protagonistes reals, que són els ciutadans. I, avui en dia, el Matadero és una realitat inexcusable dins del paisatge cultural de la capital de l'estat.
Així doncs, satisfacció per confirmar a Madrid que, des de Roca Umbert, vàrem ajudar a obrir camí. I amb una sorpresa granollerina incorporada: la de trobar-me publicitat de Dieu, moviment creatiu, i en català!