dijous, 20 de setembre de 2012

Regulus

Poc a poc i bona lletra, que deia aquell! I així vaig seguint la col·lecció familiar de Petits Prínceps. Lluny encara de l'excel·lent col·lecció de la Nuri, he afegit un altre exemplar, en l'idioma oficial de l'estat del Vaticà: el llatí. Regulus, d'Antonius A Sancto Exuperio, scripsit et ipse picturis ornavit.
Però, com sempre, la curiositat és on l'he trobat: a Madrid. Així doncs, la pregunta que em vaig fer era clara: és per què la influència vaticana ja comença a fer estralls a la capital de l'estat? O per què el retrocés institucional els porta a segles enrere, quan aquesta era la llengua d'ús oficial? Tot i amb això, jo em decanto per la versió més acadèmica, per a l'aprenentatge del llatí més escolar, ja que el vaig trobar a la secció de llengües. Per tant, vaig poder practicar un xic una llengua que tinc més que rovellada.
En tot cas, val la pena recordar-ne algun trosset: Id unum noveris quod mansueveris. Homines nullius jam rei cognoscendae spatium habent. Res ad usus domesticos confectas ac praeparatas a propolis emunt. Cum autem amici nusquam veneant, homines amicos jam nullos habent. Si igitur amicum parare vis, mansuesce me. (Tot i amb això, portem molts anys domesticats, i encara no ens coneixen ni es reconeixen!).