Diumenge
2 de setembre
Avui és el darrer dia
i ja no ens queda energia;
ens caldrà fer un esprint
o no arribarem als vint!
(XI
Tòmbola Solidària)
Un darrer comentari
pels que tingueu esperit
cooperant i solidari,
passeu-vos, durant el
dia,
per la Plaça del Cabrit
a jugar a la Loteria,
És un gest voluntari,
-ja sé que sou minoria-
però del tot necessari.
(segueix) ...
(Trobada
de les puntaires. Tronada de migdia)
La Trobada de migdia
o tronada de puntaries?
Barregem, per posar alegria,
i donar-los uns nous
aires.
(Missa
major)
Expliquen que avui a
Missa
hi ha hagut més d’un
esglai
i alguna corredissa:
torna a haver-hi mossèn
Blai!
(Actuació
de Festa Major amb Castellers de Sabadell, Castellers d'Esplugues i Xics de
Granollers)
Saballuts i cargolins
han aixecat la plaça,
amb els Xics, avui ben
fins,
mostrant castells fets
amb traça
(sense fer-nos patir
massa!).
Una estelada gegant
ha acompanyat els Xics,
-i a dalt del balcó
estant
a més d’un li han vingut
tics-,
per ‘nar caldejant l’ambient,
que s’acosta la Diada
i volem ser independents
d’una punyetera vegada!
(Ball
de Donzelles de Granollers)
És de les danses més
belles
que hagueu pogut contemplar.
Parlo del Ball de
Donzelles,
amb el que jo em vaig
casar.
(Seguici
dels rajolers)
Això comença a ser un
vici,
poder veure com desfila
tot i que en diguem
Seguici,
els Màsters de l’argila
en format de Cercavila.
(Ball
de tarda amb Els Miven)
Els Miven és un grup
etern,
com l’alcalde Mayoral;
el seu ball no és molt
modern,
però al públic els és
igual.
(Concurs
de rajolers 5-4)
Ens falla en Pep Callau,
i avui s’estrena en
Fusté,
que s’explica, el noi,
prou bé
i amb la veu com d’un
allau.
Assistim a un Rock and
Ríos
on, pel bell mig de les
grades,
de cop ens surten un
tíos
cantant amb la veu
obturada.
(Hi veiem un ex-cap blau
que vol convèncer la pubilla
que mantingui la plantilla
de la colla del sarau,
en contra de la seva
mare
que és qui li planta
cara
per què es faci dels
blanquets,
i deixi de fer el
ximplet!).
El qui no té pas remei
amb tot això del ball
és el jove Pep Botey,
que està fet tot un
secall.
Potser us sonarà
anecdòtic,
però els blancs, massa
solemnes,
fan un himne patriòtic
i en surten del tot indemnes.
Però sí són la
sensació,
just quan s’apuja l’IVA,
els Ganxets, que amb
il·lusió,
ja ballen en Comitiva.
No sé si han begut
conyac
-sé que a més d’un no li
agrada-
però llencen algun sac
a dalt de tot de la
grada.
Permeteu-me que desbarri:
els dos bailos són un
goig:
el blau és l’etern
Biscarri,
i el blanc, un jove
boig.
En Locubitxe, en Miquel,
avui quasi toca el cel;
però al davant hi té en
Galí,
que enguany ha estat
diví.
I ara sí, arriba a la fi
el relat d’aquest
concurs,
com si s’acabés el curs.
i tots volem repetir!
(Sopar
de fi de festa)
Tot fotent l’última cena
a tothom fa molta pena
que ja s’acosti el final,
si aquest any ha estat
genial!
(La
traca dels 1.000 metres)
Aquest cop sí que no em
raca
córrer una llarga estona
perseguit per una traca
fins la Plaça de la
Corona.
(Castell
de focs d'artifici a càrrec de Pirotècnia Caballer)
Fixeu-vos que és Caballer
el qui du la traca
encesa,
i per lligar amb la princesa,
un castell al cel manté.
(Veredicte
de la colla guanyadora i intercanvi de mocadors entre colles)
A en Pep Callau,
perdona’l,
que ens ha llegit com un
llamp
el veredicte MacDónalds:
de tant curt, en un
pim-pam!
“Abans que aquell
general
ens enviï algun tanc
cridaré, des d’aquí
dalt,
que ha guanyat el color
Blanc!”
Es veu que amb el nou
Jurat
s’han posat aviat
d’acord
i ningú s’ha equivocat,
tots amb la veu a un sol
cor.
I és que els ànims,
aquest cop,
sembla que ja
blanquejaven,
Diuen que els blaus s’ho
miraven
d’un xic lluny, més que
de prop.
I el Blanc, revolucionat,
ha confirmat la remor:
ara ja no tenim por
i això només ha
començat!
Tal com senyala la dita,
ens canviem el mocador
-diu en Farras a la
Guita-,
i potser et faig un petó!
(Festa
de cloenda amb Dj Pipo)
L’últim acte de l’agenda
és la festa de cloenda
que es fa la plaça del
Cony,
la que té forma de bony.
(Concurs
de fotografies Instagram)
Cada dia una passada
de fotos amb Instagram!
(Fotografies quadrades
que fan més o menys un
pam).
(Epíleg)
Aquí s’acaba la història
que conté el meu
testimoni.
(I no passarà a la glòria
perquè potser és
erroni).
No sé pas que
t’empatolles!
La millor Festa Major.
surt de l’esforç de les
colles,
amb traça i imaginació.
Cal felicitar els dos
caps,
l’Aleix Caussa i en
Gontan,
que ara per cols o per
naps,
tiren la festa endavant.
Els Diables, a l‘Infern,
els Dracs van cap al seu
Cau
i els Gegants, al seu
Palau,
allí passaran l’hivern.
L’any que ve hi tornarem.
Mentrestant, tot a
cobert
a un racó del magatzem
de la nau de Roca
Umbert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada