Dos dies abans de començar un nou curs, amb retallades i dificultats evidents, el Jurat del Guardó ha volgut així retre homenatge a tants i tants mestres que, amb la seva tasca callada, seriosa i continuada, han aconseguit bastir un model d'escola catalana a partir de la renovació dels mètodes pedagògics, i combatent les traves i dificultats constants que se'ls ha anat posant pel camí. El Guardó es concedirà formalment més endavant, en un acte específic, tal i com es féu l'any passat al Voluntariat per la Llengua.
Coincidències de la vida, just aquell dia acomiadàvem als 98 anys en Donat Puig, granollerí mestre i artista durant la República, Medalla de la ciutat, que patí la Guerra i l'exili, i fundador de l'Educàtor, l'escola amb la qual intentà durant el franquisme educar els infants amb els mètodes que havia après en la seva època republicana. Probablement, el darrer mestre vallesà d'aquella època que encara podia explicar l'esperit amb el que es visqué l'escola catalana.
El text del Jurat diu així:
Als mestres impulsors de l’escola catalana
A Granollers i al Vallès Oriental, al final de la dècada dels seixanta sorgeix un moviment de mestres que, de la mà de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, serà l’embrió del moviment de renovació pedagògica que tindrà lloc a casa nostra. Conscients de les mancances formatives d’aquell moment, aquests mestres treballen per crear un model didàctic alternatiu a l’oficial amb la ferma convicció que cal impulsar la democràcia i la cultura catalana dins i fora dels centres educatius.
Aquests mestres, la majoria formats durant la postguerra, prenen consciència dels problemes de l’escola, es comprometen amb l‘escola de Catalunya i amb la seva renovació pedagògica, es formen activament i, al llarg de les dècades dels setanta i vuitanta, apliquen a l’escola els canvis que implica aquesta renovació.
Amb la restauració de la democràcia alguns d’aquests professionals continuen treballant per trobar resposta a les seves inquietuds a través de la constitució del Casal del Mestre de Granollers i el Vallès Oriental, que neix l’any 1981 amb la voluntat de caminar cap a una nova escola pública catalana.
Al llarg de tots aquests anys la societat ha fet molts tombs i l’escola i el conjunt de la comunitat educativa han anat evolucionant. El català, de moment, és una realitat a tots els nostres centres, i el Casal del Mestre ha fet una tasca de suport a tots aquells professionals que han volgut aprofundir-hi.
El Casal del Mestre de Granollers i el Vallès Oriental representa avui l’esperit de tots els professionals que comparteixen:
- La voluntat de renovar-se i adaptar-se, de manera crítica, als canvis que s’esdevenen en la societat en què estan immersos.
- El suport a les iniciatives que promocionen els comportaments democràtics al si de la comunitat educativa.
- La defensa de l'escola pública catalana, perquè és la que permet a tota la societat rebre una educació de qualitat.
El Casal del Mestre de Granollers i el Vallès Oriental representa avui l’esperit de tots els professionals que, davant dels diferents atacs que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular d’ensenyament a Catalunya, es posicionen clarament per defensar-lo, tant perquè és eficient pedagògicament com pel seu valor com a eina de cohesió social.
L’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat i en especial dels mestres i dels pares i mares que, en temps difícils de dictadura i fins avui, han treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat. El Casal del Mestre ha estat un bon puntal a les seves inquietuds i ha aglutinat molts d’aquests esforços al llarg d’aquests anys.
En podeu trobar més informació a: http://www.casaldelmestre.org
Un apunt sobre Salvador Casanova i Grané (que ara ja surt a la Viquipèdia!):
Fill de família obrera, nascut a Badalona l’any 1918, especialitzat en construcció de models per a foneria. Sempre va sentir-se orgullós de la seva condició d’artesà. I si bé va tenir el seu propi taller, mai no estigué dominat per l’afany de lucre. No pretenia fer-se ric. Treballava només per satisfer les seves necessitats bàsiques, que no s’encaminaven cap al luxe; tampoc el seduí l’afany consumista. Les apetències d’ell anaven per altres viaranys. Va seguir estudis musicals i aprengué a tocar el piano i el violoncel. Tenia cinquanta anys i escaig quan es va llicenciar en Història.
Va començar a intervenir en la vida pública del país d’una manera ben modesta:contribuint a organitzar ballades de sardanes i alguna altra activitat folklòrica. També va fer classes de català; una mena de docència que durant una gran part de l’època franquista esdevenia una forma abnegada de militància patriòtica. I és en aquest mateix sentit, el del patriotisme, que es va produir el seu ingrés en organitzacions de resistència nacional que es trobaven al seu abast. Així, després d’haver tingut contactes amb gent del grup conegut per la sigla CC (grup del qual formava part Jordi Pujol) s’incorporà al Front Nacional de Catalunya (FNC), si bé al cap d’un cert temps, seguint els companys que van escindir-se’n, ingressà al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN).
A les eleccions del 15 de juny de 1977, Salvador Casanova va encapçalar la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme (CUPS), que pretenia mantenir l’esperit unitari que l’Assemblea de Catalunya havia representat, i que desapareixia en el moment que els partits polítics, en deixar de ser clandestins i tenir la possibilitat de destacar-se dels altres i accedir al poder, no solament no sentien la necessitat de continuar lluitant plegats, sinó que cada un volia amidar les seves forces, en relació als altres, a les urnes.
Salvador Casanova, però, es negava a acceptar aquesta realitat i per això fou dels qui es van obstinar a mantenir viva l’Assemblea de Catalunya quan ja pràcticament tothom l’havia abandonada. Creia que l’estructura d’aquest organisme era la més idònia, per no dir l’única, que permetia de continuar mobilitzant el poble català pel camí de la llibertat. Ho va creure fins a la seva mort, esdevinguda el 21 de juny de 1982.
Fèlix Cucurull
Del prefaci del llibre Per una nova Ibèria
I també sobre el Guardó Salvador Casanova i Grané
El Guardó Salvador Casanova i Grané està pensat per reconèixer la persona, el col·lectiu o l’entitat de Granollers o de la comarca que s’hagi destacat pel seu servei al país i la seva acció a favor de la llengua, la cultura o la nació catalana. Aquest guardó neix amb la voluntat de retre homenatge a Salvador Casanova, polític i lluitador que va lliurar totes les seves energies a la tasca de l’alliberament nacional de Catalunya.
El jurat que concedirà el guardó estarà format per persones que també han treballat per la defensa dels valors de la llibertat, el progrés, la nació catalana i les idees independentistes i d’esquerres, l’entitat organitzadora proposarà aquestes persones.
Són premisses bàsiques que es valoraran per concedir el Guardó:
- La defensa, explícita o implícita, dels valors cívics i democràtics de la nostra societat.
- La defensa i treball en favor dels valors de la llibertat, la justícia, la igualtat i el servei al país.
- La realització d’activitats destacables a favor de la llengua, la cultura o la nació catalana.
- Una sensibilitat en línia amb el que representa el país, la cultura i la història.
- La realització de forma honesta de la seva activitat.
El veredicte del Guardó es farà públic el dia 10 de setembre, coincidint amb l’acte d’homenatge a Salvador Casanova que se celebra a l’entorn de l’olivera que porta el seu nom, a la plaça de la Porxada de Granollers.
El lliurament del Guardó es farà públic, posteriorment, en un acte de reconeixement a la persona, col·lectiu o entitat guardonada, que alhora serà motiu de record i homenatge a Salvador Casanova i Grané.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada