dimarts, 4 de setembre del 2012

Festa Major 2012 de Blancs i Blaus (2)

Diumenge 26 d'agost


(Marxa ANC per la independència)
Comença el dia amb una marxa
amb la que es vol, amb paciència,
posar els alcaldes en xarxa
i assolir la independència.

(Bitlles catalanes)
Jugar a bitlla és cosa sana
-segons els Foteu-li Canya-;
però ha de ser ben catalana,
i no provinent d’Espanya.

(segueix) ...


(Intercanvi de plaques de cava)
Enlloc de canviar la placa
d’alguna ampolla de cava,
no és millor una ressaca
per aquell que se l’acaba?

(Vent Amunt. Cursa d’obstacles)
La cursa del Vent Amunt
us pot semblar un miracle
si supereu un a un
tots i cada un dels obstacles.

(Cerimònia d'inici de festes. Cercavila i lluïment)
Amb tota la parsimònia
i el lluïment eternal
comença una cerimònia
que podria semblar nupcial.

Se’ns fa llarga a tots l’espera
amb la fila de bestiari
lenta, per la carretera,
s’assembla més a un calvari!

Tenim sort del locutor
i de la seva xerrera,
animant la processó
que ens treu de polleguera.

Com deu dir algun refrany:
amb tota aquesta pedrera
tenim festa per molts anys;
seguim estant a primera!

(Repte dels Blaus)
Amb el repte, Sant Tornem-hi,
la història es repeteix:
on per cada un dels gremis
a ell mateix s’aplaudeix.

Els Blaus no filen gens prim
davant de tota la gent
i amb en Farras fet un mim
es fan un xic el prepotent,

s’atribueixen la conya
i que tenen “sentimiento”,
amb descaro i no amb vergonya.
Però no ho veig en lloc, ho sento!

Els blancs marquen atribut
per la tele i en color.
La cinquena dimensió
és un estat collonut;
per ells, tota una actitud,
la seva Re-evolució.

Ens proposen l’A Bé eMa,
-Algún Blanc Més?, és la pregunta.
I apliquen un teorema
que gairebé tot ho desmunta.

Comença la Festa igualada
amb dos reptes d’alçada.
Aquest cop s’ho han ben currat,
semblen ben professionals
i, potser, sonarà fals,
però s’han guanyat l’empat.

(MacHagun)
Els MacHagun van de dol:
se’ls ha mort l’astronauta
que no aixecarà més el vol
ni tocarà més la flauta,

i li fan un homenatge,
un bon Pedro-Duque aeri,
però sense l’aterratge,
seguit d’un bon refrigeri.
(Aquest sí és un bon criteri!)

També estan fets un garbuix
i per’xò lloguen l’espai
que tenen a l’entrecuix.
Com que no el fan servir mai...!