Catalunya, nova start-up d'Europa

És un d'aquests mots que, de cop i volta, es posen de moda, tot i que, de fet, es va donar a conèixer ja fa uns quants anys, amb la bombolla tecnològica d'internet, amb tota una pila d'empreses punt.com que es varen crear aleshores. Una start-up, doncs, és una empresa de recent creació, especialment quan es troben en una fase de desenvolupament de producte i de cerca de mercats. I, molt sovint, se la relaciona amb empreses d'alt creixement -i alt risc-, associades a noves tecnologies o models de negoci innovadors, i tenen gran importància en el creixement de determinats sectors, com les TIC o la biotecnologia. A diferència de les empreses d'alt risc, les start-up resulten atractives per als inversors, perquè desenvolupen projectes amb alt potencial de rendibilitat, en mercats de creixement, i amb productes i serveis clarament diferenciats, i amb un ús intensiu de les noves tecnologies.
Doncs en això, ni més ni menys, és en el que ens convertirem els catalans, de cop i volta, si tot va com sembla que està anant: en una nova start-up -política, és clar- d'Europa. Un país de tamany evidentment petit -donem-li temps per poder créixer, també- que faria la funció de laboratori experimental per a nous processos polítics, socials i econòmics a Europa. Avui en dia, són els estats petits els que dinamitzen l'economia, presenten uns resultats molt millors en gairebé tots els àmbits, i s'enfronten amb èxit als diversos reptes que té plantejada la societat europea. De fet, són molt més eficients que les grans estructures pesades i lentes, de difícil adaptació a un procés, el de creació d'una Europa forta, al qual no han fet res més que posar-hi traves constantment des del seu nacionalisme ranci.
El procés que s'està engegant aquests darrers mesos al continent -i accelerant els darrers dies a casa nostra- és més que interessant, entre altres qüestions, pel que suposa d'innovador. Queda veure quina serà la política europea respecte als nous països start-up que puguin sortir (Catalunya, Escòcia, Flandes, ...), en funció de la valentia política dels seus dirigents. Si entenen que cal reforçar la innovació -política-, la democràcia, la transferència de coneixement i el valor afegit de l'economia, les experiències catalana i escocesa poden ser del tot encoratjadores per al mateix futur de Unió Europea. Si, pel contrari, es queden tancats en el manteniment de l'status quo i dels privilegis dels grans estats actuals, la dinàmica serà molt més complexa.
És evident també que amb les start-up s'adquireixen riscos. I això els fa més interessants per als inversors, perquè la seva taxa de retorn és més elevada. A més, els bons gestors estan preparats per afrontar-los i superar-los a mesura que se'ls van trobant. Tot depèn, doncs, de si el procés s'entoma des d'una mentalitat oberta i creativa a noves perspectives, avui encara desconegudes, però que aportaran dosis importants de federalisme europeu, respecte a la diversitat i retorn social, o bé amb un esperit de què no canviï res per tal que tot segueixi igual. L'exemple més evident és el dels empresaris: aquells que només pensen en el mercat espanyol no tenen futur a la Unió Europea, ni amb la independència ni sense. Al contrari, qualsevol altra solució que els aporti mirades més àmplies els és molt més positiva. I el mateix passarà amb la universitat, la sanitat, la recerca, els drets socials i laborals, els esports, ...
I és que l'Europa -i la Catalunya- del futur, o són innovadores o no seran!