Però, tot i la tranquil·litat d'aquest objectiu, es trobarà al bell mig dels merders monàrquics, aquest cop entre anglesos i francesos. I, com sempre -i aquesta és una de les virtuts dels llibres de l'Enric Larreula- els més perjudicats n'acabaran sent els indígenes del país, que prou feina tindran a sobreviure i a adaptar-se als nous temps. Mostrar el festival de la diversitat de Woodstock i Saint John, amb tribus d'iroquesos, ottawa, fura, delaware, miami, txauni, txikasaw, tuscarora, txeroquesos, ... és una manera clara d'explicar als més joves els orígens de l'Amèrica actual, però també de com es varen fer grans desgràcies per la voluntat d'expoli de les grans potències europees. Els drets dels més febles és una constant en l'obra de l'Enric, i les seves històries sempre porten l'optimisme com a rerefons.
Ja ho deia en el darrer comentari de la sèrie, que l'Ona de Foc -i la mona Pallofa- anirien guanyant protagonisme. Aquest cop, plantejant la importància de protegir la natura, d'acord amb la filosofia dels indis (La terra és un cos viu, i tots els ésser que l'habiten formen part d'aquest cos), i parlant de pau als adults, com una persona plenament entenimentada als seus quinze anys. (De fet, m'atreveixo a entreveure que ens anem acostant al 1714, i l'Ona de Foc es va aproximant cada cop més a Catalunya. Una jove heroïna per a la nostra causa nacional no ens sobrarà pas. I més, després del Victus d'en Sanchez Pinyol!).
Les il·lustracions, plenes de ratlles molt encertades, d'en Jordi Vila Delclòs, t'ajuden a viure la història des de dins i a posar-te en la pell dels personatges.
En resum, doncs, un llibre dedicat al rebel que tots portem a dins, i que us farà passar una bona estoneta de lectura emocionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada