Aquesta vegada, ens arriben de dues en dues. L'Enric Larreula ens fa viatjar a llocs tan diversos com la Cort imperial -espanyola, és clar! de Sevilla del 1692- i la Virgínia americana. En tots dos casos, la família -la de Jacques Lagarden, amb una línia familiar sorpresa, en la que per primer cop en tota la saga intervé algú d'origen català; la de Doña María, amb el casament de la seva germana amb Don Hernando de la Fuensanta y de Somoza, el dolent més dolent dels dolents, i enemic d'Ala de Corb.
Amb La catalana, en Larreula ens demostra que totes les sagues poden anar endavant en el temps, i també tornar als orígens.
L'altra virtut de la sèrie és l'humor. Farcit de petites entremeliadures de cada un dels seus homes, ens trobem amb un ritme creixent a cada una de les novel·les que enganxa també pel sentit de l'humor. Els noms de persones i, sobretot, la llengua -parlen tots amb el Massagranès amb una desinvoltura excepcional- fan més intel·ligent encara la lectura.
Com no poden sortir bons lectors, amb els llibres de l'Enric Larreula?
Les contracobertes de l'Ala de Corb a la Cort imperial ens diu:
Els imperis europeus han posat preu al cap d'Ala de Corb i els seus; tot i això, la valent esposa del pirata i el mateix Ala de Cor decideixen de sobte canviar el rumb i anar a Espanya per un assumpte prou important. Però això voldrà dir ficar-se a la gola del llop i assumir un risc que serà enorme fins i tot extremant les precaucions.
L'aventura nord-americana sens presenta així:
Ala de Corb i els seus posen rumb a les terres continentals nordamericanes per mirat de resoldre un estany assumpte. Un cop allà es troben enmig de les batusses entre anglesos i francesos, que lluiten per ser els amos d'un territori que ja tenia habitans autòctons, els indis ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada