Tot i que és un llibre que ja té uns anys, m'ha anat a parar ara a les mans.Una obra que s'ha de fruir a poc a poc, com si es tractés, precisament, d'un gelat de menta fresca. Tot i que conté diversos haikús -el protagonista estudia la cultura japonsea- jo diria que tot el llibre és un seguit d'aquests petits poemes.
En un català exquisit, la mirada precisa sobre els detalls -dels gestos, dels objectes, dels escenaris, de les converses, ...- fa que t'hagis d'aturar per fruir-ne. S'agraeix que tot vagi lent, a poc a poc.
La novel·la també té adreces. Els fets -les sensacions dels fets- passen en llocs llunyans, de Sant Petersburg a Praga. Que bé que algú ens recordi què va significar per a la gent de l'est el comunisme soviètic! I l'entrada de tancs de l'exèrcit a la ciutat, com a símbol de força.
I també en espais més propers (per mi, és clar!). De Sitges a Olivella. Caldrà resseguir a peu el camí entre aquestes poblacions, pausadament i lenta, fruint de la natura.
En conjunt, doncs, una invitació a viure -l'art, la natura, la vida- que val la pena acceptar.
Des de l'editorial, en diuen que és una novel·la d'amors, d'erotisme i de passió. Descriu la relació d'un home que ve de l'Est i dues dones occidentals. I el text de contraportada expressa:
Un crític d'art coneix, a Petersburg, una misteriosa pintora nord-americana d'origen rus, Patricia Pavloff. Seduït per l'encís de l'artista, el jove crític decideix escriure un llibre sobre la seva obra i li segueix els passos fins a Sitges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada