El relleu

En temps d'incertesa i de canvis accelerats, el concepte de liquiditat -fent cas a les teories de Zygmunt Bauman-, s'ha anat apoderant dels camps més diversos. Així, el temps, la vida, la identitat, les fronteres, s'han anat fent líquides, i els ciutadans ens hem anat desorientant cada cop més, sense punts de referència on agafar-nos. Només ens faltava allargar el concepte cap a la política -no confondre amb liquidar la política, que no té res a veure!-per constatar que ja no queda gairebé res amb una certa estabilitat. Aquest és el primer pensament que em va venir al cap en referència al "fitxatge" de Ferran Mascarell per l'equip de l'Artur Mas, i com volia titular aquesta nota. Tot i amb això, penso sincerament que no n'hi ha per tant. L'oportunitat s'ha d'aprofitar i ambdós han cregut convenient fer el salt que, com és normal, alguns més propers als partits el viuran amb més dificultat, però que la majoria dels mortals trobarà ben normal (atès que tampoc hi ha tanta distància entre els pressupòsits dels uns i els dels altres). Si el President buscava una persona amb experiència i reconeguda en el sector, ho ha aconseguit. I si el Conseller buscava l'ocasió d'acabar allò que havia intentat començar, l'ha trobada. Ara, toca anar per fer feina, i el temps ja posarà les coses al seu lloc.
Els meus desitjos -a banda de desitjar-li un bon any amb els seus- per al nou Conseller són, doncs, de sort, feina i, sobretot, pressupost! A més a més de temps -que l'altra vegada no va tenir (i, per aquestes tasques del món de la cultura, és probablement el que fa més falta)- i paciència (d'ell i sobretot dels entorns. L'article de Pilar Rahola d'ahir sobre la conselleria de vanitats no és pas molt desencertat del que acaba passant en realitat).
Aquesta tarda he pogut assistir a l'acte de relleu. Com dèia aquell, és com al dia de la Marmota. Semblava que no hagués canviat res: després de quatre anys, el conseller Tresserras no ha perdut cap més pèl, i el conseller Mascarell manté tots els seus cabells ben blancs. L'escenari, emmarcat per l'armari-llibreria de Marian Aguiló com a fons, amb el seu lema, que ho és també de la Conselleria: remembra lo passat, ordona lo present, proveheix al esdevenidor, i amb les figures vigilants dels noms dels grans autors de la nostra literatura històrica Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ausiàs March i el rei en Jaume. I el llapis de memòria que tornava a les mans del nou Conseller, ara però amb molta més capacitat i molt més ple de documents i propostes que fa quatre anys, i que mostren la molta i bona feina realitzada. Però, a banda dels papers, el que més s'ha evidenciat aquesta tarda ha estat l'excel·lent relació i apreci que desprenien ambdós Consellers, amb un traspàs exemplar de les polítiques -i dels seus riscos, com ha anunciat el Conseller sortint- i una acollida generosa per part del nou Conseller entrant, proclamant la voluntat de continuïtat d'aquestes polítiques.