dilluns, 6 de desembre de 2010

Andreu Martín. Wendy i l'enemic invisible

Segueix la saga catalana de les bones novel·les policíaques. Vull dir que no cal patir fred llegint històries del nord d'Europa, sino que en tinc prou en empassar-me en una nit freda a Queralbs la darrera pesquissa -i van tres- de la Wendy Aguilar, la Mossa d'esquadra de l'Andreu Martín. Aquest cop, perseguit per un maltractador mentre s'encarrega d'acollir a la petita Mon a casa dels seus pares. Una altra història ben trabada que, a més, ens permet imaginar-la amb tots els seus ets i uts pels barris de Barcelona, i que ens recorda directament la xacra dels maltractadors i els problemes de l'acolliment infantil. Un altre encert.

Els de Bromera en hi afegeixen:
Nit de guàrdia. La Wendy i el seu company de patrulla, el Roger, troben una parella que discuteix al carrer. La dona assegura que el marit la maltracta, mentre ell, amb to calmat, explica que està boja i ha begut. Qui té raó? Davant un possible cas de maltractament cal actuar. De camí a comissaria, la dona confessa que va estar casada amb un maltractador i que el nou marit l’amenaça de mort. El jutge, però, deixa lliure el sospitós. Poc després, es produeix un doble assassinat. La intuïció i la tossuderia de la Wendy la portaran a investigar pel seu compte qui n’ha estat el culpable.
número 094