Icchokas Meras. Tablas por segundos

M'agraden els escacs -i les novel·les que els fan servir com a argument narratiu-, i també sóc lector de tot allò que fa referència a l'Holocaust. Per això, em vaig llençar damunt d'aquest llibre, d'un autor per mi desconegut, Icchokas Meras.
Primer misteri, doncs, saber qui és aquest autor lituà -el primer en aquesta llengua que llegeixo (tot i que en una traducció al castellà. Caldria fer-ne la traducció al català!!!). Els seus pares foren víctimes de l'ocupació nazi de Lituània, i ell i la seva germana varen sobreviure amagats. Precisament, acaba de guanyar el Premi nacional de literatura d'aquest país bàltic.
Del llibre, dir que és d'aquells que s'han de llegir, tant pel que diu com pel com ho diu.
Amb una excel·lent prosa poètica, i ple de referències de la cultura jueva (el Cantar dels Cantars, de Sholem Aleichem, per exemple), la novel·la ens va portant fins el clímax final a partir d'una partida d'escacs i amb diversos flash-back, en els quals reconeixem les brutalitats dels nazis, també a l'est d'Europa. Si amb Les Benignes vaig prendre consciència del costat macabre dels nazis també a l'altre punta del continent, amb les Taules per segons certifico aquesta part fosca, amb el comandant Schoger com a solemne dolent.
(Amb El nen del pijama de ratlles no van tardar gens en fer-ne una pel·lícula; no s'entén que aquest llibre -escrit el 1963- encara no n'hagin fet el mateix. Potser és perquè està escrit en una llengua minoritària, i no en anglès?).
L'estructura del llibre, tot i que al principi pot semblar poc clara -seguint les jugades de la partida per capítols, amb tres apartats en cada un d'ells-, aviat te n'adones que ens va narrant tres línies argumentals paral·leles: la partida en sí, la relació entre l'Isaac i l'Ester -el sol de primavera brilla com el somriure d'Ester, i el seu somriure brilla com el sol de primavera- i, en tercer lloc, els moments en què el pare de l'Isaac va perdent cada un dels seus set fills. Al final, tot es concentra en la darrera jugada, on Isaac ha de decidir el seu final, i el dels nens del gueto. I és que, com diu a l'obertura, Tot és un joc d'atzar: els escacs, el món sencer, inclús la teva vida.
La contraportada del llibre en diu: Tierno y contenido es el amor que nace entre Isaac y Ester, dos jóvenes judíos que sobreviven en el gueto. Isaac sueña con caminar por extensas praderas junto a Ester. Ester añora las flores. Pero la realidad deja escaso margen para los sueños. De los siete hijos que engendró Abraham Lipman, Isaac es el único que sigue vivo. Todos sus hermanos han sufrido su calvario. Ahora la vida de Isaac también corre peligro. Una partida de ajedrez, diabólica ocurrencia de Schoger, el sádico comandante del gueto, decidirá la suerte de los niños que quedan. Si Isaac gana la partida, los niños permanecerán en el gueto, pero él morirá; si pierde, él seguirá vivo, pero los niños serán deportados.