Per què aquesta és una novel·la, tarantiniana, que vol dir que hi ha sang i trets -tampoc tants-, però sobretot ritme. El protagonista, el fotògraf Max Oliva, es veu embolicat en una trama que acaba sent un reflex de la seva vida passada i present i, és clar, en determinarà la futura.
Amb tres dies, ressegueix també els paisatges de Lisboa, -l'Eloi resulta ser també un fabulós guia turística de la capital lusitana-, però també Camprodon, la Costa Daurada, Garbet a l'Alt Empodrà, o a Cavanac, a Carcassona, i fins i tot algú racó d'Ucraïna. Tens la sensació que l'Eloi els ha resseguit més enllà del google Maps, en directe.
I on apareix també la passió del Futbol -el gran joc de la vida, el gran mapa de valors de la societat- que hi és present tant amb els equips portuguesos com amb el seu estimat Barça -l'únic equip de la història que havia menyspreat el gol, que havia fet que el trànsit, el camí, arribés a ser més valorat que l'objectiu.
Un bon treball que també és periodístic, per exemple per explicar els entramats de les màfies ucraïneses i els càrtels mexicans. O per donar a conèixer, més enllà de la geografia que ressegueix la novel·la, un dels aspectes sorprenents de la trama: el pas de persones per la frontera per colls de muntanya -coll de Malrem, el Coll Pregon, ... durant la guerra. (Potser un nou llibre de l'Eloi?).
Cal dir també que el gruix del llibre enganya. S'hi veuen tres-centes pàgines, que de bon principi espanten, i et fa venir la sensació que hi ha alguna paraula de més en el text. El format, però, és molt dinàmic: la història s'esdevé només en quatre dies (tot i que el tercer dia enganya) i el ritme de lectura es va accelerant a mesura que avances en la trama.
En tot cas, una novel·la que podria estar inclosa perfectament a la Cua de Palla, i que confirma la capacitat de l'Eloi Vila per enfrontar-se a qualsevol tipus de literatura, després de la seva primera novel·la, que va ser tractada de mediàtica. Tinc ganes de llegir, per confirmar-ho, el seu darrer treball, més periodístic, sobre les Cartes des del front.
Acabaré dient que l'Eloi, a més, també és guionista de El convidat, el programa de l'Albert Om. I estic convençut que deu col·laborar en la definició de la seva banda sonora. Per què la del llibre és excel·lent. Us l'adjunto a continuació:
...
Ara que el convidat també traurà la seva banda sonora, per què no els llibres -amb un apartat al web- poden oferir links als mp3 de la seva banda, per poder-te ambientar mentre els llegeixes? Aquesta és ben potent i variada (si no me n'he descuidat cap al subratllar-los):
- Tom Waits, Hold on
- Radiohead, Karma Police
- Ryan Admas versionant Oasis
- Nick Cave & The Bad Seeds. Into my arms
- Tom Waits: I'm Still Here
- Johnny Cash versionant Hurt, dels Nine Inch Nails
- Leonard Cohen. The Essential
- Leonard Cohen. Take this longing
- Lady Gaga. Paparazzi
- Estopa. Demonios
- Adrià Puntí. Mmm quin fàstic, veecs que bo
- Annie B. Sweet. Motorway
- Enrique Morente i Lagartija Nick versionant Leonard COhen. Aleluya
- Best Coast. The End
- Best Coast. Happy
- Benjamin Biolay. Ton héreitage
- Ivette Nadal. El senyor del castell
- Adam Green. No legs
- The O-Zone: Dragostea din tei
- Eduard Canimas. Em trenco
- Michel Bublé.
- Alyosha
- Volodymyr Ivasiuk. Chervona Ruta
- Eddie Vedder. Better days
I on també s'hi troben uns tocs de música clàssica:
- J.S.Bach. Concert per a oboè i violí en do menor BWV 1.060
- Beethoven. Sisena simfonia. Pastoral
Literàriament, ressegueix:
- José Cardoso Pires. Lisboa. Llibre de bord
- Dashiell Hammet: They can only bang you once
- Javier Cercas. La velocidad de la luz
I artísticament:
- Alexander Calder (El circ de Calder)
- Picasso: tres homes bevent, tristos
- Willian Klein
- Richard Avedon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada