dimecres, 26 de setembre de 2012

L'Hotel Europa, síntesi del Pla Xammar

El Govern, just abans de convocar noves eleccions pel 25N, acaba d'activar el Pla Eugeni Xammar, dirigit pel periodista Martí Estruch, per tal de coordinar les relacions amb la premsa estrangera, amb el repte d'explicar Catalunya al món. Com sabeu, el nom del Pla adopta el de l'escriptor -periodista, diplomàtic i traductor- de l'Ametlla, Eugeni Xammar i Puigventós. Cal dir com a vallesà, que Xammar és encara un gran desconegut, per molts esforços que s'hagin fet els darrers anys per donar a conèixer la seva obra. Recordo, a l'època de PlaçaGran, com l'Amador Garrell i la Montserrat Ponsa en parlaven amb devoció i com, més endavant, el malhaurat Jaume Maspons també en mostrà la seva estima. Podríem dir que devem a Josep Badia, Jaume Vallcorba i Quim Torra que es mantingués viu el seu treball la darrera dècada. Però, més enllà del record que l'Ametlla li dedica, la comarca -i en especial Granollers- haurien de fer un esforç per recuperar la seva memòria (què tal un carrer?). I més tenint present que ell, respecte a Granollers, la considerà una de les seves tres ciutats, conjuntament amb l'Ametlla i Ginebra: el triangle de la seva existència.
Per això és important que el govern li posi el seu nom a un Pla d'aquesta dimensió. Sense entrar a discutir el Pla -del qual no se'n coneixen encara detall-s, és important tenir present que, fins ara, les relacions amb els mitjans de comunicació estrangers es porten a terme des de l'associacionisme ciutadà, principalment amb el Col·lectiu Emma, que ha fet els darrers anys una feina excepcional per donar a conèixer el bon nom de Catalunya. Tot i que, com deia Xammar, tractant-se de les coses de Catalunya jo no prenc mai precaucions, la relació amb els mitjans de comunicació d'arreu és una peça clau  dins del procés d'autodeterminació tot just encetat.
Per això em sobta trobar, en el seu llibre de Seixanta anys d'anar pel món -Converses amb Josep Badia i Moret, el resum de l'esperit i la filosofia que impregna tot el procés que estem vivint amb la transformació de la Fonda Espanya en Hotel Europa. Si us plau, llegiu la seva definició de Granollers: ...

Els canvis que han sofert ciutats com Roma i Ginebra en el curs de cinquanta anys no són res si els comparem a l'expansió i la transfiguració d'una vila com Granollers o d'un poble com l'Ametlla del Vallès durant el mateix període.
Tothom sap que el mercat de Granollers és un dels més importants de Cataunya i el més important de la rodalia de Barcelona. Sabadell i Terrassa podran dir el que vulguin, podran parlar del Vallès Occidental i d'altres falòrnies. De Vallès digne d'aquest nom només n'hi ha un i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són uns indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona. S'acosta el dia que ningú no sabrà on acaba Sabadell i on comença Terrassa i, recíprocament, on acaba Terrassa i on comença Sabadell. Cap cataclisme d'aquest ordre no amenaça Granollers, centre de la gran contrada que va del Montseny al Llobregat, de Centelles i els cingles de Bertí, Congost avall, fins a la conca del Besòs i els turons de Montcada i de Cerdanyola. Aquest és el Vallès, tot el Vallès Oriental, Occidental, Septentrional i Meridional. Equidistant o gairebé dels quatre límits cardinals, al bell mig de la gran contrada, la més representativa de Catalunya -com el Vallès no hi ha res-, s'estén Granollers de les Franqueses i Corró d'Avall fins a Palau-solitar i la carretera de Montmeló. I qui diu Granollers diu mercat. Quan jo era noi, el mercat envaïa tot el centre, la Porxada, la plaça de les Olles, la plaça dels Porcs, la plaça de la Corona, el carrer de Corró, els carrers de Santa Agna, de Barcelona i de Santa Esperança, la gran Plaça de l'Estació, ombrejada per uns plàtans gegantins, esplèndids, la carretera de Caldes, la plaça de la Caserna, els voltants de l'església. Tot el centre de Granollers era mercat,l i els pagesos que primer hi arribaven prenien els millors llocs, sense deixar-se destorbar per les cagarades de vedell o de porc, pels tronxos de col i les fulls de col-i-flor que eren les restes encara no escombrades, del mercat de la setmana precedent. Acompanyant la meva mare i la Tereseta (la pubilla) de Can Garró, que era la nostra minyona i amiga, jo anava sovint al mercat de Granollers per a vendre-hi l'excés de la nostra modesta producció casolana: mitja dotzena de cuniis, un parell o dos de pollastres, dues o tres dotzenes d'ous. De tant en tant, el masover, amb el seu carro, ens portava a mercat, on ell havia d'anar també per les seves feines, i ens tornava a casa després d'haver dinat a Can Tomàtec. No en podíem permetre el luxe d'anar a dinar a la Fonda d'Espanya, que era el nom que aleshores portava l'antic Hostal de la Sila, establert a Granollers per la família Parellada a les primeries del segle XIX.
La Fonda d'Espanya d'ara fa seixanta anys ha esdevingut, i d'això ja fa temps, l'Hotel Europa, i aquest senzill canvi de nom d'un hostal el podríem prendre com una representació dels canvis de Granollers que són molts i tots a fi de bé. A començaments del segle, Granollers era, per la seva brutícia i la seva deixadesa, una vila espanyola de 6.000 habitants. Avui, avui com avui, per la seva netedat, la seva senyalització, els seus establiments de luxe i de semiluxe, els seus quinze bancs, les seves tres Caixes d'Estalvis, els seus carrers asfaltats, els 35.000 habitants del "gran Granollers" (que aviat seran 40.000), ha esdevingut una ciutat pròspera i trepidant perfectament digna que el primer hostal porti el nom d'Hotel Europa. De nit, el tros de carretera de Barcelona a Vic, que forma d'arteria principal -l'espinada- de Granollers, és tan ple de llum com pugui ésser-ho el carrer principal -Main Street- de qualsevol ciutat nord-americana de la mateixa grandària. El mercat de Granollers. circumscrit a un nucli limitat de carrers i places del centre, amb un mercat de bestiar a la gran esplanada del carrer de Girona, prop dels nous edificis de telèfons i de correus, és tan animat com sempre i més important que mai.

De vila espanyola, bruta i deixada, a ciutat europea, neta, pròspera i trepidant. Tot un Pla que Xammar va deixar escrit ja fa uns quants anys. Crec que "no hase falta desir nada mas", que deia aquell.