dissabte, 19 de maig de 2012

Lliurament del Guardó Salvador Casanova al Voluntariat per la llengua

El Guardó, dissenyat per l'Amador Garrell. Foto: Anna Codina
Intervenció d'en Joan Garriga. Foto: Anna Codina
Tenia pendent escriure la crònica de l'acte de lliurament del primer Guardó Salvador Casanova, que a tots ens va resultar prou digne del que volia mostrar: el reconeixement a uns valors, representats per la figura de Salvador Casanova i també del Voluntariat per la Llengua, que en foren els merescuts guardonats d'enguany.
Anem a pams, doncs, tot recordant que fou durant la passada Diada nacional que anunciàrem que la Comissió del Guardó Salvador Casanova havia proclamat guanyadora el Voluntariat lingüístic del Vallès Oriental, aquesta experiència educativa-lingüística-integradora-i-tants-adjectius-com-convingui, reconeguda fins i tot per la Unió Europea, que mostra la força que té l'estimació per una llengua, i que es coordina des del Consorci per a la Normalització Lingüística.
I prop de vuit mesos més tard, el passat divendres 11 de maig, la Sala d'actes del Museu de Granollers va resultar petita per encabir les ganes d'agrair tant a aprenents com a voluntaris l'esforç que fan, en temps i dedicació, per aprendre -uns- i ensenyar -els altres- la llengua catalana. L'acte, presentat pel periodista David Bassa, va iniciar-se amb un tastet del Cor Infantil Amics de la Unió, i a continuació tinguérem l'oportunitat de veure una semblança en vídeo de Salvador Casanova, i d'escoltar unes sàvies paraules d'en Joan Garriga explicant els escenaris lingüístics d'aquest polític i activista local.
I aleshores en David Bassa aconseguí provocar un d'aquells moments de comunió -silenci, atenció, admiració, emoció- amb tots els presents, anomenant i entrevistant, un a un, alguns dels aprenents. Començant per en Josep Murtra, considerat l'home més promiscu entre els voluntaris -ja porta més d'una desena de parelles diferents-, i seguint per en François Coly, la Beatrice Stella, en Mohamed El Aryane, ... Tots ells explicaren el que significa per ells la nostra llengua -que també és seva-, amb frases com "és un deure aprendre la llengua del país que t'acull", o elogis sobre la bellesa de la nostra parla.
I és que té més força una frase dels que passen a formar part de la nostra comunitat compartint la llengua que moltes de les sentències que pugui fer qualsevol polític de torn amb molts anys de càrrec a l'esquena.
Els Voluntaris, amb el Guardó, lliurant el ram a l'Anna Jansana. Foto: Anna Codina






La Sala d'actes del Museu, plena a vessar, rodejats del Cor Infantil dels Amics de la Unió. Foto: Anna Codina
I l'acte no podia tenir un millor colofó que la participació -massa breu- del Cor Infantil dels Amics de la Unió, que ens embolcallaren amb les seves cançons. Tot un privilegi poder gaudir d'una coral d'aquest nivell, i més tenint en compte que per a algun dels presents, aquesta era la primera coral que escoltaven.
En resum, doncs, un acte ple de simbolisme i d'agraïment a la gent que treballa per la llengua, la cultura i el país. Res millor que l'elogi, amb paraules del mateix Salvador Casanova, per a tots aquells que, insubornablement fidels a la terra, no escatimen cap esforç al seu servei. Hi ha tantes i tantes maneres de fer-ho!. I els protagonistes de l'acte en són el millor exemple.

Acabo copiant la intervenció d’en Josep Murta, representant dels participants del Voluntariat per la llengua del CNL del Vallès Oriental, amb motiu del 1r Guardó Salvador Casanova: ...


Bona tarda,
En nom de tots els voluntaris per la llengua, us dono les gràcies. Ens sentim honorats  en rebre el primer Guardó Salvador Casanova i Grané.
Donem  les  gràcies a totes i cadascuna de les persones que han fet i fan possible aquest voluntariat.
Em vaig trobar una amiga que havia participat com a voluntària durant dos anys i em va etzibar “I encara aguantes?” “Si, sí que aguanto...“
Us exposo algunes de les reflexions que m’han anat sorgint en el transcurs d’aquests anys de voluntari sobre perquè continuo:
  • Com molt bé sabem, l’ideal és enemic del real i aquests espais de trobada per la llengua són un gra de sorra perquè tots ens puguem comunicar amb la llengua del nostre poble.
  • Volem que les persones que viuen a Catalunya se sentin partícips del nostre poble, se sentin a casa.
  • Sovint la diversitat és entesa com aquella persona o cosa diferent. També  la diversitat és l’opinió, el sentiment, el pensament, la visió del nostre entorn i del que som cadascun de nosaltres: junts construïm espais de conversa, des de la llibertat. La paraula té el poder de canviar la percepció i de reinterpretar la nostra vida, teixim un espai de trobada a partir de la paraula i la paraula ens va fent i ajudant a prendre consciència d’una realitat social, cultural i de valors; va més enllà de nosaltres mateixos.
  • Totes les coses tenen diferents punts de vista i no podem acceptar que vulguin eliminar o fer invisible una part del nostre món. Des del poder, la llengua catalana, com passa amb les llengües minoritàries, és una nosa.
  • Molts dels anomenats “aprenents” se senten fràgils, jurídicament indefensos, amb greus dificultats econòmiques, però amb ganes d’aprendre i de lluitar en un món amb molta injustícia. Aquests són temes de moltes converses i només per poder compartir aquests moments val la pena ser voluntari.
  • No podem, ni ara ni mai, deixar-nos prendre, de cap de les maneres, la construcció d’una societat cívica i autènticament democràtica.
Podríem continuar amb més reflexions, però per acabar, vull dir-vos que hem d’estar tots disposats a ser voluntaris per la llengua les 24 hores del dia.
11 de maig de 2012