 |
| Jeremy Rifkin, en una fotografia de David Airob |
Per això, val la pena escoltar altres veus, amb un discurs nou, optimista, i amb una mirada innovadora sobre el món econòmic, que ens ajuden a preparar-nos mentalment per a una manera ben diferent d'entendre les relacions entre les persones i el món que habitem, amb el munt de possibilitats que això genera. Aquest és el cas d'en Jeremy Rifkin (1945) -ben conegut a Catalunya, on ha vingut diverses vegades-, un prestigiós economista nord-americà amb un discurs nou i optimista, basat en la Tercera Revolució Industrial, i que ens convida a canviar el paradigma econòmic. La seva teoria aposta perquè abandonem l'economia basada en el petroli de les grans corporacions -que ens ha portat a aquesta crisi- i perquè ens dediquem a generar energies renovables de forma descentralitzada, des de casa, que les famílies emmagatzemarien en hidrogen. (Vegeu aquesta entrevista en vídeo, en el que explica la seva teoria).
Des de la seva The Fundation on Economics Trends, explica que acabarem compartint l'energia de la mateixa manera que compartim la informació a la xarxa. Cada edifici serà una petita planta que extraurà energia del sol, el vent o la calor del sòl. Un cop emmagatzemada aquesta energia en hidrogen, dins de dipòsits, es transformarà en electricitat, electricitat que els ciutadans compartiran entre uns i altres. "Els edifici, el món de la construcció, és la primera causa del canvi climàtic. Doncs també seran ells la solució. Tots els edificis seran petites plantes d'energia". I, per això, intenta involucrar a les grans empreses del sector (immobiliàries, empreses tecnològiques, grans constructores i cooperatives socials) perquè donin empenta al model econòmic actual, amb un seguit d'innovacions que permetin passar del petroli a gran escala a l'hidrogen emmagatzemat en petita escala per tothom. "L'internet de l'energia canviarà la forma de treballar i de viure. I significarà la fi de les guerres pels recursos energètics".
I, a més, gràcies a això, es podrien generar milions de llocs de treball només a l'estat espanyol, que prou falta fan avui en dia.
Encara que sembli mentida, Rifkin desconfia del somni americà, on tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats per a poder triomfar, i es decanta pel somni europeu, que defineix com "l'aspiració a la qualitat de vida. Hem de deixar d'obsessionar-nos amb voler ser rics". De fet, Rifkin ha estat (és encara?) assessor de diversos governs, de la Comissió Europea i -ves per on- actualment ho és de l'Angela Merkel! (Com a curiositat, aquest americà de 66 anys, nascut a Denver, viu en una granja de Virgínia, un refugi personal de vida salvatge). Potser per fer-li cas, actualment Alemanya se n'està sortint prou bé de la crisi, aplicant algunes de les tesis de Rifkin.
Tot just ahir, LV li va publicar una Contra (i, tot i que se'n poden trobar molts materials -diverses entrevistes, llibres, articles, ...-), m'atreveixo a fer una traducció al català de l'entrevista (per què encara no treuen la versió digital en català, aquest diari avantguardista?), i també una traducció d'aquesta altra entrevista publicada el novembre passat. ...
Sap com crear ocupació?
Sí. Hem de passar a la tercera revolució industrial.
En què consisteix?
En un nou model energètic i productiu que ja està en marxa: el capitalisme de la distribució.
És una broma?
Miri al seu voltant amb perspectiva i veurà que ja estem experimentant una transformació històrica en la forma de generar i distribuir l'energia. Seguim depenent del petroli. Sí, i hem de lliurar-nos d'aquesta dependència, superar la segona revolució industrial i començar una nova era.
Per què?
>A part que l'energia fòssil està posant en perill la nostra supervivència com a espècie, ha determinat i ha dissenyat el nostre sistema de vida i la manera d'organitzar-nos socialment: un sistema ja caduc.
...?
La primera revolució industrial, en millorar la higiene i la salut, va disparar la demografia. Després va enviar a tots els nens a l'escola per tenir treballadors eficients I què ha fet de nosaltres la segona revolució industrial?
Ha imposat sistemes centralitzats: un govern, amb una gran capital, en la qual es centra tot el poder de decisió i d'informació a través de televisions i ràdios estatals, les centrals d'energia, que produeixen i regulen tota l'energia del país, i les carreteres, que responen a aquesta lògica.
Si prescindim del petroli, ens organitzarem d'una altra manera?
Canviarem tot el nostre estil de vida.
Deia vostè que ja estem en això.
De la mateixa manera que el vapor ens va portar a la primera revolució industrial, i el motor Daimler-Benz a la segona, l'aposta d'Alemanya per la producció descentralitzada d'energies renovables ens porta a la tercera.
Però les energies renovables no són una novetat
El revolucionari és la seva combinació amb Internet: el gran cervell en xarxa. Això significa dir adéu a la gran televisió centralitzada i al poder de decisió centralitzat. L'autoritat ja no serà vertical, sinó distributiva.
Algú l'ha d'exercir..
La tindrà qui tingui més informació en cada moment per prendre iniciatives, anirà alternant-se en la xarxa. Les grans centrals elèctriques s'han de substituir per petites productores d'energia controlades pel ciutadà, instal·lades a la teulada de la comunitat de veïns, oficines, fàbriques ...
Ja hi ha comunitats que es proveeixen amb energies renovables i no han canviat el món.
La veritable revolució esclatarà quan l'energia es transmeti per la xarxa i la intel·ligència col·lectiva reguli l'ús. Si a la seva teulada produeix més energia de la que necessita (eòlica, geotèrmica o solar), la xarxa la redistribuirà i vostè cobrarà per això, i quan necessiti més, la comprarà.
És una utopia?
A Alemanya, IBM, Siemens i Cisco estan experimentant diversos sistemes en sis länder per poder enviar quilowatts per la xarxa com si fossin bits d'informació, i buscant la manera d'emmagatzemar-los.
Ni plataformes petrolíferes ni tampoc centrals d'energies alternatives?
No, perquè l'aire, la terra i el sol són a tot arreu. En totes les teulades i espais verds del planeta es pot captar aquesta energia i convertir-la en electricitat.
I qui ho paga?
Al preu actual, qualsevol edifici s'amortitza en set anys la inversió, però com ha passat amb els ordinadors i els mòbils, en massificar el seu ús baixarà el preu.
Com viatjarem?
Camions, cotxes i autobusos seran vehicles endollables. És molt més fàcil i barat col·locar endolls que sortidors i dipòsits de combustible. I aviat hi haurà avions amb energia elèctrica.
Un futur prometedor, però caldrà inversió ...
Sí, i treball, el que revitalitzarà la nostra economia i crearà milers de llocs de treball.
És un peix que es mossega la cua
Els països desenvolupats en crisi, com Espanya, han de convertir aquesta necessitat d'adaptació a la nova tecnologia en una oportunitat per al rellançament econòmic. Sí o sí, Espanya necessita creixement; només amb austeritat no es va enlloc.
I com afectarà el tercer món?
Aquest canvi de paradigma canviarà la geopolítica mundial. Els països més pobres podran convertir la seva manca d'infraestructures en avantatge competitiu: és més fàcil i barat partir de zero de reconvertir el ja existent.
Els que generen i distribueixen l'energia oposaran resistència
Sí, com es van resistir les grans empreses discogràfiques fins a morir. És obvi, com han detectat tots els moviments d'indignats del món, que l'esquema de la segona revolució industrial està caient.
El ciutadà vol poder
I aquest és el significat final de poder generar la nostra pròpia energia, vendre i comprar lliurement a la xarxa. De fet, ja s'estan creant nodes d'autosuficiència que viuen connectats amb la biosfera. Les energies renovables tanquen el cercle d'integració de l'ésser humà amb el medi.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
El canvi climàtic, l'esgotament dels hidrocarburs, la crisi econòmica, el moviment del 15-M i les seves franquícies al voltant del món, tot està relacionat i, segons l'economista, escriptor i assessor polític Jeremy Rifkin, tenen una solució comuna: abandonar el model esgotat de la Segona Revolució Industrial i abraçar la tercera, basada en les energies renovables i Internet. No hi ha temps a perdre ni una altres solució possible, el futur és ara i està en mans de les noves generacions nascudes en l'era d'Internet. Jeremy Rifkin, que publica La Tercera Revolució Industrial (ed. Paidós), demana als joves que prenguin les regnes d'un moviment que modificarà completament el model energètic, polític i empresarial. Una revolució basada en el poder lateral que, segons Rifkin, han sabut demostrar tan bé als carrers. És temps d'evolucionar i traslladar allò après a les empreses, a la política ia la societat civil. On vols estar d'aquí a 20 anys?, els interpel·la Rifkin. Una pregunta molt més transcendental del que sembla.
Internet i energies renovables són el binomi de l'economia del futur?
Si, es tracta d'una nova revolució industrial, la Tercera Revolució Industrial, que crearà milions de llocs de treball a Espanya i milers d'oportunitats per a petites i mitjanes empreses. Farà que l'economia torni a créixer i redreçarà la seguretat energètica i el canvi climàtic al món. La Segona Revolució Industrial està esgotada, el petroli s'estan acabant, la tecnologia és molt vella, estem immersos en una crisi econòmica que ha deixat a milions de persones a Espanya i al món sense feina i la gent jove surt al carrer a tot el planeta per dir "prou". La Tercera Revolució Industrial, basada en les energies verdes i organitzada i administrada des d'Internet és l'esperança per les noves generacions.
Quines passes està donant Europa per adaptar-se a aquesta nova Revolució Industrial?
La UE recolza formalment aquest pas cap endavant i Alemanya està liderant aquest canvi. Fins fa dotze mesos Espanya s'estava movent de pressa com l'altra gran potència d'aquesta Tercera Revolució Industrial, però ara tot està estancat.
I en què es basa exactament aquesta Tercera Revolució Industrial?
Es basa en cinc pilars.
El primer: La UE s'ha compromès a que el 20% de la seva energia sigui renovable a partir del 2020.
El segon pilar es basa en la recol·lecció de l'energia verda. Les energies renovables es troben a tot arreu, en el sol, el vent, les onades, fins i tot a les escombraries. Tenim prou energia neta com per proveir a la raça humana fins al final de la història, però, com l'emmagatzemem? En els edificis. L'objectiu és aconseguir que cada edifici a Europa i Espanya es converteixi en una petita planta d'energia verda que ho faci autònom perquè no necessiti cap energia extra.
El tercer pilar es basa en aconseguir un emmagatzematge òptim per aprofitar al màxim aquesta energia.
El quart pilar és Internet, que es convertirà en el sistema nerviós d'aquesta revolució. A la Tercera Revolució Industrial les tecnologies de la comunicació convergeixen amb les noves energies per esdevenir el canal de transmissió de l'energia verda. L'energia neta emmagatzemada en els edificis podrà ser redirigida i venuda per tot el món a través d'un programari instal·lat a casa nostra igual al que ara fem servir per compartir i emmagatzemar informació a Internet.
Finalment, el cinquè pilar es basa en el transport verd. Podrem recarregar els nostres cotxes elèctrics a cada cantonada gràcies a les petites plantes d'energia instal·lades als edificis.
Aquests cinc pilars s'han de desenvolupar a l'uníson, si un creix més ràpid que un altre o es posen en marxa de forma aïllada es perdrà la inversió. En el moment en què es posa en marxa aquesta nova infraestructura es creen milers de treballs. És més, Espanya podria crear milers de treballs demà al matí si ho fes.
Entenc que per a vostè la sortida a la crisi espanyola passa per apostar per la Tercera Revolució Industrial?
Si, Espanya viu una crisi immobiliària que ha deixat a milions de persones que es dedicaven a la construcció sense feina. Apostar pels cinc pilars d'aquesta nova revolució permetria reconstruir ràpidament el sector immobiliari transformat els edificis en microplantes d'energia verda. Això crearia de forma immediata milions de treballs. A Alemanya ho han provat i ha funcionat, si ells ho han fet, perquè no Espanya?
La UE es va prendre molt seriosament la Tercera Revolució Industrial. Amb la crisi econòmica aquest procés s'ha alentit? Està en risc?
El problema és el següent: si apostem per l'austeritat, com demana el mercat financer internacional perquè països com Espanya demostrin que poden pagar els seus deutes, un cop hem fet retallades es queixen que no hi ha creixement. El que he tractat d'explicar a la cancellera Merkel i Zapatero és que malgrat que l'austeritat és necessària, ha de ser responsable, ha d'assegurar que el model d'Estat de Benestar europeu no es ressentirà.
I que li va contestar Zapatero?
Vaig ser el seu conseller fins l'any passat, va estar d'acord amb mi. Li vaig advertir que sense un pla de creixement Espanya s'enfonsaria més i més en el forat. L'austeritat no pot relegar a un costat la Tercera Revolució Industrial o Espanya i Europa seran cada vegada més febles.
No sembla que ara mateix aquesta sigui la prioritat.
Ho hauria de ser, d'una altra manera no hi haurà esperança per a la gent jove. Les noves generacions han sortit al carrer en un moviment històric que va començar a Madrid amb el 15-M i que s'ha anat estenent per tot el món. Doncs jo els dic, la Tercera Revolució Industrial és la vostra revolució, una revolució del segle XXI basada en el poder lateral i la democratització de l'energia i de la informació. Crec que aquest moviment té el mateix potencial que el de 1848 i el de 1968, encara que hi ha un gran 'però': saber si la gent jove pot ser més sofisticada i anar més enllà. Les noves generacions han de començar a prendre el comandament, les generació grans no ho faran per ells. Han mobilitzar-se no només al carrer, sinó a les urnes, en les empreses i la indústria, en la societat civil. És el seu torn.
Les seves teories no han agradar molt a les companyies energètiques. Hi ha pressions des d'aquest sector perquè aquest canvi no es produeixi?
El problema és que són un lobby molt poderós, gasten milers de milions de dòlars a comprar candidats, càrrecs polítics, eleccions ... Però llegeix els meus llavis: No els necessitem. Ara la gent podrà tenir la seva pròpia energia sense ells, a més, tenim indústries més poderoses del nostre costat, com la de la construcció, la immobiliària, l'automobilística ... No em preocupa la indústria energètica, aviat seran dinosaures.
Vostè fa l'efecte de ser un optimista. Ho és realment o és que està obligat a ser-ho?
Mai he estat optimista, però tampoc sóc pessimista, res d'això és útil. Estic esperançat però no sóc naïf, estic convençut que Internet i les energia distributives crearan una poderosa economia que serà sostenible i neta, que crearà milions i milions de treballs i s'aturarà el canvi climàtic. Es que és una gran desafiament, que serà molt difícil, però no veig un pla B. L'altra opció és no fer res, però llavors el món s'ensorrés, de fet, ja s'està enfonsant. Per tant el dubte que cada humà d'aquest planeta s'ha de fer és: "On vull estar d'aquí a 20 anys?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada