Eric Siblin. The Cello Suites

Aquest apunt intenta explicar una aventura extraordinària, que m'ha permès descobrir la relació ben especial que existeix entre Pau Casals, les Suites per a violoncel de Bach i Granollers.
Anem a pams. Tot comença amb la troballa, a la Gralla (i perdoneu la rima), del llibre d'Eric Siblin The Cello Suites, en la seva versió en espanyol, de subtítol molt més explícit: En busca de Pau Casals, J,S, Bach y una obra maestra. Un llibre que va ser seleccionat com a llibre de l'any 2010 per The Economist, i amb raó. Escrit com un relat amb tocs detestivescos, intenta recrear tot entrellaçant tres històries ben diferents.
La primera, la biografia de Johann Sebastian Bach, repassant la seva vida a partir de les biografies existents, i que ens mostra el músic excepcional i el geni que va ser, i persegueix també la partitura de les Suites, escrita al segle XVIII, que posteriorment va desaparèixer, i només se'n va trobar més endavant una versió transcrita per la seva dona.
La segona, la vida de Pau Casals, amb una especial atenció al seu "descobriment" de les Suites per a violoncel als catorze anys, i el seu paper com a veritable "recuperador" i impulsor de l'obra, donant-li el reconeixement que tenen avui en dia. "Aquell descobriment va ésser la màxima revelació de la meva vida. Tot fullejant les partitures -i li asseguro que em tremolaven les mans-, de seguida vaig adonar-me de llur excepcional importància. Mentre tornàvem a casa, anava palpant el meu tresor com si tingués por de perdre'l- Meravellat, em vaig posar a estudiar les suites ... un estudi que havia de durar dotze anys, abans que em decidís a executar-les en públic". De fet, Casals, que les havia trobat de petit, les va tocar cada matí en llevar-se, fins a la seva mort, i fou el primer intèrpret que les oferí en concert de forma completa i les enregistrà.
Cal remarcar també que tot el llibre traspua una clara visió del fet nacional català -potser perquè el llibre està escrit per un quebequès? Les cites de personatges del món de la música, de la política i d'intel·lectuals d'arreu respecte al mestre Casals són infinites, i ens dibuixa un personatge modest, marcat per la seva coherent lluita antifeixista, però molt popular a tot el món. De fet, m'ha fet molt més conscient del paper que un intel·lectual pot jugar per canviar la visió de les coses, i de la importància d'un referent tant potent com fou Pau Casals per Catalunya durant tota la República i el franquisme.
I la tercera història és la relació d'aquest jove periodista musical amb aquesta peça tan carismàtica per a tot violinista, amb tot el procés d'investigació que va seguir des que les va sentir per primer cop i en va quedar corprès, i que el va portar per tot el món perseguint a solistes de violoncel, directors d'orquestra, i fins i tot a aprendre a tocar el violoncel i a cantar en una coral un concert participatiu de Bach.
El llibre està perfectament documentat i ple de detalls, com correspon a una correcta recerca periodística, amb més de quaranta pàgines de notes i referències documentals i sonores. (En trobo comentaris al quadern de l'apuntador, un blog sobre curiositats musicals, que val la pena seguir).
La veritat, és que jo també m'hi he sentit atrapat. I és que les suites les vaig sentir senceres per primer cop en un dels Festivals de Música de Granollers, el 25è, dedicat a les obres mestres de la música, en un excel·lent programa ideat -com tots els festivals- pel mateix Carles Riera. Fou una sessió doble, de dissabte i diumenge, en la que en Christophe Coin, un dels grans intèrprets del barroc, ens va mostrar una versió ben expressiva d'aquest recull de danses en forma de suites. Des d'aleshores, sempre m'havia sentit atret per aquestes peces tan insòlites, i fins i tot n'he recollit unes quantes versions en CD -també es pot escoltar per l'Spotify- i cada vegada que les he escoltat m'han resultat sorprenents, a més de gratificants.
Ara bé, gràcies al llibre, em trobo amb una sorpresa especial i descobreixo la relació especial que posa Granollers entremig del músic català i el compositor alemany. Ho explicaré, però, en el següent post ...