Pau Casals i el bombardeig de Granollers

Pau Casals i l'alcalde Artur Gasset a Granollers, el 1935 (Foto Llobet - La Gralla)

De tothom és conegut la vinguda de Pau Casals a la nostra ciutat, i el rebombori que va suposar la seva estada entre nosaltres. Però hi ha encara una relació, potser més intensa i tot, que no he descobert fins la lectura del llibre d'Eric Siblin sobre les suites de Bach per a violoncel.
Així, l'any 1935, en una memorable Festa Major, l'artista va ser rebut per tal d'inaugurar la plaça que porta el seu nom -malauradament, avui en dia, en un racó amagat, lleig i trist de la ciutat, i que requeriria alguna intervenció per dignificar-la-, amb un concert amb la seva orquestra, els ingressos del qual varen anar a parar a l'Hospital-Asil.
La Gralla n'informa a bastament, primer, demanant que el poble ompli, divendres a la tarda, la sala del Majèstic en un doble homenatge a l'artista i a l'home de cor que tan gentilment  sap correspondre a l'homenatge — que és honor que la ciutat es fa — al seu preclar talent, mundialment reconegut, en rotular una de nostres places amb el nom de «Plaça de Pau Casals». I, quan ja hagué passat la Festa, amb uns quants Comentaris com aquest: La figura de relleu, aquestes passades festes? Pau Casals. Trajo negre, barret de jipi i una pipa de «lobo de mar». La democràcia i la intel·ligèncía de bracet. O aquest altre: Homenatge a Pau Casals. Al Majestic, molta gent, molta. Però no hi érem tots. Com sempre, vaja.
I reproduïren el parlament fets, en honor del mestre, pel conseller i president del Sindicat Musical, En Frederic Riera, iniciador de l'homenatge, fet en l'acte de descobrir la làpida que dóna a una plaça de Granollers el nom de Pau Casals. Diu així: Mestre Casals: La vostra presència, avui, entre nosaltres, omplena Granollers de la llum de la vostra glòria i de l'olor dels vostres llorers. Mes, també avui, dissortadament us acomiadarem. El vostres nom, però, quedarà per sempre més unit a la vida de la nostra ciutat. El vostre nom, que és tota una trinitat, perquè en vós hi ha l'artista màxima de la Música, el patriota que és desviu en aixecar' Catalunya, en tots els ordres artístics, i l'amic del poble, que acudeix als humils, als que sofreixen, als que treballen per a redimir-los espiritualment i materialment, que és una característica del nostre caràcter. Mestre: Mireu al vostre entorn. Hi ha representades totes les classes socials i estaments de la vida de Granollers que pensa i treballa. Tots plegats, som presents en aquest acte, ben íntim, no per a glorificar-vos, (que no ho necessiteu, sinó per a fer-vos ofrena de la nostra estimació i de la nostra admiració. (Cal assenyalar que, a la seva Orquestra, -amb la que es dedicava a escampar la música entre els obrers, amb la mateixa idea que uns quants anys abans Josep Anselm Clavé amb els seus cors-, hi havien participat músics granollerins, com el mestre Josep Maria Ruera).

Poc temps després, el mestre va enregistrar les Suites per a Violoncel, en plena Guerra Civil, tal i com Siblin ho va desgranant, poc a poc, en el seu llibre. Casals va començar a grabar les suites per a violoncel "sumido en un ambiente de desesperación", envoltat per la guerra. Es negava a tocar a la Rússia boltxevic, i a l'Alemània i la Itàlia feixistes. "En una época de verdadero peligro para su integridad física y también de gran desasosiego emocional", afirma el seu biògraf Robert Baldock, "Casals necesitaba tocar".
La tardor de 1936, poc més d'un any després de venir a la nostra ciutat, Casals es va deixar convèncer per Fred Gaisberg, llegendari director d'EMI, i va viatjar al seus estudis de Londres, començant a gravar les suites segona i tercera. Tot i amb això, "quan Casals va anar als estudis d'Abbey Road a gravar les suites segona i tercera, la seva principal preocupació era la batalla de Madrid." Just el mateix dia que començava a gravar, el secretari d'estat d'Assumptes Exteriors britànic, Anthony Eden, anunciava l'embargament d'armes al govern de la República. Així és com va enregistrar la seva "sentida interpretació, tant de la tràgica segona com de l'apassionada tercera suite".

Aleshores ve la meva sorpresa, i cito literalment del llibre de Siblin:
"El treinta y uno de mayo de 1938, las tropas fascistas italianas que ofrecían su apoyo a Franco en territorio español (y que al mismo tiempo disfrutaban de sus burdeles y cabarés) lanzaron sus primeras bombas contra Granollers, un pueblo cercano a Barcelona. Como objetivo aquel lugar resultaba improbable, dada la nula presencia militar en la zona. Murieron más de cien personas, la mayor parte de ellas mujeres y niños.
Dos días más tarde, en París, Casals volvió al estudio para grabar las notas optimistas de la primera suite para chelo. El bombardeo de Granollers no debió de sorprendrele, pues Barcelona ya había sufrido una campaña terrible de bombardeos por parte de los fascistas. Hacía dos meses, mientras Hitler se anexionaba Austria, un raid de bombarderos italianos había matado a un millar de barceloneses y había dejado el doble de heridos. Casals sabía que la zona republicana había ido reduciendo su tamaño a un ritmo constante. Sin embargo, Cataluña seguía bajo control republicano y todavía resistía. 
Al dia siguiente de grabar la primera suite de Bach, Casals entró de nuevo en el estudio para registrar las poderosas y explosivas notas de la sexta. Rendirse no era una opción".
És a dir, Pau Casals va gravar la primera Suite i la sexta, tot just després de conèixer la notícia del bombardeig de la nostra ciutat. Ben segur que li devien venir al cap tots els records de la jornada intensa viscuda just tres anys abans, les paraules d'entusiasme que li havien proferit els prohoms, els aplaudiments i les felicitacions dels assistents al concert, ... I devia pensar intensament amb el drama que els vilatans estarien vivint en aquells moments. (No cal que recordi que el mestre Ruera, que formava part de la seva orquestra, hi perdria la seva dona, en el bombardeig).
I tot el cúmul de sentiments -la singladura de la guerra, la manca de reacció dels països occidentals per donar suport al govern de la República, però, sobretot, la ràbia pel bombardeig de Granollers- el va posar en aquest enregistrament. Una peça, doncs, la Suite per a violoncel núm. 1 en sol major, BMW 1007, que hauríem de convertir en referent a la nostra ciutat, especialment en els actes de commemoració del bombardeig. Queda llançada la proposta. ...
Si us enregistreu -és gratuït!- a la pàgina web de Naxos, podreu escoltar fragments de les primeres gravacions històriques de Casals (i adquirir-ne el CD, si voleu). Les primeres gravacions de les Suites, fetes per Pau Casals, són aquestes:

• Suite núm. 1 en Sol major. París, 2 de juny de 1938
• Suite núm. 2 en Re menor. Londres, 23 de novembre de 1936
• Suite núm. 3 en Do major. Londres, 23 de novembre de 1936
• Suite núm. 4 en Mi bemoll Major. Paris, 13 de juny de 1939
• Suite núm. 5 en Do menor. París, 13 de juny de 1939
• Suite núm. 6 en Re major. París, 3 de juny de 1938