Certamen de lectura en veu alta

Avui he tingut la sort d'assistir a una de les sessions classificatòries del Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta, que és tal i com s'anomena una de les activitats escolars (o és extra-escolar, si ho fan fora de l'escola, però en horari escolar?) més interessants, a més de senzilla i efectiva, que he vist darrerament. I és que la N. hi participava en representació del seu Institut, en la categoria de Corsaris (1r i 2n d'ESO), que tenien com a lectura alguns fragments de Les aventures de Tom Sawyer.
L'acte, amb un ritme ben dinàmic, ha estat ben entretingut, tot i la solemnitat que representa un concurs d'aquestes característiques. (Val a dir que tot el Certamen està organitzat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i patrocinat per l'Obra Social de la Caixa). L'escenari era el Patronat de La Garriga, d'una mida totalment adequada per aquest tipus d'acte. Ben conduït pel presentador, tots els nois i noies han anat desfilant -per rigorós ordre de sorteig- i llegint els fragments que s'havien preparat de llibres, adequats per a la seva edat. El Jurat, format per dues persones del món del teatre i un tercer membre, com a representant de l'Enciclopèdia, ha pogut deliberar tranquil·lament mentre tot el públic gaudia d'un autèntic espectacle de teatre improvisat, amb la gent d'Impro-Show. (Un espectacle sorprenent per als més joves, i que els permetia trencar la tensió per l'esforç realitzat). Finalment, la descoberta dels guanyadors -que passaran a la fase següent, la semifinal a nivell nacional-, el repartiment de llibres i les felicitacions per a tothom han servit per clausurar l'acte.
Tot i que ja ho ha fet el representant del jurat, val la pena felicitar també als mestres de la canalla, veritables
impulsors d'una activitat com aquesta, i que aconsegueixen una implicació dels alumnes molt superior al que seria de preveure en uns joves adolescents, teòricament gens preocupats per llegir, i llegir bé en veu alta. Just el dia en què se'ls anuncia una nova retallada del 2% del seu sou, trobo una nova raó per justificar tot el contrari i valorar encara més la feina que fan.
He de reconèixer que, uns quants dies enrere, era bastant escèptic amb el que m'imaginava que podia ser aquest certamen, totalment carrincló en les formes i gens educatiu en el fons. He comprovat, però, que és tot al contrari, sobretot després de verificar el grau d'implicació de la N. i com s'ha contagiat de les ganes de fer-ho bé, això de llegir. La necessitat d'"interpretar" el text, i treballar la dicció, és una habilitat que convé treballar des de quan més petits, millor. És igual si després aquests nois seran periodistes, artistes, polítics o simplement gaudiran del fet d'explicar històries als seus fills; tot el que han practicat -entengui's entrenat a llegir en veu alta- no els ho treu ningú. I tots han resultat, doncs, guanyadors!
D'arguments per a fomentar la lectura en veu alta n'hi ha molts. Aquests són els que, des del web del Certamen, justifiquen -amb tota la raó del món- la seva proposta: ...



Cal dir que és des del curs 2004-05 que la Fundació Enciclopèdia Catalana organitza el CERTAMEN NACIONAL INFANTIL I JUVENIL DE LECTURA EN VEU ALTA.

La idea d'aquesta iniciativa té l'origen a Alemanya, on se celebra des de fa molts anys un certamen de característiques semblants amb un gran èxit i una gran acceptació tant de la comunitat educativa com de la societat civil. Llegim en veu alta: a tot arreu i en tot moment, és l'eslògan i el nom de la campanya engegada perStiftung Lesen (Fundació Lectura) i el setmanari Die Zeit.

La lectura i l'escriptura són considerades eines primordials i bàsiques de la resta d'aprenentatges i, per tant, han de constituir un objectiu d'atenció preferent durant tota l'etapa d'educació obligatòria. La dedicació específica a activitats de descodificació lectora no s'haurien de limitar a l'Educació Primària, sinó que hauria de ser un objectiu que es prolongués al llarg de l'Educació Secundària, en la qual les activitats de comprensió lectora haurien de continuar tenint un paper destacat.         -per practicar l'entonació, el ritme, les pauses i la fonètica, -per afavorir la comprensió lectora, -per ser generadora de debat, -per treballar alguns aspectes gramaticals, -per afavorir l'ampliació de lèxic i vocabulari, -per prendre consciència de l'organització de la informació.         Podem distingir les modalitats bàsiques de lectura en veu alta següents: •Lectura dramatitzada: Permet la intervenció de més d'un alumne i la lectura dels fragments corresponents a un narrador i diferents protagonistes de la història. •Lectura comunicativa: Lectura individual d'un text que els altres no tenen. Potencia la capacitat d'escoltar de la resta del grup. •Lectura avaluativa: Lectura en veu alta d'un text determinat per avaluar-ne després determinats aspectes: la velocitat, l'entonació, la correcció, el ritme, la fonètica… Permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal millorar.     Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents: •Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text. •Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d'allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l'atenció, saber què s'ha de fer davant de paraules difícils…). •Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l'atenció, amb l'entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura. •Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.