dilluns, 28 de maig de 2012

Els 100 d'en Tísner

´Foto: Salvador Sansuan
Just ahir es compliren cent anys del naixement de l'Avel·lí Artís Gener, en Tísner. Per sort, és un centenari que no ha passat desapercebut i, com a mostra un botó, tots els diaris d'avui dilluns inclouen la darrera de les seves graelles de mots encreuats, del 29 de juny de l'any 90.
Recordo de molt petit com els pares ens parlaven d'aquell home amb un ull tapat, de pirata; de les seves peripècies per les amèriques, i dels seus mots encreuats al Tele/Estel, als que el pare ens va enganxar ja de ben petits, ajudant-lo a resoldre'ls abans d'anar a dormir. D'aquells encreuats -i també d'intentar resoldre els del Granollers Comunitat Cristiana, de la M.M.-, o els que sortien a la revista juvenil Rodamón em vingué la dèria de fer-ne, i la proposta de fer,durant uns quants anys, els mots encreuats del PlaçaGran. (La revista Rodamón, -setmanari juvenil independent-, nascuda a finals dels 70, es mereixeria un gran post per sí sola. En tinc molts bons records, sobretot dels seus encreuats, però no em ve al cap qui els feia. I és una gran llàstima, perquè els feia tots! Gairebé no n'he pogut trobar res per internet, excepte les col·laboracions d'en Pep Albanell i la Maria Dolors Alibés. Hauré de seguir investigant).
El més sorprenent d'en Tísner, però, no era el coneixement de la llengua catalana, ni la seva capacitat d'escriure bones novel·les, ni la seva visió política del país, desacomplexada i coherent. Sobretot, el que et deixava bocabadat era la seva vida, farcida de moltíssimes anècdotes, totes de l'alçada d'un campanar -un exemple en aquest article de Núvol- viscudes en primera persona, i que donarien per fer-ne un bon documental, sinó una pel·lícula -a veure qui s'anima a fer-lo, que tindrà feina per estona!
També em va interessar molt, de jove, l'intent de continuació de El be negre, que durant un cert temps va intentar posar un xic de sentit de l'humor a la política catalana, retrobant una pràctica ben habitual a l'època de la República i en la que en Tísner hi havia participat.
L'any 1989, amb la Q., vàrem poder participar al concurs de La Caixa Sàvia, de TV3 (fins a tres setmanes seguides), on vàrem poder conversar amb en Tísner. Era un programa d'en Salvador Alsius que barrejava l'estima pels llibres i per la llengua, amb en Tísner fent d'Home dels mots, amb la seva veu rogallosa pontificant irònicament. Malhauradament, el concurs i les seves intervencions, només van durar una temporada televisiva.
També vaig xalar amb els seus quatre volums de memòries Viure i veure, els seus Ciris trencats, llegits a la ràdio nacional amb la veu trencada, i les Paraules d'Opòton el Vell, recentment reeditades, que capgira el punt de vista de la història del descobriment d'Amèrica, amb la descoberta del vell continent. I també amb L'arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony, una incursió ben reeixida en la literatura infantil i que aquests dies ningú comenta.
Els cents anys són una bona excusa per recordar-lo, i per buscar alguna estona per a rellegir-lo. ...

Un petit recull de les cròniques d'aquests dies:

  • A El Punt-Avui en recorden l'alegria de viure, des de l'Ara ens el presenten com un escriptor per redescobrir, al país juguen amb les paraules de Tísner el Vell,
  • Aquesta entrevista que en Cesc Poch li va fer l'any 1983, en la que exposa la seva visió política de la jugada.
  • A Núvol hi trobareu un extens dossier, que recupera també una conversa de Tísner amb en Màrius Serra de l'any 92.
  • I a Vilaweb hi trobareu les diferents versions que els responsables dels encreauts de diversos diaris han presentat avui, amb la seva darrera graella, i refent-ne les definicions.
  • I, si podeu, no us perdeu l'acte que li farà Òmnium aquest dijous, amb en Màrius Serra resumint tota la seva trajectòria amb el seu nom: T de traductor; d’ il•lustrador; S de soldat; N de novel•lista i de ninotaire; E d’enigmista i d’escenògraf; R de retratista i de reporter".