Més enllà del Bombardeig

El Bombardeig de Granollers, en una fotografia feta des dels avions feixistes

Abans que res, voldria agrair la possibilitat que se m'ofereix de tornar a aquesta ràdio, on vaig tenir la sort de participar en els seus inicis, el primer any del seu naixement. ...
I voldria començar aquesta Columna d'opinió parlant d'uns fets que, als granollerins, ens toquen molt de prop. Perquè, com tots sabeu, aquests dies Granollers commemora el Bombardeig del 31 de maig del 1938, tot recordant un minut precís i fatídic per a la nostra història, en què la ciutat va començar a preguntar-se el perquè de la seva raó de ser.
Per això, durant anys s'han fet molts esforços en recuperar la memòria històrica i conèixer la veritat dels fets, com a revulsiu per no oblidar el passat. Els treballs de diversos historiadors, amb en Joan Garriga al capdavant, han posat damunt la taula els autors feixistes de la matança. I ens han permès conèixer el detall malhaurat dels noms i cognoms de les víctimes. I ens han narrat la confusió del moment i la gestió del conflicte que varen haver de fer les autoritats republicanes, amb l'Alcalde Pere Iglésias al capdavant, en un Granollers enmig del caos. I ens han descrit els efectes posteriors sobre la ciutat, amb la construcció de diversos refugis o la seva lenta reconstrucció posterior, sense poder tancar mai aquella dura ferida.
I també s'ha fet un immens treball per mantenir viu el record, recuperant les vivències dels supervivents del bombardeig, que tenen gravats aquells fets dramàtics dins la memòria. No puc estar-me de recomanar-vos des d'aquí la lectura del llibre Les cendres del silenci, d'en Lambert Botey i la Berta Ventura, que us transportarà al Granollers del 1938, al bell mig de la tragèdia, amb una novel·la que ben segur us tocarà el cor.
Per això és tan important la recuperació de la memòria històrica, i cal seguir potenciant-la, també d'altres èpoques com el Franquisme o el restabliment de la democràcia.
Ara bé, cal no confondre l'objectiu de tot plegat, distraient-nos tot mirant la punta del dit que assenyala la lluna. I és que el propòsit que hi ha al darrere no és pas el de tornar-nos nostàlgics, sinó el d'evitar que es tornin a repetir fets semblants, educant i sensibilitzant sobretot els més joves en la construcció d'un món més pacífic, just i lliure, i prevenint la nostra societat dels perills del feixisme.
D'eines en tenim unes quantes, a Granollers mateix. Per exemple, el centre de Can Jonch - Sempere, un instrument ben potent per poder treballar la Cultura de la Pau. Una Pau, cal recordar-ho, que no cerca pas l'absència de guerra, sinó la creació de les condicions per afavorir la convivència, entre els pobles i entre les persones.
També són útils els refugis recuperats, que han de servir no només per poder explicar batalletes -que també-, sinó per exposar la crua realitat de les guerres, lluny de l'atractiu enganyós dels anuncis de las Fuerzas Armadas. Ves per on, dóna la casualitat que l'estat espanyol celebra avui mateix el dia d'homenatge al seu exèrcit, l'endemà del bombardeig que ells van provocar, enaltint de forma insultant els valors contraris d'allò que a Granollers intentem inculcar als infants i joves!
I també tenim eines com la vicepresidència de l'organització Alcaldes per la Pau - Mayors for Peace, que ostenta actualment el nostre alcalde, i que podria mobilitzar, si s'ho proposés, la veu de les ciutats d'arreu -tant potent com la dels estats- en contra dels bombardeigs i assassinats indiscriminats que pateix la població indefensa d'altres ciutats, com estem veient aquests dies a Síria o l'Afganistan. Una entitat que podria demanar -o millor dit, exigir- als governs dels estats que reduïssin els seus pressupostos militars, excessius a tot arreu, i dediquessin més recursos a l'educació per a un futur millor.
Pocs anys després d'acabada la Segona Guerra Mundial, ningú s'imaginava que es podrien tornar a repetir crims contra la Humanitat. Però, darrerament, hem vist que encara no estem vacunats contra aquest virus. A Ruanda o a Bòsnia, varem comprovar que encara hi ha qui es creu amb tot el dret per fer el que vulgui amb els que no són com ells. Aquests dies, podem veure com de difícil resulta el jutjar un criminal de guerra com el General Mladic, justament en el moment en què els seus amics tornen a presidir Sèrbia. O veiem com a Grècia reneix amb força un partit neonazi. O com, a Noruega, un boig convençut de dur a terme una croada contra la diversitat cultural, assassina a desenes de joves. O com la justícia deixa manifestar-se impunement a la capital del país veí un grup de partits franquistes, fomentant l'odi entre comunitats. O també, a Catalunya mateix, veiem com van creixent aquells que sembren la llavor de la intolerància -és a dir, la Plataforma per Catalunya-, fent servir la demagògia i aprofitant-se del difícil moment econòmic en el que vivim.
Commemorar el Bombardeig, doncs, també és deixar d'estar plegats de braços i mostrar-nos actius contra el feixisme latent, per tal que no es torni a despertar. Mai més!
(Article d'opinió per a Ràdio Granollers, emès el dijous, 1 de juny de 2012)