Lambert Botey i Berta Ventura. Les cendres del silenci

L'Editorial Alpina ja fa temps que s'ha llançat a la narrativa. Més enllà d'innovar en la dinàmica dels mapes -de la qual n'és referència des del 1946-, pretén fer-se un forat en el difícil món de la literatura impresa, i ja va proposar l'any passat la col·lecció Marcòlic- prenent el nom d'una planta que es pot trobar pels entorns de Núria-, per tal que tots aquells que caminen també llegeixin; una activitat difícil de fer alhora, però sí mentre es reposa d'una llarga caminada. Jo m'hi acabo d'estrenar amb els Camins Creuats, una proposta de l'Albert -Soler- amb assessorament de l'Albert -Camps-, relligada per en Santi -Montagut- i que pretén acostar la història de Granollers a partir de bons textos literaris.
Per començar, s'atreveixen amb una de les primeres ficcions sobre el bombardeig de la ciutat -en recordo una de quan era jove, prou encertada, escrita per l'Oriol Vergés a l'Abadia de Montserrat-; si més no la primera que es fa des de Granollers mateix, escampant fantasmes i altres malsons. De fet, el subtítol -Del somni de la llibertat al malson de la por- ens indica clarament allò que llegirem a l'interior: com es varen veure truncades les il·lusions de tota una generació i entràrem en el costat fosc de la llibertat. Per a això, se serveixen de la mirada de l'Anna, una noia mestre i músic, sobre el seu dia a dia i les seves esperances quotidianes, i les de la seva colla i família. La ficció ens permet reviure també aquells moments al costat d'un altre dels personatges granollerins que acabarien fent i filmant la història: en Miquel Joseph. I passegem per tots els racons de la ciutat durant dos moments -els cinc minuts fatídics del 31 de maig del 1938- i un flash-back constant que es va intercal·lant i que ens porta a records de temps enrera en la vida granollerina, des del 36 fins al dia del bombardeig.
Cal ressaltar l'encert d'encarregar el primer text per ser escrit a quatre mans per dos poetes que no per locals deixen de ser excepcionals a casa nostra. En Lambert, veterà cineasta, que visiona el relat com si es tractés de filmar escenes -amb primers plans, plans mitjos, plans generals, contrapicats, travellings, zooms, il·luminacions, vestuaris, ...- . La Berta, escriptora novell per llibres editats, però no per condensar la capacitat d'expressar els sentiments de la jove protagonista viscuts amb una profunditat inusual. Tots dos extreuen el millor de sí mateixos per expressar allò que només havíem pogut seguir fins ara des dels llibres d'història i les fotografies documentals: els moments més tristos i dolorosos d'una ciutat. I no és gens fàcil descriure el pànic, el terrabastall, la sang, el fum i la pols, la tragèdia, i contrastar-la amb els somnis i les esperances de vida de just un minut abans que ...
cinc avions italians Savoia S-79, pertanyents a l'Stormo di Bombardamento Veloce, s'enlairaven al matí de l'aeroport de Son Sant Joan, Mallorca. Hi havia bona visibilitat i en una hora de vol serien a Granollers. Ningú es va assabentar que els avions arribaven a la ciutat. El bombardeig va durar un minut. 40 bombes de 100 quilos, 10 de 20 quilos i 10 de 15 quilos. Objectiu: Bombardamento Centrale Elettrica di Granollers. Centenars de víctimes. 224 morts registrats. Resultat de l'atac: objectiu principal, no tocat. Després de tot, el silenci.

Llegint-lo, per entremig hi trobareu una veritable enciclopèdia granollerina, i passejareu per carrers, racons i espais d'aleshores -els Col·legis Nous, la Unió Liberal, Can Carbó, el Casino, la impremta de Can Joseph, la Creu Roja, la Fonda Europa, la Granja Marinette, Can Masó, Can Trullàs, la Biblioteca Francesc Tarafa, el Centre Radical, el Cafè Comercial, Ca l'Estrany, Can Civil, l'Alhambra, Can Comas, Can Abelló, el Parc de l'estació del tren, la font del Ràdium, Can Pedrals, el forn de Ca l'Antoniu, Can Franch, el Baviera Bar, la perfumeria de Can Brustenga, la rellotgeria de Can Colomer, el Bosc de Sant Nicloau, el Majèstic, la farmàcia Arimany i Can Rahola, el barri de Sant Cristòfol, Can Ramoneda, Can Vilaró, l'Escola Ferrer i Guàrdia, Can Milina, Can Puntes, les Torres de Lliçà, Can Puchades, ...
Participareu de les activitats d'entitats plenes de vida i, sobretot, ritme: l'orquestra del Sindicat Musical, la revista La Gralla, el Jazz-Club, la Banda de Milícies Antifeixistes, ...
Coincidireu en moments viscuts amb persones que reviscolen gràcies a la novel·la -en Mulet i el seu fill, l'Aureli Font i en Josep Maria Ruera, l'Esteve Camillo, l'Eugeni Xammar, en Grau del contrabaix, la Cobla Vilaró, l'Orquestra Pla-Pey, en Francesc Parellada i l'Albert Alemany, ...
I, sobretot, coneixereu fets ben diversos d'aquelles dates, molts d'ells desconeguts per la majoria de vilatans actuals. -l'acollida de refugiats asturians; les eleccions del 36; el ball de donzelles del Casino; les detencions d'en Josep Maria Puntas i en Francesc Riera; els incendis del Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les esglésies parroquial, de Montserrat, i convents de les germanes Carmelites i dels pares Menors Conventuals; l'afusellament del general Gay; la fabricació de guerra; la columna del Vallès Oriental; l'exposició d'artistes al Casino, la Casa del Poble;
(Em toca, però, fer un petit retret a l'editorial: el tamany de la lletra no permet que la gent gran -per exemple, la meva sogra- pugui llegir el llibre. Una bona colla de lectors interessats, doncs, que queden bandejats pel disseny de la col·lecció. Tot i que es tracta d'una acció de responsabilitat social per part de l'empresa de tirar endavant aquesta sèrie, seria bo de fer-la més visible. Potser és que jo també em vaig fent gran i em costa cada cop més llegir?).
En resum, però, una breu però gran novel·la, emotiva i necessària. Us la recomano de tot cor.