S'ha acabat. Per fi varem anar -el cap de setmana passat- tots plegats a veure el final del final: la segona part de la pel·lícula del setè llibre de la J.K. Rowling: Harry Potter i les relíquies de la mort. I hem disfrutat de valent! Després d'uns quants anys d'anar llegint tots els llibres i veure'n les pel·lícules, se'ns acaba una de les sagues d'aventures juvenils més interessants d'aquest començament de segle, amb un final com cal, digne del que han estat tots i cada un dels llibres.
De fet, jo m'esperava un final més aviat semblant al d'Star Wars: una gran batalla, en què els bons derroten els dolents després de patir molt, de les que fa posar la pell de gallina en més d'una ocasió. El regust, però, era mes proper al de Sólo ante el peligro, amb el protagonista havent de resoldre els seus problemes personals -en aquest darrer lliurament, es resolen tots els dubtes existencials que s'havien generat en els anteriors- tot sol, al mateix temps que dirigia els seus companys d'escola en un combat contra el Mal. I, això sí, amb un toc de Pastorets, que barregen també l'humor amb un xic de misticisme.
El pas del temps -tant en els llibres com en les pel·lícules- és una de les característiques del conjunt de l'obra. D'un Harry nen, atemorit al conèixer i endinsar-se en el món màgic, passant per un adolescent que va aprenent a conèixer-se a sí mateix, fins al Harry que ha de decidir, al final de tot, com enfrontar-se amb el malvat més malvat de tots: en Voldemort i els seus sequaços. (Què seria una història d'aquestes sense un magnífic dolent? I quina sort l'actor que el pot interpretar! Tot i amb això, ningú em sap dir el nom de l'actor que fa de Voldemort durant tota la saga!).
I és que l'obra d'aquesta escriptora -construida del no res, en base només a la seva imaginació- és realment extraordinària. Ben segur que, durant segles, serà recordada com una de les millors obres de narrativa juvenil, havent aconseguit retornar la il·lusió per la lectura a milers de joves del planeta. No trigaran a fer algun estudi sobre el que ha suposat d'estímul per a llegir altres llibres a molts dels joves lectors de les seves obres. Com no crec que cap dels escriptors que coneixerem d'una propera generació dirà que no els havia llegit.
La darrera qüestió a comentar també és òbvia: HP i el cinema en català, a Granollers! Tot i que s'han distribuit més còpies que en cap altra pel·lícula, els Cinemes Òscar es neguen -pel que sembla- a posar la nostra llengua en igualtat de condicions que el castellà. I ens hem de resignar a veure-la -en 2 o en 3-D- en diverses sales, totes en castellà, o a exiliar-nos -cinematogràficament parlant- a les comarques del voltant. El Vallès Oriental, doncs, no pot veure el jove mag en català, i ningú hi diu res, ni tan sols la premsa que no se n'alegra d'aquesta notícia, però que ja ni creu que és notícia. (També tenim la que està contenta amb la situació, ja des del moment en què varen guanyar la guerra. Però aquesta és una altra història). I els Òscar tampoc s'atreveixen a fer-ne una passada en Versió Original en anglès, que tindria força sentit! En resum, doncs, tot i que l'haguem llegit en català -pagant més diners que pels llibres en castellà, recordem-ho!- ens tornem a quedar sense sentir com en Harry anomena en Voldemort en la nostra llengua. Tornarà algun dia, l'Exèrcit del Fènix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada