 |
| Imatge extreta de www.social.cat |
Aquesta associació -desconeguda per mi fins aleshores- sorgeix l'any 2004 quan un grup de professionals amb diferents inquietuds i perfils decideix tenir una participació social i que el nucli vertebredor en fos el concepte de la inclusió. Pretenen cobrir un espai poc desenvolupat encara en el nostre entorn social: teixir una xarxa de complicitats entre formacions polítiques, administració i entitats del tercer sector al voltant d'un discurs crític i alternatiu sobre els processos socials inclusius.
N'explico la raó de ser, perque realment em va semblar molt interessant el procés desenvolupat per arribar a preparar el seminari, així com tot el treball que s'hi va realitzar.
Així, partint d'un document estratègic que desenvolupa la missió de l'organització, centrada en l'empoderament de la ciutadania en processos generadors d'inclusió, se'ns presentà una visió de la Inclusió 2.0, que supera una versió anterior 1.0, i en la qual no es presenta una perspectiva fragmentada -qui fa què en cada cas- sinó que s'aprofundeix en un procés per aprofundr en els reptes de la inclusió basat en com fer-ho plegats. Per tant, un enfocament en tres línies: 1. l'empoderament de la ciutadania, per tal d'aconseguir que els ciutadans prenguins consciència i assumeixin responsabilitats; 2. la focalització en el sistema relacional; i 3. El resultat com a procés, entenent la inclusió com un horitzó, un camí a recórrer.
Un intens debat amb Antoni Vives i Ricard Gomà , regidors barcelonins compromesos -des de posicions ben diferents- en la inclusió a la seva ciutat, va servir per remarcar -i m'agafo als meus apunt de la jornada- la importància dels valors -el diàleg entre l'autonomia personal i la igualtat; l'empoderament i la capacitat de ser subjecte, i de fer que els espais de trobada vagint guanyant terrent; i el reconeixement de la diversitat-, i dels processos que els implementen, les noves maneres de fer, tant en l'escala territorial com en l'esfera pública, no monopolitzada per les institucions. I amb aspectes tan concrets com "la porta del col·legi" com l'espai on s'esdevenen els contrastos i es generen conflictes quotidians amb l'exclusió / inclusió com a escenari.
Procés que seguí en el treball de debat en taules, en el qual s'esposaren multitud d'idees a l'entorn de com enfocar una ciutadania incloent, de quins factors clau cal potenciar per mobilitzar-la, i del rol a jugar tant per les institucions públiques, com per les entitats i moviments socials i pels mitjans de comunicació.
Cal dir que tot el treball quedarà recollit en un document final, del qual en parlaré més endavant. De moment, deixo constància dels meus apunts i aportacions de la jornada, per no perdre'n la referència i amb el convenciment de la validesa del que s'hi va dir. ...Un intens debat amb Antoni Vives i Ricard Gomà , regidors barcelonins compromesos -des de posicions ben diferents- en la inclusió a la seva ciutat, va servir per remarcar -i m'agafo als meus apunt de la jornada- la importància dels valors -el diàleg entre l'autonomia personal i la igualtat; l'empoderament i la capacitat de ser subjecte, i de fer que els espais de trobada vagint guanyant terrent; i el reconeixement de la diversitat-, i dels processos que els implementen, les noves maneres de fer, tant en l'escala territorial com en l'esfera pública, no monopolitzada per les institucions. I amb aspectes tan concrets com "la porta del col·legi" com l'espai on s'esdevenen els contrastos i es generen conflictes quotidians amb l'exclusió / inclusió com a escenari.
Procés que seguí en el treball de debat en taules, en el qual s'esposaren multitud d'idees a l'entorn de com enfocar una ciutadania incloent, de quins factors clau cal potenciar per mobilitzar-la, i del rol a jugar tant per les institucions públiques, com per les entitats i moviments socials i pels mitjans de comunicació.
Per la meva part, jo em vaig limitar a fer reflexions en els següents sentits:
1. La inclusió és un concepte complex. Per tant, calen mirades complexes, menys simples i més generalitzades. En aquest sentit, el paper de l'administració és exemplar. Si es dedica a obrir plans específics, sense tenir en compte la globalitat del problema. Per exemple, en el cas de les malalties mentals, on sovint s'enfoca com una necessitat puntual d'assistència, sense pensar en tota la globalitat del problema-. Un altre exemple seria la llei de barris, en la qual l'enfocament va molt més enllà de l'urbanisme, i per primer cop s'obligava a les unitats d'urbanisme municipal a entendre el seu treball d'intervenció en el territori com un procés complex en el que hi intervenen tots els departaments d'inclusió.
2. Cal innovació social en el món local. Cal innovar també per als més dèbils, més enllà de la potenciació de les noves tecnologies. (És a dir, si simplifiquem processos per tal que les empreses puguin tenir més facilitats, també ho hem de fer per tal que aquells que no hi arribin no se'ls faci més feixuc accedir a recursos). Els ajuntaments poden també ser exemplars amb la compra pública, potenciant p.ex. el paper del tercer sector, o de les empreses que treballen amb una visió de responsabilitat social, fomentant l'ocupació inclusiva, ...
(Per altra banda, crec que no podem renunciar a voler canviar l'àmbit empresarial, el món de l'economia real. Si tot el treball que es fa des de l'àmbit públic -ajuntaments, escoles, ...- no té també un camí per incidir en el món empresarial, es perd una gran capacitat d'influència en la societat).
3. Foment de la participació en l'avaluació. Si fins ara, els processos participatius s'han concentrat bàsicament en la participació en la definició de propostes, caldria fer una passa més, i enfortir les dinàmiques de seguiment i avaluació dels programes i projectes públics. Això suposa un esforç en coneixement tècnic, que les mateixes organitzacions socials haurien de ser capaces de comprometre's. Quin és el paper d'una associació de veïns, més enllà d'organitzar les seves festes de barri? Poden jugar un paper important en l'avaluació d'un projecte que afecta al barri? Aquesta proposta, és clar, requereix una mirada a mig i llarg termini, lluny de les mirades de curta volada que segueixen els processos electorals actuals.
El procés a seguir per les entitats socials, doncs, requeriria els següents passos:
1r. Una mirada més àmplia i oberta, lluny de les simplificacions.
2n. L'empoderament a partir del coneixement. La capacitat de participar en l'avaluació, tenir criteri propi -diferent del polític- i poder decidir en base a raonaments sòlids i precisos.
3r. Prendre la iniciativa, exigint als poders públics programes més amplis, coordinació de recursos, assumpció de riscos, participació en el seguiment i l'avaluació, ...
(En el fons, la reflexió que em surt no és pas lluny del Veure-Jutjar-Actuar que proposaven els moviments cristians de base i d'esplai de quan érem joves, per tal de comprometre'ns en l'acció social quotidiana!).
Els grups de treball es varen repartir en dos àmbits: l'educatiu i el comunitari.
Des del grup d'àmbit educatiu:
- Generar una guia per a l'àmbit Educatiu, sobre com generar empoderament.
- Adreçada al professorat, com a actor clau de canvi.
- Font de provocació / animació al mateix professorat
- Generar activitats per als entorns (famílies, alumnes, ...)
- Donar pistes bàsiques: concepte d'inclusió, ...
- Experiències positives per al professorat (pel·lícules, comunitats d'aprenentatge, equilibri entre persones i sistemes, educació emocional, totoria com a espai interessant, ...)
Des del grup d'àmbit comunitari / associatiu:
- Des d'una visió catastrofista, que ha anat millorant.
- Generar actituds que vagin en la línia d'empoderar la ciutadania i construir inclusió;
- Major autocritica;
- Compromís d'aliances amb el territori, més enllà dels seus objectius com a entitats;
- Crear aliances amb el món de l'empresa; no "dimonitzar";
- Revisar el model participatiu, relacional;
- Treballar la manera de relacionar-se amb el poder polític;
- Avaluació dels programes dins les nostres organitzacions, i dels mateixos poders públics;
- Regeneració democràtica a les pròpies entitats (ex. associacions de veïns). Algunes acabaran desapareixent;
- Saber enfadar-se, i ser políticament incorrectes, quan cal.
- Paper dels mitjans de comunicació i societat civil: cal construir o anar a la contra?
- Defensa del treball comunitari, més enllà del treball en xarxa: de la competència pels dineers / subvencions, com una reproducció del model capitalista;
- Exemples de bones pràctiques: la Plataforma Badalona som tots, o el Codi ètic de les associacions.
- Prendre compromisos a petita escala.
I acabo recordant els objectius generals d'Objectiu Inclusió, que són els següents:
1. La inclusió és un concepte complex. Per tant, calen mirades complexes, menys simples i més generalitzades. En aquest sentit, el paper de l'administració és exemplar. Si es dedica a obrir plans específics, sense tenir en compte la globalitat del problema. Per exemple, en el cas de les malalties mentals, on sovint s'enfoca com una necessitat puntual d'assistència, sense pensar en tota la globalitat del problema-. Un altre exemple seria la llei de barris, en la qual l'enfocament va molt més enllà de l'urbanisme, i per primer cop s'obligava a les unitats d'urbanisme municipal a entendre el seu treball d'intervenció en el territori com un procés complex en el que hi intervenen tots els departaments d'inclusió.
2. Cal innovació social en el món local. Cal innovar també per als més dèbils, més enllà de la potenciació de les noves tecnologies. (És a dir, si simplifiquem processos per tal que les empreses puguin tenir més facilitats, també ho hem de fer per tal que aquells que no hi arribin no se'ls faci més feixuc accedir a recursos). Els ajuntaments poden també ser exemplars amb la compra pública, potenciant p.ex. el paper del tercer sector, o de les empreses que treballen amb una visió de responsabilitat social, fomentant l'ocupació inclusiva, ...
(Per altra banda, crec que no podem renunciar a voler canviar l'àmbit empresarial, el món de l'economia real. Si tot el treball que es fa des de l'àmbit públic -ajuntaments, escoles, ...- no té també un camí per incidir en el món empresarial, es perd una gran capacitat d'influència en la societat).
3. Foment de la participació en l'avaluació. Si fins ara, els processos participatius s'han concentrat bàsicament en la participació en la definició de propostes, caldria fer una passa més, i enfortir les dinàmiques de seguiment i avaluació dels programes i projectes públics. Això suposa un esforç en coneixement tècnic, que les mateixes organitzacions socials haurien de ser capaces de comprometre's. Quin és el paper d'una associació de veïns, més enllà d'organitzar les seves festes de barri? Poden jugar un paper important en l'avaluació d'un projecte que afecta al barri? Aquesta proposta, és clar, requereix una mirada a mig i llarg termini, lluny de les mirades de curta volada que segueixen els processos electorals actuals.
El procés a seguir per les entitats socials, doncs, requeriria els següents passos:
1r. Una mirada més àmplia i oberta, lluny de les simplificacions.
2n. L'empoderament a partir del coneixement. La capacitat de participar en l'avaluació, tenir criteri propi -diferent del polític- i poder decidir en base a raonaments sòlids i precisos.
3r. Prendre la iniciativa, exigint als poders públics programes més amplis, coordinació de recursos, assumpció de riscos, participació en el seguiment i l'avaluació, ...
(En el fons, la reflexió que em surt no és pas lluny del Veure-Jutjar-Actuar que proposaven els moviments cristians de base i d'esplai de quan érem joves, per tal de comprometre'ns en l'acció social quotidiana!).
Els grups de treball es varen repartir en dos àmbits: l'educatiu i el comunitari.
Des del grup d'àmbit educatiu:
- Generar una guia per a l'àmbit Educatiu, sobre com generar empoderament.
- Adreçada al professorat, com a actor clau de canvi.
- Font de provocació / animació al mateix professorat
- Generar activitats per als entorns (famílies, alumnes, ...)
- Donar pistes bàsiques: concepte d'inclusió, ...
- Experiències positives per al professorat (pel·lícules, comunitats d'aprenentatge, equilibri entre persones i sistemes, educació emocional, totoria com a espai interessant, ...)
Des del grup d'àmbit comunitari / associatiu:
- Des d'una visió catastrofista, que ha anat millorant.
- Generar actituds que vagin en la línia d'empoderar la ciutadania i construir inclusió;
- Major autocritica;
- Compromís d'aliances amb el territori, més enllà dels seus objectius com a entitats;
- Crear aliances amb el món de l'empresa; no "dimonitzar";
- Revisar el model participatiu, relacional;
- Treballar la manera de relacionar-se amb el poder polític;
- Avaluació dels programes dins les nostres organitzacions, i dels mateixos poders públics;
- Regeneració democràtica a les pròpies entitats (ex. associacions de veïns). Algunes acabaran desapareixent;
- Saber enfadar-se, i ser políticament incorrectes, quan cal.
- Paper dels mitjans de comunicació i societat civil: cal construir o anar a la contra?
- Defensa del treball comunitari, més enllà del treball en xarxa: de la competència pels dineers / subvencions, com una reproducció del model capitalista;
- Exemples de bones pràctiques: la Plataforma Badalona som tots, o el Codi ètic de les associacions.
- Prendre compromisos a petita escala.
I acabo recordant els objectius generals d'Objectiu Inclusió, que són els següents:
- Elaborar i realitzar projectes d'anàlisi sobre situacions comunitàries generadores d'exclusió social i d'altres processos d'exclusió.
- Generar activitats i accions que sensibilitzin la ciutadania en el valor de la inclusió social, entesa en tots els seus vessants.
- Fomentar la participació social i política de la ciutadania en la presa de decisions relacionades amb la inclusió social.
- Generar espais de trobada, intercanvi i debat, adreçats a diferents agents socials, polítics i professionals, vinculats amb la inclusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada