diumenge, 24 de juny de 2012

Parlem-nos, en anglès i en moltes més llengües!

Els més joves poden tenir un futur lingüístic ben diferent, si ens ho proposem 
L'Ara d'avui s'endinsa amb encert un cop més en tractar problemes generals de país. Aquest cop, proposa un debat -i en fa una anàlisi detallada de les causes- sobre com pot ser que els catalans tinguem un nivell tan baix d'anglès. Un parell de dades contundents: la meitat dels adolescents no saben parlar anglès. I l'Eurobaròmetre situa els alumnes de quinze anys de l'estat a la cua d'Europa en l'aprenentatge de l'anglès. La pressió, doncs, s'estén sobre els més joves de casa. Fidel al principi que no hi ha problemes, sinó possibilitats de millorar, cal convertir aquesta generació d'adolescents que puja en la primera a casa nostra que pot plantejar un futur lingüístic ben diferent.
Si mirem les causes, ben segur, són diverses; l'Ara enumera set obstacles al nostre nivell d'anglès:
  1. El factor cultural. Alguns experts parlen d'una "mandra sociològica dels catalans a aprendre anglès, que encara és més accentuada entre els que tenen el castellà com a primera llengua". 
  2. La falta de professors nadius. La dificultat d'homologar el títol de magisteri, en molts casos, impedeix a professors estrangers treballar a l'estat espanyol. 
  3. El model universitari. L'anglès no es va introduir de forma regular a les aules universitàries fins l'any 2008. 
  4. Estades a l'estranger. Tot i l'èxit creixent del programa Erasmus, les estades a l'estranger encara no reben prou incentius públics. 
  5. La barrera econòmica. La crisi ha reduït els alumnes als cursos d'anglès. 
  6. Com s'ensenya a les escoles. Un 27% dels alumnes acaben la primària amb un nivell molt baix d'anglès. Moltes escoles comencen per la gramàtica en comptes de la part oral. 
  7. Més versió original. Falta un canvi de costums i que els ciutadans s'habituïn a veure les pel·lícules en versió original
La diagnosi la comparteixo amb l'amic Jordi Sedó, “La veritat és que el nostre sistema educatiu no és capaç de proporcionar als joves un nivell d’anglès digne que els permeti anar pel món amb certa desimboltura comunicativa. És una situació que caldria superar amb urgència”.
Avui en dia, l'anglès s'ha convertit en un factor higiènic -és a dir, imprescindible, però no suficient- per tal que Catalunya pugui sortir-se'n com a país, tant en l'àmbit econòmic com en el cultural, el social o el polític.
I la solució és simple: calen dues accions -potents, és clar- per resoldre el problema:

  1. Prioritzar l'anglès a l'agenda. Prendre decisions -tant polítiques, a nivell col·lectiu, com personals- per posar al capdavant de l'agenda educativa, econòmica i comunicativa, l'aprenentatge de l'anglès a tots els nivells de la societat. Dedicar-hi més pressupost -als intercanvis escolars, a les missions de prospectiva comercial a l'exterior, a les delegacions de representació de país, a millorar el nivell de professorat d'anglès, a incloure més subtitulacions en les pel·lícules en versió original, ...- i marcar-se objectius clars i ambiciosos.
  2. Canviar d'hàbits. Tots, a casa, hem de ser capaços d'esforçar-nos per fer més senzill el tràngol cap a un estadi on la presència de l'anglès sigui més normal. Sigui durant el curs, amb més lectura, pel·lícules subtitulades, música, ... o durant les vacances, on haurem de sortir enfora peti qui peti. Treure'ns la son de les orelles, que deien aquells, i començar a parlar anglès pels descosits, sense vergonya!

Ara bé, amb tot això no n'hi ha prou. I és que la meva opinió és que, avui en dia, l'anglès s'ha convertit en un factor higiènic -és a dir, imprescindible, però no suficient- per tal que Catalunya pugui sortir-se'n com a país, tant en l'àmbit econòmic com en el cultural, el social o el polític. Està bé potenciar la llengua franca de comunicació, però l'excel·lència com a país l'obtindrem si som capaços de posicionar-nos com un país que respecta i promou la diversitat lingüística. El retall d'opinió que m'han publicat diu així:
Quico Sala. PARE. GRANOLLERS
“Cal un esforç suplementari, de país, per millorar el nivell d’anglès, i d’idiomes en general. Crec que cal fomentar la diversitat lingüística al màxim i no només l’anglès. Catalunya podria ser capdavantera a educar en altres llengües –les de les persones nouvingudes, per exemple–a les escoles, més enllà de donar una base potent en castellà i anglès”. 
I això ho explicaré en un proper post. ...