dilluns, 18 de juny de 2012

Mil paraules per a mil espais

Quan una idea és bona, el temps la va posant mica a mica al seu lloc. Segurament és el millor instrument de mesura per veure com un projecte es va fent gran, va prenent forma, va arrelant i va guanyant-se un espai en la consciència dels seus receptors. Això és el que passa amb les paraules per a 8 espais, que amb nou anys d'existència ha anat deixant escrites en el paper les impressions -literàries i fotogràfiques, aquests darrers anys- dels joves granollerins sobre setanta-dos (és fàcil: 9x8!) racons -places, carrers, equipaments, jardins, ...- de Granollers.
I és que per als més joves, visitar l'espai tota la classe en conjunt, buscar-ne informació, fer preguntes als coneguts -pares, avis, veïns, ...- i redactar-ne un text (o fer-ne una fotografia) és tot un repte, que té una excel·lent recompensa en forma de la seva primera publicació escrita!
Enguany han estat el carrer Comtes de Bell-lloc, la Plaça de la Corona, Can Jonch, l'edifici de l'Ajuntament, el mercat del dijous, el parc del Puig de les Forques, el Museu i el Pavelló del Congost. I, com sempre, se n'han sortit amb bona nota.
Però el més interessant no és el valor literari, que en té i molt, sinó la visió sociològica que suposa per a la ciutat la mirada dels més joves. En aquesta ocasió, els estudiants -la majoria, noies- de segon d'ESO han calat perfectament que Granollers viu amb intensitat el record del bombardeig, el xivarri del mercat del dijous, l'esportivitat granollerina o la lletjor -en general- de la ciutat, ressaltant-ne les excepcions.
Una reflexió i una idea finals. Així, contemplar com els projectes que duren, madurats, treballats, polits, perfeccionats, amb sentit, van guanyant força. Per això, sap greu quan algun projecte és tallat pels governs que segueixen, enlloc de reconduït i millorat, si cal. Es perden moltes pistonades recomençant cada vegada la feina. I són molts els projectes abandonats ...
I una idea, de com es pot completar aquest bon projecte amb un bon web que permeti localitzar en el Google Maps els textos i fotografies dels més joves: el projecte del mapa literari català 2.0, o els espais literaris de Jesús Montcada, també són cartes de presentació de la ciutat als que ens volen visitar.
I, amb permís de la N., us adjunto el seu text (si més no en la versió que ella va lliurar):

Edifici de l'Ajuntament de Granollers


L’Ajuntament de Granollers és l’edifici institucional per excel·lència on els representants dels ciutadans dirigeixen el seu dia a dia i debaten el seu futur; és el centre de l’activitat política i administrativa, i als ciutadans sempre ens ha semblat molt llunyana i complexa la feina que s’hi du a terme. 
Rere la façana modernista que imita l’estil neogòtic s’hi amaguen molts serveis que ens afecten a tots: a les empreses, entitats i persones, siguem grans o petits, comerciants o mestres, estudiants o metges. I el rellotge de la seva torre ens indica l’hora de la ciutat i ens marca el ritme de vida que portem. Potser va molt accelerat, i això ens fa anar a tots de bòlid. 
Ara bé, l’Ajuntament té un punt de connexió molt directe amb la vida quotidiana de la gent: el seu balcó cobert i ornat. Podríem dir que la balconada de l’ajuntament és els ulls de l’ajuntament, ja que veu tot el que hi passa, o que és el seu nas, perquè respira l’ambient de la ciutat. Però sobretot és la boca del poble, perquè quan hi ha esdeveniments importants, és el clam de tota la ciutat el que s’hi expressa des de dalt. 
Un bon exemple és el 14 d’abril de 1931, quan es va omplir a vessar la Porxada per celebrar la proclamació de la República i, entre crits d’eufòria, veure com el quadre del rei, símbol de la monarquia, queia daltabaix del balcó.
Actualment, a principis d’estiu, la plaça s’atapeeix de joves esportistes d’arreu del món vivint de ple la festa de l’esport. I és des del balcó que es llencen pilotes per simbolitzar l’inici d’aquesta olimpíada de l’handbol.
Però és quan l’agost culmina i comença a fresquejar que el balcó de l‘ajuntament pren el seu màxim sentit. I és que el dijous de Festa Major la colla guanyadora de l’any anterior fa el Pregó convidant a tots els ciutadans a gaudir i a participar en totes les activitats de la festa. També aquest dia, els xics fan un pilar caminat travessant la munió de gent que hi ha a la Porxada fins arribar sota la balconada, on l’enxaneta és estirat des de dalt amb una faixa. 
I què dir de l’últim diumenge d’agost, quan la plaça de la Porxada s’omple de gom a gom per escoltar el veredicte que dóna a conèixer el nom de la colla guanyadora, amb la veu potent d’en Pep Callau. Una tensió descomunal i un silenci sepulcral es concentra en la mirada dels centenars d’ulls i ullets que miren fixament, sense dir ni piu, a l’speaker dalt del balcó. Els uns creuen els dits, els altres resen, però tots estan desitjant que l‘esforç que han invertit durant la setmana de Festa Major doni els seus fruits. 
És en moments com aquest que l’Ajuntament i el seu balcó fan realment de Casa de la Vila, acollint el sentiment de poble que ens uneix, per damunt de les nostres diferències. És així com aquesta balconada tan solemne que veiem alçant els ulls al cel al bell mig de la façana de l’ajuntament ens mostra el camí per fer entre tots una ciutat més neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç


Núria Sala i Ventura