dijous, 28 de juny de 2012

SOM Escola, en català!

(Article d'opinió per a Ràdio Granollers, emès el dijous, 28 de juny de 2012)

Molt bon dia. Fins ahir tenia pensat parlar en aquesta columna d’opinió de les vacances. S'ha acabat el curs escolar! Sense afegitons del tipus: "ja era hora", "per fi", o "quina llàstima" i "ara què farem?". Així, sec i dur, de cop i volta, ens trobem les cases farcides de criatures durant tot el dia. I és que no calen gaire contemplacions per veure que una afirmació d'aquestes característiques: s’ha acabat el curs escolar! té unes conseqüències molt més grans del que ens podem imaginar per a les famílies.
Tenia la intenció, doncs, de parlar del rebombori que s'esdevé a totes les cases: després del canvi de roba, repassar les notes i els àlbums escolars, les entrevistes amb els mestres, toca refer els horaris familiars, començar casals d'estiu i campaments, veure sèries de televisió que es repeteixen any rere any, afegir menús més lleugers encara però amb gelats de tarda inclosos, i preparar les vacances, que segur són ben merescudes i esperades per a tothom.
I volia parlar també de què l’estiu és moment d'aturar-se per reflexionar sobre com ha anat el curs i com enfocar el que s’acosta d’aquí a quatre dies comptats. ...

Perquè, volia explicar, aquest ha estat un curs mogut, a les escoles i a les llars. Les retallades estan tenint efectes indubtables sobre la qualitat de l’ensenyament i, sobretot, sobre la confiança del conjunt de la societat en aquesta institució. Quan l'educació falla, tota l’estructura del país s’enfonsa. I per això volia comentar que el futur dels nostres fills ha passat en pocs anys d’un catàleg d’oportunitats extraordinàries a un rosari ple de despropòsits; i que per tot arreu se senten frases del tipus: “ja veurem quants ulls de la cara ens costaran els seus estudis, si després trobaran feina d’allò que han estudiat, i si finalment marxaran algun dia de casa, al preu que van els pisos avui en dia”.
I fins ahir volia proposar que ens ho agaféssim pel costat bo, tot veient que el futur de l’educació s’ha convertit en el repte de país més important que tenim al capdavant dels nostres ulls. La salut de l’escola ha estat matèria de debat –seriós i rigorós- en els diversos mitjans de comunicació, i amb especial força a la xarxa i al carrer. Fins i tot disposem d’indicadors cada cop més fiables, com ara l’Avaluació de competències bàsiques, o l’Informe PISA, que són com la prima de risc del sector, i que han aconseguit encendre llums d’alarma social en certs moments.
I tenia ganes de comentar que cal refer el triangle bàsic format pels mestres, els alumes i els pares, amb –tan de bo- el ple suport de l’administració. Que, malgrat totes les excepcions i els exemples negatius que vulgueu posar damunt la taula, hem de refer la confiança cap els mestres, capaços la majoria d’ells, de motivar els nostres infants per espavilar-se pel seu compte, a més de fer-los aprendre la lliçó que toca segons el currículum escolar corresponent.
I volia explicar que s’ha de refer la confiança també cap els pares, que s’impliquen en l’educació dels seus fills, quan troben els camins per canalitzar-ho; és a dir, a través de les AMPAs; i que els ajuden en el que poden dia a dia en aprendre, tan bé com bonament saben.
I volia dir també que cal confiar en els alumnes, aquests joves que volem sobreprotegir més del compte, però que saben prou bé com espavilar-se en un món massa complex. El futur és d’ells, i de nosaltres només esperen que els ho fem més fàcil; però ells se’n sortiran, ben segur.
En resum, el que ahir tenir pensat dir era que l’estiu que tenim per endavant servís per renovar i refrescar el compromís de cadascú amb l'educació dels nostres fills.
Però avui no parlaré de tot això. Perquè no puc deixar de denunciar un nou atac contra el nostre sistema d’ensenyament que tants bons fruits ha donat fins el moment. I és que ahir mateix el Tribunal Suprem va anul·larpart d’un decret que fixa el català com a llengua vehicular en l’ensenyament detres a sis anys. Un nou cop brutal més a la immersió lingüística a l’ensenyament infantil, per part del Suprem –aquest Tribunal dirigit fins ara pel sensacional Carlos Dívar. Un altre dels molts embats que els tribunals espanyols es treuen de la màniga, ja que no poden aconseguir per la via democràtica allò que volen, que és anorrear el poble i la llengua catalana.
I, per tant, avui us proposaré que aquest estiu, mentre gaudiu de les vostres vacances, penseu tots –pensem- en com, a la tornada a l’escola haurem de fer front a les retallades lingüístiques, a més de protestar per les retallades pressupostàries. Com ens ho farem per no acatar aquesta nova sentència, com ja comencem a no acatar tots i cadascun dels peatges a què es veu sotmès el nostre país.
I és que, a Catalunya, SOM ESCOLA, en català!
I bon estiu a tothom i totdon!