L'hora de la bicicleta (2)

Gant, ciutat ciclista. Fotografia d'Yves Herman / Reuters, extreta del diari Ara. Aparcament de bicicletes al costat d’una estació de tren a la ciutat flamenca de Gant. L’aparença és de caos, però ningú no perd la bicicleta, ni perquè no la trobi ni perquè l’hi prenguin. El paradís de l’ús social i racional de la bicicleta és cap al nord, tot i que el clima no acompanyi. Qüestió cultural.

Quan arribarà, de veritat, l'hora de la bicicleta? En un post anterior em preguntava si mai tindríem a Granollers la capacitat de generar un futur mínimament potable per a aquest vehicle. Si volem ser mai una ciutat del nivell d'Holanda -per posar un exemple entenedor per a tothom-, no hi pot mancar, a banda d'aspectes lligats amb l'àmbit econòmic, propostes que permetin augmentar la qualitat de vida dels ciutadans en tots els sentits. Per a això, les ciutats que saben conviure amb l'ús diari de la bicicleta per part dels seus ciutadans -no només per als caps de setmana-, ofereixen un incentiu que és valorat en tots els indicadors de qualitat de vida. (El mateix passa amb les ciutats que pensen els seus serveis per als infants, o per a les persones grans, amb els que aconsegueixen una ciutat més humana i habitable per a tothom).
Sempre se'ns diu que s'està planificant la ciutat a deu o quinze anys, i en cap moment es té present la bicicleta com a alternativa al cotxe per a moure's per dins de Granollers. Això vol dir, doncs, que anem en sentit contrari d'allò que s'està fent a Europa, i sobretot en moments de crisi com aquest, en què té molt de sentit ajudar a generar nous hàbits de consum i mobilitat.
Poso un exemple de planificació a partir de la participació ciutadana real -a diferència de Granollers, on se'ns fan preguntes tancades sobre el paisatge que volem. Així, la gent de NESTA -un think-tank anglès que es dedica a la innovació, i al que ja he fet diverses referències en aquest mateix bloc, en especial sobre la seva capacitat de generar participació ciutadana intel·ligent-, ha impulsat un altre seguit de reptes que tenen a veure amb el foment de l'ús de la bicicleta. Per a això, reuneix a gent de diversos àmbits en grups de treball i intenta generar, a partir de mecanismes creatius, propostes que fan arribar en posterioritat al sector públic, per tal que siguin tinguts presents. (Una qüestió ben diferent és quin cas els fan posteriorment aquests responsables polítics. Això ja depèn de cada població. Com bé sabeu, hi ha ciutats on la paraula diàleg s'expressa només en paraules, no pas en fets). Aspectes com ara el dificultar els robatoris de bicicletes, o com fer més fàcil anar en bicicleta a la feina, es treballen en grup, per generar propostes creatives i participades, que es fan arribar a la funció pública.
Amb això vull dir que no estaria malament disposar a la nostra comarca -ja no m'atreveixo a pensar en un nivell ciutadà- d'un grup similar, capaç de fer propostes arriscades, innovadores, de futur, potser en un principi difícilment realitzables, però amb capacitat de mostrar-ne la seva validesa  i fer-les possibles. De sacsejar el nivell de les idees ciutadanes, que ara sembla que estiguin al fons d'un pou. I amb capacitat d'implicar l'empresariat i la societat civil -n'hi ha, però molt dispers- per desenvolupar projectes que mostrin la capacitat de la societat vallesana d'avançar cap a un model de comarca més sostenible, per exemple en la seva mobilitat, al mateix temps que econòmicament innovadora.
I començar per la bicicleta no seria pas una mala idea. Qui s'hi apunta?