dimecres, 10 d’octubre del 2012

Donna Leon. Les joies del Paradís

A la darrera novel·la de la Donna Leon, tot i ser d'intriga i estar ambientada a Venècia, no hi surt el Comissari Brunetti. Això sí, hi trobem el bon saber-fer de l'autora, aplicant el mètode del comptagotes: la dosi adequada i el contingut del sèrum de la intriga determinaran la qualitat del relat. (Potser sí que hauria de dir que aquesta vegada s'ha passat un xic de la ratlla amb el ritme amb el que se succeeixen els fets,allargant-lo més del compte).

La història que s'hi explica resulta a partir de la troballa d'uns documents del músic -i diplomàtic i bisbe- Agostino Steffani, de qui se n'acaba d'editar un disc de les seves obres amb la soprano Cecilia BartoliUn plaer, doncs, escoltar a l'Spotify tota la barroca banda sonora del llibre mentre llegeixes les troballes sobre herències i assassinats, envoltats per l'art de la música i la serenitat veneciana.
A més, la trama relaciona diversos temes, com acostuma a fer la Donna Leon, que mai deixen de ser actualitat: l'avarícia i l'Opus Dei, la fe i l'engany, la política del Vaticà i els assumptes de faldilles de les monarquies europees, ... I amb una jove protagonista, la Caterina Pellegrini, que és musicòloga i no pas policia, però utilitza el mateix mètode d'anàlisi científic per a resoldre l'entrellat.
De tot plegat, a més d'una bona estona de lectura, en trec dues senzilles conclusions. La principal és que, a més de Vivaldis i Mozarts, els grans genis de la música clàssica que hem après i seguit amb totes les antologies publicades, hi ha tota una gran corrua de músics, desconeguts totalment per la gran majoria de nosaltres, d'una vàlua rellevant i importants en el seu moment. I això passa també amb la resta de les arts i oficis. Només ens sobresurten quatre, però n'estava ben farcit d'artistes d'un segon nivell a qui el temps ha deixat arraconats. La història posa a cadascú al seu lloc, s'acostuma a dir; però pel camí, se n'hi queda més d'un que caldria recuperar. Molta feina a fer, doncs.
La segona té a veure amb la bona pràctica de l'editorial -la d'en Lara- d'afegir continguts extres a partir d'un codi que te'n facilita l'accés per internet. Encara hi ha camp per córrer en aquest sentit i, com ja he comentat altres vegades, estaria bé afegir-hi un mapa amb les rutes que segueixen els protagonistes, amb enllaços als llocs reals i imatges. És una proposta més.
La llàstima del llibre -cal dir-ho tot- és que la Caterina, la protagonista, i a diferència d'en Brunetti, més aviat té poca gana -es dedica a menjar barretes energètiques-, i només ens ofereix una correcta col·lecció de vins i licors. És a dir, ens hem quedat sense el catàleg de receptes de cuina venecianes a què estem acostumats amb en Brunetti. Sembla ser, però, que tornarà aviat. Bona notícia. ...

Què en diu l'Editorial?

Una història de suspens a la Vènecia d'avui que es capbussa en el passat
Donna Leon, la gran dama de la novel·la negra i Cecilia Bartoli, la diva de l'òpera italiana, juntes en una història excepcional
Text de contraportada
Dues artistes mundialment reconegudes, Donna Leon i Cecilia Bartoli, a la recerca d'un home: un fascinant músic del segle XVII, la vida del qual va estar envoltada de misteriosos secrets a l'entorn de diversos afers polítics i diplomàtics, dins i fora de l'església; un home que fins i tot podria haver estat implicat en un dels assassinats més famosos de l'època. La protagonista de la novel·la, Caterina Pellegrini, és una jove veneciana especialista en música clàssica que com molts joves d'avui no té una feina fixa. Quan de sobte es contractada pels descendents d'un misteriós músic antic per tal que investigui uns documents que poden donar certes pistes sobre la suposada existència d'una herència d'un valor incalculable, accepta inmediatament. Aviat, però, la jove veneciana s'adona que tant el desconegut compositor com els seus descendents amaguen més d'un fosc secret.