Miguel Illescas. Jaque mate

He devorat amb molt d'interès aquest llibre que porta per subtítol Estratègies guanyadores dels escacs per a aplicar al teu negoci, escrit per Miquel Illescas, la màxima figura dels escacs catalans en tota la seva història, i un referent pels que ens hem sentit atrets alguna vegada per aquest esport-ciència.
Miquel Illescas, a més de tenir el títol de Gran mestre internacional d'escacs i campió estatal vuit vegades, va entrenar el campió mundial Vladímir Krámnik, i va formar part de l'equip tècnic de la computadora Deep Blue dissenyada per a jugar -i guanyar finalment- el campió mundial Garry Kasparov. A més de dedicar-se a ensenyar a jugar als escacs, ha desenvolupat teories diverses sobre la relació entre el món de l'empresa i els escacs, i es dedica a assessorar empreses i organitzacions en la seva estratègia.
(No és pas tampoc la primera referència que faig en aquest blog sobre escacs i empresa. L'economista Kenneth Rogoff ja feia reflexions sobre la relació entre el joc d'escacs i el joc del món de l'economia).
En el llibre, farcit d'anècdotes dels grans campions i de frases encertades de personatges cèlebres, Illescas va desgranant els valors dels escacs un a un i relacionant-los amb la pràctica econòmica. Així, els conceptes de talent, la posició, la intuïció, el càlcul, la creativitat, l'anàlisi, l'estratègia, la tàctica i l'escac-i-mat són analitzats tal i com es va en una partida de campions quan s'arriba al seu final.

Val a dir, però, que el gran interès del llibre em ve donat pel que representa de contraposició amb unes afirmacions de Xavier Ferràs. En el seu llibre Innovación 6.0, en Xavier preconitza la fi de l'estratègia, i explicita que el veritable exercici d'estratègia competitiva que han de dissenyar, planificar i executar les empreses en el nou entorn econòmic és infinitament més sofistica que el del joc dels escacs.
De la mateixa manera, Enric Barba, en el seu blog, també preconitza que la necessitat d'innovar a l'empresa és més propera al póquer que als escacs.
Aleshores, quin és el joc que representa millor la realitat econòmica actual? Són vàlids els escacs per representar el món de l'empresa d'avui en dia? Quins valors ens pot aportar aquesta ciència per traslladar-los a l'economia?
Hi ha diverses dificultats a superar: per exemple, les regles dels escacs són claríssimes i iguals per a tothom, i això no passa en el món real. I és que és prou difícil de representar la complexitat de la nostra societat i del motor econòmic que la mou.
Això sí, les lliçons dels escacs són moltes i innegables: l'anàlisi prèvia de la jugada; la comprensió de la realitat com a mètode per a prioritzar, a partir de l'anàlisi de la posició, la definició de l'estratègia i el pla d'acció a seguir; la tendència perillosa a buscar el que ens agrada, i no observar del tot bé la realitat, que potser no ens agrada tant; l'anàlisi final de la partida (conèixer amb deteniment per què hem perdut, saber on ens hem equivocat, per aprendre de la situació i millorar en la següent).
Malgrat tot, seguirem jugant als escacs. ...
Esquema i resum del llibre (allò que he subratllat):

1. Els escacs
Com a esport, ciència i art.
Etimologia militar dels escacs. --> l'art de la guerra, de Sun Tzu.
Escacs i intel·ligència artificial: Deep Blue.
El caràcter: Einstein: Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l'electricitat i l'energia atòmica: la voluntat.

2. El talent
Tres campions amb carisma: Bobby Fischer, fanàtic, autodidacta.
Anatoli Kárpov: caràcter gèlid, paciència i tècnica.
Garry Kasparov: caràcter guanyador, obert i temperamental.
Conèixer el nostre talent. Tothom té el seu -punts forts- i cal fer-lo servir.
Els rivals estudiaran la nostra manca de talent. -->; treballar les nostres debilitats.
L'aprenentatge: talent + treball = èxit.
Estudis que relacionen un millor rendiment intel·lectual amb un ús més intensiu del cervell.
--> la intel·ligència i el talent s'han de treball per a obtenir resultats.
Els valors: els escacs ensenyen respecte, honestedat, responsabilitat i perseverància.
Competències "escaquístiques":
- Pla intel·lectual: memòria, concentració i atenció, càlcul i planificació.
- Capacitat d'organització i classificació. ús de la intel·ligència lògico-espacial, capacitat d'anàlisi i síntesi.
- Desenvolupament del pensament creatiu i abstracte.
- Entrenament en presa de decisions i plantejaments estratègics.
- Gestió de l'èxit i fracàs.
- Gestió del temps.
- Empatia, disciplina, paciència, audàcia, objectivitat, competitivitat, iniciativa i optimisme.

3. La posició
Einstein: "La formulació d'un problema és més important que la seva solució".
La llegenda dels grans de blat.
Les matemàtiques. Ràpida mirada al conjunt de la posició per a obtenir una visió global. Saber poques matemàtiques ens converteix en ciutadans més manipulables.
Aprendre a indagar. Usar el mètode dels escacs per a desenvolupar un hàbit estratègic, per a trobar l'enfocament adequat per a cada problema.
Cadena de pensament: aprendre -->; experimentar -->; deduir -->; demostrar -->; estar en contacte amb allò veritable.
Fases del pensament: 1. Observar, 2. Comprendre, 3. Deduir, 4. Planificar, 5. Calcular, 6. Actuar.
Exercici de pensar en veu alta. Primer estudi de la posició, que inclogui una avaluació de la mateixa des de diversos angles: balanç material, seguretat dels reis, activitat de les peces, establiment de punts forts i dèbils.
Cas de Deep Blue.
Conclusions:
1. A vegades, modificar lleugerament l'enunciat d'un problema o canviar de mètode ens pot facilitar la solució.
2. El temps que dediquem a afrontar la resolució d'un problema en la seva etapa inicial ha de ser temps de la "màxima qualitat".

4. La intuïció
Paulo Coelho: "La raó tem la derrota, però la intuïció gaudeix de la vida i els seus reptes".
Anècdotes de Raul Capablanca.
Pensament no lineal, mètode molt útil per a activar els processos intuïtius.
Alimentar el pensament creatiu i deixar vagar la imaginació lliurement estimula els processos intuïtius de no raonament.
La intuïció com a arma pràctica. Sovint, confiar en la intuïció és simplement la millor opció pràctica.

5. El càlcul
Capablanca: "Yo calculo una sola jugada, pero es siempre la mejor".
Infinites possibilitats. Càlcul de variants: número de partides possibles: 10 elevat a 120.
Lord Byron: "La vida és massa curta pels escacs".
Com escollir? El que és rellevant és la qualitat de l'anàlisi.
Obligats a escollir entre diverses jugades: --> L'arbre de variants, de forma gràfica
El tamany de l'arbre ha de ser manegable.
La triple C: Concentració, Creativitat, Confiança.
La triple E: Eliminació, Extrapolació, Exploració.
La millor jugada acostuma a ser la més complicada, rica en opcions i difícil de calcular, amb fallos no evidents.

6. La creativitat
Einstein: "Lo important és no deixar de fer-se preguntes".
Rogoff: "Per a tenir èxit has d'estar pensant constantment en noves idees".
Capablanca: proposta d'ampliar l'escaquer per encabir-hi el Ministre, que combinava alfil i cavall.
Einsteins: "Si vols ser un gran científic, dedicat un quart d'hora al dia a pensar tot el contrari del que pensen els teus amics".
Kaspárov i la creativitat preparada. La veritable creativitat parteix del coneixement.
Krámnik i la recerca de nous camins. Preguntar-se en veu alta perquè no fer aquesta altra jugada? "Make it work", a veure què passa. --> Recerca activa de la creativitat: entorn de treball seleccionat i cuidat: tranquil, bones vistes, molta llum, espais amplis i confortables, ...
Kárpov i la confiança dels campions.
Perseverança i creativitat. Mai explique ni demostren tot el que saben.
Atrevir-se a somniar. En una primera fase, cal pensar lliurement, sense traves ni condicionaments imposats.
Einstein: "Bogeria és fer la mateixa cosa una i altra vegada esperant obtenir diferents resultats".
Parla amb les teves peces. Els recursos amb els que comptem, companys d'equip o habilitats pròpies Esbrina el seu potencial.

7. L'anàlisi
El mètode retrospectiu. Analitzar la partida des del principi és ineficient.
En el món de l'empresa, estudiar l'assumpte partint del resultat final.
L'anàlisi inicial s'ha de centrar en les fases més avançades -o decisives- d'un projecte, i no pel rutinari ordre cronològic.
Més perspectives, millors solucions. --> Atacar un problema des de distintes perspectives.
Einstein: "Una vetllada en la que tots els presents estan absolutament d'acord és una vetllada perduda".
Res millor que preguntar als altres. --> Aixecar-se del taulell i observar la posició des de la perspectiva del rival.
Edward de Bono: cada membre de l'equip adopta un barret de color diferent.
Fase d'anàlisi preliminar: reunir tota la informació rellevant, de forma eficaç.
Més preguntes, millors solucions
Per analitzar un problema, utilitzar tot tipus d'eines comparatives
Importància d'enfocaments creatius i del pensament no lineal.
Coneixement d'un mateix és imprescindible. Establir de manera objectiva els nostres punts forts i dèbils. Elaborar també anàlisis comparatives entre nosaltres i els nostres rivals.
Cas pràctic: Deep Blue vs Kaspàrov
Quin era el punt dèbil de la màquina? No és creativa ni espontània. És predictible. --> dotar a la màquina d'una intel·ligència flexible, amb certs patrons aleatoris. -> La màqina tenia la capacitat de decidir en cada situació si seguia els consells de la teoria o preferia imposar el seu propi criteri.
Etapes del pensament escaquista
1r. Anàlisi o estudi de la realitat
2a. Estratègia o fase de planificació
3a. Tàctica o fase d'acció
Max Euwe: "L'estratègia és cosa de reflexió; la tàctica es cosa de percepció".

Productivitat = Eficàcia x eficiència
Eficàcia, dictada per l'estratègia / eficiència: dictada per la tàctica.

8. L'estratègia
Savielly Tartakower: "L'estratègia és el que s'ha de fer quan no hi ha res a fer".
--> Sempre hi ha quelcom a fer. L'estratègia no s'ha de tractar amb presses.
Avaluació. Quan menys avaluem escenaris, més ens allunyem de l'etapa estratègica.
Quan permetem que ens guii la rutina, baixa la qualitat estratègica de les nostres decisions.
L'estratègia és fonamentalment qüestió d'actitud. --> Desenvolupar un hàbit estratègic --> Aprendre a avaluar.
L'avaluació, base de l'estratègia
Tot el procés lògic comporta utilitzar constantment eines d'avaluació.
Profilaxis. Prevenció. Petrosian, la seva estratègia. "El que millor resol les seves dificultats és qui les soluciona abans que sorgeixin". "El millor general és el que aconsegueix la victòria sense haver entrat en batalla".
Anticipació. Ser capaç d'anticipar-se al futur. Rogoff
Objectius. En escacs, és milor seguir un mal pla que jugar sense cap. Un pla d'acció ha d'anar associat a uns objectius. --> La seguretat de la peça més important: quin és el teu rei?
Flexibilitat. Resistència al canvi. Abandonar la idea del pla perfecte, que no existeix. El pla estrtègic és en realitat un conjunt i una cadena de plans, sotmesos a una constant revisió.
Kàrpov vs Kàsparov. Adaptar-se a les circumstàncies gràcies ala flexibilitat estratègica.
Innovació. Kàsparov vs Krámnik i la defensa berlinesa
Innovació, entesa com a creativitat estratègica, l'únic element capa de provocar un desequilibri rellevant.
Aprenentatge dels campions mundials
Wilhelm Steinitz: caràcter científic. Joc posicional i acumulació de petits avantatges. Prestar atenció a la defensa, "Només s'ha d'atacar quan es té avantatge" i "el jugador que té avantatge ha d'atacar o perdrà aquest avantatge".
 Emmanuel Lasker. Aspecte esportiu. Trobar la millor jugada contra un rival tenint present les seves característiques i estil de joc. Avaluació dinàmica en funció del context.
José Raúl Capablanca. Senzillesa i lògica en estat pur. Capacitat estratègica. Valor relatiu de les peces, importància de la simplificació com a arma d'atac i conceptes dinàmics del joc. Tècnica de la simplificació: centrar la lluita en la diferència entre dues peces --> l'avantatge cobra major dimensió. --> si tens un argument decisiu en una negociació, no pretenguis acumular més i més raons.

9. La tàctica
"Les bones posicions no guanyen partides. Les bones jugades sí".
Les jugades canvien la posició --> canvien el futur.
Fase operativa. Rapidesa de l'actuació. Un bon pla pot ser dolent si es fa massa lentament. --> manca de determinació. Quina és la frontera entre l'audàcia i la temeritat?
L'audàcia
Goethe: "Les idees audaces són com les peces dels escacs que avancen cap endavant. Poder ser vençudes, però també poden iniciar una partida victoriosa".
Napoleon: "Amb audàcia es pot intentar tot, però no aconseguir-ho tot".
--> aprendre a mesurar els riscos d'una manera personalitzada.
L'art d'escoltar
Gary Player: "Quan més m'entreno, més sort tinc!"
Capablanca: "El bon jugador sempre té sort".
La sort afavoreix al jugador que dedica el temps necessari a escoltar.
Els errors
La por a l'error és més dolenta que l'error en sí mateix.
Tartakower: "En els escacs, el guanyador és qui comet el penúltim error". " Si l'error no existís, s'hauria d'inventar".
Danys col·laterals. Com es reacciona després de cometre un error?
--> Dedicar temps a estudiar els errors comesos.
Tipus d'errors segons la causa: d'origen tècnic, de càlcul, de preparació prèvia, de gestió de la fase d'anàlisi, de gestió estratègica, de gestió tàctica, de gestió del temps, de gestió física, de gestió emocional.
Smyslov: "El nostre principal enemic som nosaltres mateixos".
Stanley Kubril: "Quan vegis una bona jugada, tracta de trobar-ne una de millor".
L'objectivitat Perill de la pèrdua d'objectivitat.
Qüestions psicològiques
Fischer: "Els escacs és una guerra en un taulell i l'objectiu és aplastar la ment de l'oponent".
Destruir la confiança del rival.

10. L'escac-i-mat
La derrota
A base de guanyar i perdre, t'acostumes a conviure amb l'exit i el fracàs.
En els escacs, caràcter guanyador. Quan aconsegueixes mentalitzar-te de què la derrota no és una opció, potser acabis creien en la pròpia invulnerabilitat.
Quan tems de perdre, ja has perdut.
Kárpov: "L'amenaça de la derrota és més terrible que la derrota mateixa".
La gestió del fracàs
Acceptar que una derrota és com una ferida: necessita teràpia i no podem ignorar els seus efectes.
L'anàlisi després de la partida és una valuosa font d'aprenentatge.
Prendre nota dels errors i prometre no tornar-los a cometre.
Capablanca: "una derrota ensenya més que cent victòries".
Enfrontar-se als teus defectes i acceptar la imatge real de sí mateix.
L'únic fracàs es confirma quan renuncies a lluitar per les teves metes i ideals.
Churchill: "L'èxit és aprendre a anar de fracàs en fracàs sense perdre l'entusiasme".
La millor forma de prevenir el fracàs i propiciar l'èxit és conèixer-nos millor i acceptar-nos com som, quelcom que ens farà cada cop més forts.
La gestió de l'èxit
Descobrir els nostres errors és una lliçó d'humilitat.
En l'èxit present hi ha el germen del fracàs futur.
Albert Camús: "L'èxit és fàcil d'obtenir. El difícil és merèixer-lo".
L'actitud és realment fonamental, per sobre inclús del mètode i inclús del talent.




Què en diu l'Editorial?

Jaque mate. Estrategias ganadoras del ajedrez para aplicar a tu negocio

Miguel Illescas

Colección COLECCION ALIENTA

Aplica las estrategias ganadoras del ajedrez al mundo de la empresa de la mano del Gran Maestro Internacional de Ajedrez Miguel Illescas

MIGUEL ILLESCAS, gran Maestro Internacional de ajedrez y 8 veces Campeón de España

¿Cómo podemos aplicar la estrategia de los grandes maestros del ajedrez a nuestros negocios? ¿Qué podemos aprender sobre flexibilidad aplicada a la empresa del enfrentamiento en Moscú en 1984 entre los legendarios campeones de ajedrez Anatoli Kárpov y Garry Kaspárov? ¿Qué conclusiones podemos obtener de la partida entre Kaspárov y la computadora Deep Blue de IBM?

Talento, estrategia, práctica, paciencia, táctica, concentración, mentalidad, actitud…, todas ellas son cuestiones fundamentales para un buen ajedrecista y, tal como nos muestra Miguel Illescas en este libro, también lo son para cualquier profesional que quiera triunfar en su trabajo.

En esta obra, la primera que relaciona empresa y ajedrez, el autor nos explica cómo sacar el máximo partido de las técnicas del ajedrez para aplicarlas a la empresa.

Sinopsis

Este libro, escrito por el Gran Maestro Internacional de ajedrez y empresario Miguel Illescas, no pretende ofrecer un repertorio de soluciones directamente aplicables al mundo de la empresa o a la vida profesional de cada lector.

El autor, como experto en ajedrez, ha tratado de transmitir fi elmente el modo de pensar de los ajedrecistas sobre ciertas cuestiones de importancia y de acercar al lector los hábitos y los métodos de trabajo de los grandes campeones de este juego, a quienes ha estudiado a fondo y con muchos de los cuales ha tenido la oportunidad de enfrentarse con el tablero de por medio.

Una vez leída esta obra, deberá ser el propio lector quien escoja aquellas ideas que considere aprovechables y construya los nexos de unión desde el universo de las sesenta y cuatro casillas del tablero de ajedrez hasta el plano profesional y personal donde puedan ser aplicadas.

Subir

Opiniones 

Mientras desempeñé mi labor en el FMI la experiencia ajedrecística me resultó especialmente útil en las negociaciones. Me enseñó a ponerme en el lugar de mis interlocutores de modo muy disciplinado y también a permanecer muy tranquilo. Otras personas pueden desarrollar esas habilidades por otros medios pero en mi caso fue a través del ajedrez. Kenneth Rogoff, ex economista jefe del Fondo Monetario Internacional y Gran Maestro de ajedrez

En el ajedrez hay unos procesos de lógica y de estrategia que son perfectamente útiles en el mundo de la empresa para visualizar problemas, gestionar el tiempo de toma de decisiones y asumir tanto el éxito como el fracaso. Manuel del Pozo, director adjunto de Expansión

Miguel me ayudó a resolver con éxito tres encuentros por el título mundial. Estoy seguro de que las ideas que recoge este libro os serán útiles. Vladímir Krámnik, tres veces ganador del Campeonato del Mundo de ajedrez

Es una suerte para mí que Miguel Illescas se haya dedicado al mundo del ajedrez. Si llega a dedicarse a la radio y se inventa un abuelo o algo así, ¿qué habría sido de mi vida? ¡Vaya talento!. Xavier Sardà, periodista y presentador

Subir

El autor 

Miguel Illescas

MIQUEL ILLESCAS es Gran Maestro Internacional de ajedrez desde 1988 y ha obtenido ocho veces el título de Campeón de España. Fue entrenador del campeón mundial Vladímir Krámnik desde 1999 hasta 2006, y miembro del equipo técnico de la computadora diseñada para jugar al ajedrez de IBM, Deep Blue, entre 1995 y 1997.

Además de su faceta como deportista colabora habitualmente con La Vanguardia, es editor de la revista Peón de Rey y un destacado conferenciante sobre temas de ajedrez y de empresa.

Es coautor de los libros Aprendemos a pensar jugando y Joyas del Ajedrez Moderno (Chess education and technology, 2009 y 2010, respectivamente).

...

Ver más