dissabte, 6 d’octubre de 2012

El Balandrau, des de Tregurà

Una sortida per fer en família, seguint els camins de l'Alba, a la guia del Ripollès editada per l'Alpina.
Tot comença després d'instal·lar el camp base a Can Carola, a Tregurà de Dalt. Agradable i de bon tracte, és molt recomanable passar-vos per la casa de turisme rural de la Núria i l'Antoni, i aclimatar-vos abans d'emprendre la sortida.

L'endemà -ben d'hora ben d'hora, com deia aquell, o tan com es pugui quan es va amb canalla- la ruta s'inicia amb cotxe seguint prop de cinc quilòmetres de pista que segueixen la carretera d'arribada al poble. A mitja pujada hi trobarem, a banda de molts boletaires, diversos miradors des d'on s'albira tota la vall de Camprodon i, fins i tot, el golf de Roses i el Montgrí a la llunyania.
(continua) ...

Abans d'arribar al refugi de forestal de Tregurà, a mà dreta, hi trobem l'inici d'un camí, senyalitzat amb un panell indicador de la ruta de la transhumància, i la ruta fins a Fontlletera. És el collet de la Gralla, que es troba a 2.000 m, i des d'allí iniciarem l'ascens fins els 2.400 m del Coll dels Tres Pics.




Superada la primera rampa -i el primer quart d'hora-, passem pel costat del Castell dels moros, amb un petit estanyol. Els núvols, però, comencen a envoltar-nos per tot arreu.





D'estanyol encara en trobarem un altre. La boira, però, ja ens està encalçant del tot.






Seguim pel camí marcat enmig dels prats i trobem la Font Lletera, un fil d'aigua recollit per un canaló, que ens ajuda a refrescar-nos. Tot i amb això, el temps ja es fa notar de valent.


Després d'un parell de rampes, cada cop més fortes, entreveiem el Coll dels Tres Pics.

Arribem al Coll just en l'hora i mitja que ens indica la guia (tot i les rebequeries adolescents a mig camí). És l'hora de fer un mos, valorar les forces que ens queden i decidir si ens aventurem o comencem el retorn.






Cap a l'est hi tenim el Puig de Fontlletera, amb 2.575 m d'alçada.









Finalment, optem per continuar fins a dalt del Balandrau. Per a això, hem de passar pel costat dels Tres Pics, sense deixar en cap moment el camí, molt marcat i senyalitzat amb diverses fites.






Arribem al cim en tres quarts d'hora més. Molt ben i fred, i la vista no arriba als cinquanta metres. Però hi trobem una estelada, que ens permet emmarcar la fotografia de l'ascensió.






Val a dir que també hi ha, sobre d'un espai per als pessebristes, una maqueta de tota la zona, que ens permeté "visualitzar" tot l'entorn, i endevinar totes les valls del voltant.





La baixada fou bastant més ràpida, tot i que calia fixar-se bé on posàvem els peus. En poc més d'una hora, havíem arribat al punt d'inici, satisfets per l'excursió.





Això sí, val la pena deixar constància de la fauna de la zona, que va més enllà de les vaques i els cavalls del Ripollès de rigor. Pel cel, algun esparver, però també vàrem poder avistar alguna de les moltes marmotes que hi ha per aquells verals. Tota una experiència.




(En aquesta fotografia s'entreveu el caparró d'una marmota sortint del seu cau, i que ens estigué observant una bona estona).