Els valors del voleibol

Els prop de 200 esportistes de l'Associació Esportiva Carles Vallbona,
el dia de la presentació de la temporada al Pavelló

De petit, tot l'esport que havia arribat a fer era aquell que em tocava a l'edat escolar -precisament, un any de vòlei i una època amb els escacs-, i de jove algun partit de futbol sala en un equip que vàrem quedar els últims d'una lliga, sense guanyar mai cap partit. I el mínim d'activitat física anant d'excursió. Però no havia trobat mai el què a això de competir i esforçar-se per superar als altres i a un mateix. I encara menys al negoci que s'estableix al darrera de l'esport-espectacle i a la dependència idiotitzadora del seu seguiment per part de la ciutadania.
Des de fa poc més de dos anys, però, m'he vist abocat a intentar comprendre i a conèixer en profunditat aquest món, gràcies sobretot als esforços d'un modest club escolar de voleibol com és l'Associació Esportiva Carles Vallbona, i en com han atrapat a les meves filles. (També perquè m'he sentit atret per aquest grup de tossuts que són els corredors de fons, però això és una altra història).
Tot esport, de per sí, ja comporta la potenciació de diversos valors. I el voleibol encara n'hi afegeix de nous. Aquest n'és un petit repàs: ...

De forma genèrica, els valors de l'esport són diversos:

• Per exemple, de respecte, cap a un mateix (pel fet de cuidar-se), cap els altres (per participar en un joc no excloent), cal a l'entorn (de respecte per les instal·lacions comunitàries), o cap a les normes, quan es tracta de potenciar el joc net. El saber guanyar i perdre, respectant els contraris, el públic i els àrbitres.

• De generador de relacions socio-afectives, com ara l'empatia (la sensibilitat cap els altres), el treball en equip, la solidaritat o el civisme. El voleibol, en concret, genera una dinàmica molt interessant de formació d'equips, sense individualitats, on els companys són fonamentals per construir qualsevol jugada, i on les individualitats no són, en general, gens rellevants.

• I també de control emocional, com ara l'autocontrol per aprendre a expressar les emocions, la motivació, la constància, l'esforç, la superació, i la responsabilitat que comporta jugar en un equip. El no donar-se mai per vençut, esforçant-se fins al límit, 

En el cas de l'Associació Esportiva Carles Vallbona, però, se n'hi afegeixen alguns altres (com molt bé varen remarcar el regidor i l'Alcalde en la presentació de l'equip):

• Els món de l'educació i l'esport van sempre units. El projecte esportiu de l'IES Carles Vallbona cuida tan el fet que els alumnes pertanyen a un club esportiu, com que han seguir avançant en els seus estudis. El projecte esportiu, doncs, passa a ser un projecte educatiu, assumit pel conjunt del centre.

• L'esport per a la igualtat de gènere. El voleibol, si més no, a la nostra ciutat, compensa el dèficit de noies esportistes que es dóna en altres esports (futbol, handbol i bàsquet, sobretot). La presència de noies que practiquen vòlei és un símptoma de normalització dins l'esport femení, i la nostra societat en general.

• L'AE Carles Vallbona és un club que fa ciutat. No només perquè passeja el nom de la ciutat per tot el país, sinó també per què prefereix invertir en la pedrera que no pas important jugadors de fora, potser molt millors però que acaben desestabilitzant l'economia i el club en general.

• Un altre gran valor és el de l'amistat. A l'equip s'hi fan amics que ho seran de per vida, i amb qui es comparteixen moments de veritable emoció, que hauran d'aprendre a gestionar. L'escola de vida que suposa l'esport els ajudarà a créixer i formar-se com a persones, sobretot, més enllà dels resultats esportius.

I encara se'n van descuidar uns quants.

• Per exemple, el d'esport com a font de salut. Per què és indubtable que tots aquests joves esportistes van adquirint dia a dia hàbits saludables mitjançant la pràctica esportiva. Però també com a element preventiu, enfront del consum de drogues i de tabac, del dopatge, ... I del sobrepès, en el benentès que la meitat de la població catalana pateix aquest mal de les societat opulentes. 

• O el de l'esport com a eina de cohesió social (fet que no es dóna en tots els esports, ni entre ells). Les barreges d'origen, classe social, inquietuds, i preocupacions dels que juguen amb tu no fan res més que cohesionar la societat encara més.

Com sempre quan es parla de valors, cal relativitzar-ho tot. Els valors són aquells que els hi vulguem donar, i és molt fàcil manipular-ne els protagonistes -especialment quan són joves. Per això, cal ser-ne molt conscients, i treballar per anar-los inculcant en positiu.