25-A II. L'organització

L'organització, a Granollers, ha estat impecable. Des de l'amaterisme, s'ha treballat amb tota la professionalitat que cal en una convocatòria d'aquestes característiques.
Des de bon principi, l'entitat es va constituir amb tot el rigor -estatuts legalitzats, assemblees i reunions amb actes, comissions de treball, ...- i, sobretot, amb un sistema d'informació entre els membres més que eficient. Tothom qui s'anava inscrivint a la web -sense excuses- anava rebent totes les informacions que es derivaven de l'actuació de l'entitat. Les més de 800 persones i 40 entitats que s'hi han adherit no han deixat d'estar al dia de tot el que s'estava coent.
Probablement, aquesta ha estat una de les claus de l'èxit de participació: que tothom estigués al corrent de seguida del màxim de novetats que s'anessin succeint. (Seria interessant conèixer el nombre de missatges enviats durant aquests pocs mesos).
De feines n'hi ha hagut per tothom, i al nivell de dedicació que cadascú hi pogués aportar. Des d'estar-se al local, al manteniment del web, a preparar sobres, a fer arribar a les entitats les possibilitats de col·laboració, a enganxar cartells, a muntar parades de vot anticipat, ... fins les de la mateixa jornada de votacions, lligades als col·legis electorals, a donar informació als vianants, a atendre la premsa i els observadors, a vetllar per la validesa del procés o a fer els recomptes i les sumes corresponents.
El factor més decisiu, però, ha estat el col·lectiu de voluntaris i la seva feina. Amb preparació rigorosa -es varen fer activitats de formació específica per als voluntaris-, tots ells -i elles, és clar- han treballat de valent; però és que, a més a més, s'ho han passat bé. Gent provinent de diversos àmbits, del món associatiu, cultural, esportiu, social, ...; de tots els colors i de cap; de tots els orígens i condicions. Això sí, tots conscients de l'objectiu de la consulta i de la voluntat d'aconseguir que els granollerins i granollerines participessin al màxim.
Un altre element important ha estat la imparcialitat de la consulta. A banda del lema encertadíssim -Tant sí com no-, s'ha disposat d'una Comissió de Garanties de luxe: la Carme Esplugas, en Manel Balcells i en Ricard Sauri. Amb una llarga experiència ciutadana, i representant un llarg ventall ideològic i professional, la seva supervisió de tot el procés des del principi donava seguretat -i nivell- al referèndum. (De fet, proposo que, des de Granollers, es pugui convocar una reunió de totes les persones que vetllen per la seguretat i la imparcialitat del procés en les altres poblacions. És una funció bàsica, fonamental, i que fa creïble tota la tasca realitzada. I la feina feta a la nostra ciutat ha estat exemplar i val la pena explicar-la).
La logística també ha estat un encert: Granollers és la ciutat que ha disposat de més col·legis oberts al públic de tot Catalunya el 25-A. Això requeria d'una gran capacitat de mobilització i contactes, sobretot tenint present que, a la nostra ciutat, l'Ajuntament no s'hi ha posat pas de cara. (D'aquest fet lamentable ja en parlaré en un altre apunt).
L'estratègia d'actuació plantejada, doncs, també s'ha encertat de ple: acostar-se a la gent. Anar-los a buscar, i no esperar que vinguin. Al contrari, s'han situat diversos col·legis electorals en zones de pas durant els dies anteriors, fins i tot, a la consulta. Aquest fet ha resultat determinant. La gent no surt per anar a votar si no té molts motius, i sobretot si no se li fa cap crida oficial -a la televisió, per exemple. Per això, calia fer fàcil la tasca d'anar a votar, i s'ha pensat en aqusta línia.
En definitiva, tot plegat ha estat un esforç colossal.
La data també era important. Es pot dir que Sant Jordi ha ajudat força, especiament per tal de recollir vots avançats. Però, sobretot, el fet més important és que l'organització estava prou madura com per fer-se la consulta amb el màxim de garanties. Un altre encert, doncs, de planificació. No hi ha hagut presses, sinó que s'ha treballat amb encert, des del principi al final.

No puc deixar d'escriure que, al darrera de tot, hi endevino -entre moltes d'altres- la mà d'en Prufi, per la molta feina ben feta (que, com bé sabeu, no té fronteres). I el tacte d'en Manel Gener, pel consens extraordinari aconseguit i el bon saber de l'entitat en la seva curta però intensa trajectòria. (Ja se sap: què en voleu esperar d'un bon cuiner, que sap lligar tots els ingredients en la seva justa mesura?). Moltes felicitats a tots!