dimecres, 4 de maig de 2011

De la casa del futur a la ciutat del futur

Granollers al 2355, segons es va plantejar a Roca Umbert
Ara que s'acosten les eleccions municipals, no és pas dolent posar el màxim d'idees damunt la taula, i més si són de futur, per tal que els nostres representants municipals pugin passar a l'acció.
L'Ara del cap de setmana ens servia un bon article-reportatge sobre com seran les cases del futur, en el que els responsables del Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), Francesc Santacana, coordinador, i Jordi Tudela, que s'ocupa de pensar el repte 6. ciutat interessant i cohesionada per transformar-la en una ciutat equilibrada socialment, ens definien els set conceptes claus de la casa del futur:
  1. Envans de posar i treure
  2. Ús fàcil, de l'aixeta al plom
  3. Persones "telecontrolades"
  4. Espais de relació amb els veïns
  5. Cases productores d'energia solar
  6. Materials intel·ligents i fusta
  7. Professionals a l'abast
Val la pena llegir-ne els detalls a l'article. Jo, però, proposo fer-ne un petit exercici de lateralitat, i passar del camp de l'arquitectura al de l'urbanisme. Així doncs, com serien les ciutats del futur si seguim aquests set conceptes clau de les noves cases del futur? Aquest en seria un primer resultat: ...
  • Carrers i places / infraestructures per posar i treure
La rigidesa en la distribució de l'espai passarà a la història i serà el torn de la modularitat. La modularitat, que va avançar Ricard Bofill en el seu edifici Walden 7 a inicis dels 70, esdevindrà un estàndard de la nova construcció i de la rehabilitació ben entrat el segle XXI. Som capaços de pensar i generar infraestructres modulars, que poguéssim utilitzar en funció de les necessitats del moment? Podem convertir fàcilment un hospital en una biblioteca (o a la inversa?) Si els equipaments municipals públics fossin modulars, no seria tan senzill substituir un servei -administratiu, per exemple?- per una escola? I, anant més enllà, i si tenim present que hem estat capaços de plantejar qüestions com la velocitat variable, podem pensar en disposar de carreteres de posar-i-treure? De fet, durant anys hem sigut capaços de tenir el centre de Granollers tallat per dies per al trànsit rodat i la resta per al pas de vianats. O ponts? O cablejat d'alta tensió? ...
  • Ús fàcil, dels edificis, del mobiliari urbà, dels webs ... i, sobretot, de la burocràcia
Catalunya disposa d'una llei d'accessibilitat des de fa 20 anys. Rampes, escales, portes, paviments: tots aquests elements quotidians s'han de poder utilitzar sense problemes. En l'espai públic s'ha avançat molt. Barcelona, per exemple, s'ha convertit en un referent d'accessibilitat en el transport per a altres ciutats europees. S'entén, doncs, que les ciutats -i Granollers no n'és l'excepció- van avançant en disposar de sistemes automatitzats que la fan més fàcil. Des de fa anys, no hi ha concessió administrativa o compra pública que no exigeixi el compliment d'allò que disposa la llei, i vagi una mica més enllà com a proposta de millora per part de l'empresa, en un procés imparable, però a un ritme encara molt lent.
El concepte user-friendly s'haurà d'incorporar a la ciutat, que disposarà de diverses interfícies, com ara els comptadors intel·ligents, que informaran l'usuari del consum energètic en temps real. Podrem arribar a conèixer al moment el consum energètic del fanal del costat de casa?
I caldrà no oblidar el vessant menys tecnològic. La usabilitat reclama software, però també una sensibilitat especial per a les necessitats bàsiques, plena de sentit comú. Tot allò que siguem capaços d'adaptar per als menys capacitats, serà un avenç per al conjunt de la població. Per això, convé molt avançar en fer fàcil la burocràcia -més enllà de l'administració electrònica- de tots i cada un dels serveis que presta una ciutat.
  • Ciutadans 'telecontrolats'
No es tracta pas de "controlar" allò que no s'ha de controlar, però sí d'adaptar aquells avantatges que suposen la geolocalització de persones, per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. La gent gran, amb problemes diversos de mobilitat, que pot ser avisat dels autobusos -adaptats- que s'acosten a les parades -adaptades-; persones amb problemes de salut, que són avisats al moment dels nivells de contaminació de la ciutat, o que se'ls controla a distància paràmetres en relació amb la glucosa, la tensió arterial, l'asma o l'administració de medicaments; espais de la ciutat que redueixen -o incrementen- el seu nivell de consum energètic en funció de la presència o no de persones; ...
Una llarga llista de serveis, que fins i tot poden arribar a generar activitat econòmica, si l'administració posa a disposició de tothom les dades, garantint, com és lògic, la protecció de dades personals.  L'open data, o administració oberta, és un dels aspectes de futur que canviarà més la capacitat de viure el dia a dia d'una ciutat en els propers anys. Això ens ha de permetre des de conèixer quin és el millor recorregut per anar a l'escola -amb cotxe, o fins i tot a peu- d'un dia per l'altre; on puc trobar un pis per compartir a la ciutat; fins a on seria més adequat col·locar un negoci a Granollers, en funció de les característiques de la població en l'àrea d'influència, dels locals i preus disponibles, i dels negocis del sector ja existents.
  • Espais de relació amb els veïns
La ciutat del futur haurà de trencar el sentit radical de la privacitat que de vegades porta a la reclusió. Ja he comentat en alguna altra ocasió que Granollers ha de passar de Vila Oberta a Ciutat Oberta. I aquest és un concepte que ens hauria de definir, tant físicament com mental.
No pot ser que la ciutat hagi de generar equipaments per a la relació amb els veïns -els centres cívics, per exemple- i no potencïï el concepte relacional a partir de la resta d'equipaments -culturals, socials, esportius, educatius- de què disposa. La formació d'adults, per exemple, ha de ser extensiva en la seva vessant relacional, arreu de la ciutat. Fins i tot als bars! (I què era, sinó, el cafè de la Unió Liberal, sinó un espai de relació veïnal!).
I físicament, cal generar nous espais privats per compartir serveis que ens són comuns. Com és que els habitatges que es fan actualment no incorporen apartaments -compartits- per a bicicletes? O bugaderies compartides -al terrat, per exemple- com abans es feia amb els safareigs?
  • Ciutats productores d'energia
"Amb una hipoteca a 15 anys costa igual una casa sense elements d'eficiència energètica que una que en tingui, però a partir de 15 anys l'estalvi ja supera el cost inicial que s'ha hagut d'invertir per tenir una casa més eficient", diu Santacana. Doncs les inversions que es fan a les ciutats són encara a més llarg termini. Per tant, no s'entén cap nova inversió que no incorpori elements no ja d'estalvi i eficiència energètica, sinó de producció energètica. Elements que avui comporten instal·lacions més o menys aparatoses, com les plaques solars, seran invisibles. Els últims desenvolupaments en captació solar estan integrats en els vidres de les finestres i a les teules de les cobertes. Per tant, haurem de fer inversions més elevades, però també explicar a la ciutadania, dia a dia, quin és aquest retorn en forma d'energia.
En aquest punt, també seran determinants els hàbits dels usuaris, que intentaran disposar de cases també productores d'energia, que disposaran de software per a la comptabilitat energètica familiar, o que entendran també els costos (no tot són beneficis nets) de disposar de petites plantes generadores d'energia a la ciutat.
La ciutat futura tendirà a produir tanta o més energia que la que consumeix, amb innovacions com els carrers capaços de generar energia elèctrica a partir del pas dels vehicles, per exemple.
  • Materials intel·ligents i fusta
Els desenvolupaments punters en ciències de materials encara es troben allunyats dels usos ciutadans. Tanmateix, avui ja s'albiren algunes aplicacions, com les dels materials fotoactius, que poden emetre durant un temps la llum -natural o artificial- que han rebut de dia, i que són de gran utilitat per a la seguretat nocturna en cas d'apagada. O els materials cromoactius, que canvien de color quan té lloc un augment de la temperatura i que, per tant, poden evitar accidents greus, com cremades.
La irrupció de la nanotecnologia en la vida quotidiana permet pensar en objectes de mobiliari urbà que es repararan a si mateixos. La tecnologia no només és qüestió dels materials, sinó també del bon criteri de dissenyadors i constructors. Detalls encara avui habituals, com els cantells en punxa o els terres molt polits, hauran de passar a millor vida pel perill potencial que representen. Encara tenim present la Plaça Baranger -quin cony de plaça!- on el disseny amb formes cantelludes ha causat tants traus, i on, per posar un exemple evident, no hem estat capaços de substituir les planxes metàl·liques sense cap més funció que l'estètica per plaques d'energia solar.
Per tal que la intel·ligència dels materials, doncs, sigui protagonista a la ciutat, cal que abans estigui incorporada en moltes mirades arquitectòniques i de disseny.
  • Professionals -de la cosa pública, també- a l'abast
I és que aquest seria el darrer concepte clau proposat pels autors del treball: una mirada diferent, un canvi en la forma de concebre la feina per part de molts professionals, per tal de guanyar-se la confiança dels ciutadans en la cultura digital i tecnològica que es comença a percebre. Una població envellida necessitarà la confiança que només altres persones poden donar. "Les persones grans del futur -diu Tudela- no seran com les d'ara; tindran totalment incorporada la cultura digital". Tot i així, pensa que un tecnòleg que ajudi a simplificar la relació d'ordinadors i màquines amb les persones farà molta falta.
I, si ens proposen de reactualitzar l'antiga figura del porter, perquè només el fet de saber que hi ha algú disposat a ajudar permanentment dóna tranquil·litat, ens hauria de fer pensar en quants dels llocs de treball actuals d'un ajuntament podem reciclar amb aquesta mirada d'acompanyament en la tecnologia.
Adjectius com accessible i sostenible deixaran de tenir sentit perquè el contingut d'aquests conceptes estarà totalment integrat. Això voldrà dir que arquitectes i enginyers hauran d'incorporar plenament a les seves disciplines la sensibilitat social i ambiental, com fan amb el càlcul d'estructures o el disseny d'instal·lacions elèctriques. Les ciutats del futur, doncs, hauran de ser accessibles i sostenibles de forma imprescindible si volen situar-se en el punt de partida. I els tocarà cercar altres elements, més enllà d'aquests que trobarem a totes les ciutats, que les diferenciïn d'altres i les facin atractives.

En tot cas, només he pretès compartir un senzill exercici de generació d'idees també per a Granollers, que ens permeti posar-nos en Acció ara que s'acosten les eleccions municipals. Si voleu ampliar el ventall de propostes, ara és el moment.