dimecres, 18 de maig de 2011

Alinear polítiques per fer front a la crisi

La innovació a l'administració passar per reduir la burocràcia, aquí i arreu
Marejant la perdiu i despistant el contrari
Una de les qüestions que menys arribo a comprendre és la simplicitat amb què es miren els problemes tant els mateixos polítics com la premsa i, de retruc, els mateixos ciutadans. Així, davant l’evidència que cal reduir despeses -o bé augmentar ingressos, però aquesta és una qüestió de la que parlaré en un altre moment-, ens quedem en el concepte de “la retallada”, com la única fórmula per arreglar les coses. Sense tenir present que això implica parlar de –només, més o menys- el 10% del volum total de recursos. Per tant, forçant l’atenció exclussivament sobre aquest 10%, ens oblidem del que cal fer amb el 90% restant, i tenim via lliure per mantenir les polítiques en allò que ens interessa, sense haver de donar-ne compte.
Fixeu-vos com, durant la campanya que ja s'acaba, s'ha parlat ben poc de propostes -potser menys que mai- i molt de les amenaces que l'altre ens retallarà el que tenim. I ningú s'ha plantejat si el que tenim és el que necessitem. (Precisament, i en aquest sentit, just avui, l'Abidal ha explicat que ha comprès que no li calien tants luxes, i sí més solidaritat)...

Polítiques per sortir de la crisi: eficiència, innovació i internacionalització
Fins ara, bàsicament, s’ha deixat anar com a estratègies per a sortir de la crisi i generar ocupació la necessitat d’augmentar la productivitat i d’innovar en la indústries i els serveis del país, així com la internacionalització de la nostra economia. És clar que són la recepta -de moment- més fiable, per al món de l'economia, i que es probablement, també ha de funcionar en el sector públic.
Això comporta, en el cas de les polítiques a desenvolupar per un ajuntament, una millora de la productivitat i de l’eficiència dels serveis que es presten. (Com es valora, això, en el nostre ajuntament? Quin sistema d’avaluació dels serveis –més enllà de la ISO per la qualitat d’alguns serveis- i programes s’han desenvolupat els darrers anys? I com s’han donat a conèixer a la ciutadania?).
La innovació en els serveis seria la segona gran pota del trípode per sortir de la crisi. I l’ajuntament, com hi aprofundeix, en aquest concepte? Quines innovacions tecnològiques han desenvolupat en els propis serveis –sistemes d’avisos per mòbil; “open data” per a donar a conèixer dades en obert als ciutadans; impuls del Pla de la societat del coneixement –avui encallat-; nous sistemes d'informació sobre la circulació als vehicles de la ciutat; etc? I innovacions no tecnològiques (noves formes d’organització, millora de processos interns, ...)?
La tercera pota és la internacionalització. Això implica el donar a conèixer més enllà de les nostres fronteres la ciutat, per tal d’atreure talent i inversió. Per això, la participació en projectes europeus, com una fórmula de motivació dels mateixos tècnics municipals, iniciada fa anys a través del Pla Estratègic, o l’”exportació” de la ciutat en fires i congressos, jornades internacionals, ... haurien de ser una altra línia prioritària. (Tot i que, per molta gent, aquestes són despeses que ens podem estalviar i deixar per més endavant, és una línia de garantir el futur de moltes accions).

Alineament de polítiques
Però la forma més clara de combatre la crisi des de qualsevol institució, més enllà de les retallades, és el disposar d’una estratègia compartida i assumida per la totalitat de departaments de la institució. I, si és possible, pel conjunt d’agents ciutadans, més enllà de l’Ajuntament –si ens basem en una mirada estrictament municipal: les organitzacions empresarials i sindicals, les entitats socials, les cambres de comerç i agrupacions empresarials, les associacions ciutadanes, ..
Així, si prioritzem les polítiques d’ocupació i les de benestar social, cal visualitzar que tothom ho té ben assumit. I, per tant, que TOTS els departaments emprenen polítiques en aquest sentit. Més enllà d’una retallada del 15% del pressupost de cultura, és molt més efectiu davant de la crisi que aquest departament dediqui un 15% del seu pressupost a polítiques directes d’ocupació en cultura –propostes de creació de llocs de treball, formació professional, etc.- i un altre 15% a polítiques directes socials en cultura –descomptes per a la gent gran i aturats, activitats per a persones en risc d’exclusió social, actuacions de desenvolupament cultural amb comunitats en situació de pobresa, formació en aspectes relacionats en com moure’s i buscar informació en una biblioteca, mediadors culturals, etc. I el mateix en els departaments d’esports, de medi ambient, d’educació, de serveis, de seguretat, etc. Canviant, és clar, les mentalitats funcionarials que cal repetir el mateix que l’any anterior, però amb una mica menys de pressupost, i aprenent a innovar en la generació de polítiques públiques.
Per tant, la força de l'alineament de polítiques acaba sent molt més potent que la simple retallada pressupostària, sense cap altre canvi. Cal canviar de veritat les polítiques públiques, totes alhora, totes en la mateixa direcció. Si no, les retallades no hauran servit per res.