dijous, 5 de maig de 2011

Abhijit V. Banerjee, experimentant contra la pobresa


Abhijit V. Banerjee, segons Ana Jiménez
Dos regals en un: La Vanguardia, després de 130 anys, que se n'adona de quina és la llengua del país i treu una edició en català!
I, el mateix dia de la seva sortida, ens obsequia amb una Contra que em permet conèixer una persona de pensament fascinant, Abhijit V. Banerjee, economistga i investigador a Harvard i al MIT, i fundador del Laboratori d'Acció contra la Pobresa  (Poverty Action Lab), una institució que pretén transformar el món que ens ha tocat viure. El professor Banerjee, nascut a Bombai, va aprendre allà que en els pobres també hi ha riquesa. I, per això, demana que deixem de teoritzar sobre la pobresa i actuem, també experimentant. (Una reflexió, aquesta, ben interessant ara que s'apropen les eleccions municipals: fins a quin punt toleraríem un "experiment" social a la nostra ciutat? I si fracassa, com reaccionaríem?).
De vegades sentireu dir que els pobres ho són per vagues, i altres vegades que són grans emprenedors; us diran que la pobresa els fa violents i, després, que en realitat els transforma en passius; us asseguraran que la necessitat els fa lladres i al dia següent que, en el fons, els fa nobles.
Val la pena escoltar algú que coneix tan bé aquesta realitat i treballar per canviar-la. ...
No podem decidir la durada de la nostra vida, però sí la intensitat amb què la vivim. I el professor Banerjee, amb cinquanta anys, ja perceb que el seu temps és limitat. Però viu amb més intensitat ara que la seva investigació millora l'existència d'altres persones. I hi ha unes "persones" molt especials per a ell: els nens pobres del suburbi (slumdogs) amb els que jugava ("Eren més llestos que jo") quan creuava la reixa de casa de classe mitjana a Bombai. Avui, amb els seus experiments ajuda a milers d'aquells amiguets.

I tot això ho fa a través del Laboratori d'Acció Contra la Pobresa, una xarxa de 53 professors afiliats de tot el món, a qui els uneix l'utilització metodològica de les Avaluacions Aleatòries (EAs) per a respondre preguntes essencials per a la reducció de la pobresa. La missió del LACP és la de reduir la pobresa garantint que les polítiques públiques es basin en evidència científica. I això s'aconsegueix:
  • Realitzant avaluacions d'impacte rigoroses. Els investigadors del LACP realitzen avaluacions aleatòries per a provar i millorar l'eficàcia dels programes i les polítiques que apunten a reduir la pobresa.
  • Formant capacitats. El LACP brinda les habilitats a persones interessades en avaluacions rigoroses de programes, i capacita a altres per a realitzar les seves pròpies avaluacions aleatòries.
  • Generant un impacte en les polítiques públiques. El grup de polítiques públiques del LACP porta a terme anàlisi de cost-efectivitat per a identificar les formes més efectives per a aconseguir els objectius de política pública, difon aquest coneixement als responsables polítics, i treballa amb governs, ONGs, fundacions i organitzacions internacionals de desenvolupament per a promoure l'expansió de les polítiques i programes que han resultat ser altament efectius a tot el món.
Tot això -i més- en diu la pàgina web del Laboratori, on fins i tot podeu trobar un curs en línia per aprendre'n les metodologies que proposen.


L'entrevista us atraparà, pel que té d'anàlisi d'una realitat concreta -la pobresa- amb una mirada tan pràctica com real., amb veritats sobre la pobresa que us interpel·laran. (I, com que no l'he trobada per internet -la versió en català de LV encara no està activa- l'he acabat traduint jo. Les negretes també són meves).
De la pobresa, els rics en diuen de tot.
I hi haurà sentit infinitat de fórmules per combatre la pobresa al món.

Sovint també contradictòries.
Als països rics hi ha manifestacions demanant més ajuda per al Tercer Món, però també altres afirmen que és precisament l'ajuda del Tercer Món la que perpetua la seva dependència i la seva misèria.

Confesso que he pensat totes dues coses.
I sap per què? Perquè tot tipus d'especialistes han elaborat grans teories, però ningú ha preguntat els pobres i, menys encara, n'ha estudiat el seu comportament.

I li agraeixo que no em demani diners.
És que no es tracta de quants diners tenim sinó de com es gasten.

Això també serveix per aquí i ara.
Perquè si haguessin escoltat els pobres i comprovat per què actuen com actuen, sabrien que són senzillament com nosaltres: responen a incentius i desincentius i de vegades poden adoptar decisions errònies després de raonaments correctes.

Llavors ...?
Per millorar les seves vides no serveixen ideologies salvadores ni grans líders ni santons ni fórmules màgiques ni doctrines infalibles ...

Déu meu, llavors són com nosaltres!
Només es poden obtenir petits avenços en necessitats concretes ... A poc a poc.

Doncs igual que aquí.
No serveixen els grans principis com "Augmentar la despesa en educació". És bon principi, sí, però el que millora la vida dels nens pobres és una mica molt més concret ...

Per exemple.
¡Exemple! Aquesta és la paraula: assaig, experiència, prova i error, mètode empíric científic ... I és el que fem: no elaborem més teories; experimentem sobre una mostra de la població pobra i els resultats es poden aplicar a gran escala.

Això hauria de ser l'acció de govern.
No ho és, perquè els polítics creuen més en la seva idees que en la realitat, així que no els interessa el mètode empíric. S'inventen països imaginaris on la gent es comporta com en les seves fantasies i les projecten en la realitat sense preocupar-se de conèixer-la.

Veig que és defecte universal.
Creuen poder ordenar a la realitat com comportar-se quan haurien d'aprendre de la realitat com han de comportar-se ells.

Això serviria per a totes les economies.
Però: quants experiments es fan sobre la conducta real de les persones? Doncs aquest és el primer pas contra la pobresa!: Que els que prenen les decisions es prenguin la realitat seriosament.

Un polític que experimenta -i pitjor encara si ho diu- no estaria ben vist.
Però afortunadament nosaltres som economistes. I és això el que fem: experimentar en el Laboratori d'Acció contra la Pobresa. Ja som a 44 països i tenim cinc oficines per a Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia, Amèrica del Nord i Europa amb 55 professors associats a 200 projectes.

Quins projectes?
Li parlava de la futilitat dels grans principis: "Invertir en Educació" ... Sí, però, per exemple, això podria portar a comprar llibres de text pensats per a fills de gent que ja llegeix en barris de classe mitjana ... Doncs aquests llibres a un nen del carrer no li serveixen.

Per què?
No estan fets per a ell. Tampoc no millora en res la seva vida el pla d'estudis ideat per un pedagog que digui: "A tercer ja ha d'estudiar Història" ... Però si no sap llegir, com ha d'estudiar Història!

Vostès què proposen?
Els petits detalls són de gran importància. Experimentem amb videojocs i en vam amb un que va augmentar les habilitats matemàtiques espectacularment amb una competició per llançar escombraries a l'espai.

Tant de bo ho hagués tingut al cole.
Per què els programes de vacunes gratuïts no funcionen i en canvi els pobres compren medicines que no necessiten?

¿...?
Vam fer experiments a diversos llogarets i vam comprovar que quan es vacuna ha d'haver-hi un metge -autoritat- al davant; ara els programes de vacunació tenen sempre metge present i sí que funcionen.

L'hi van dir els propis pobres.
Amb la seva conducta. Un altre exemple: tothom explica com el sistema de castes condiciona la democràcia de l'Índia ...

I amb grans conceptes: Llibertat, Justícia, Igualtat.
Doncs nosaltres vam anar a un poble i vam experimentar: vam donar petites xerrades amb un sol argument pràctic: si en comptes de votar per la teva ètnia o casta, votes pels teus interessos, el vot és més útil per a tu i per a tothom.

Consell de validesa universal.
Doncs així vam aconseguir canviar el sentit del vot del poble!

Com donaven aquestes xerrades?
Amb titelles. Ja li he dit que els petits detalls són més importants que els grans principis.

L'aprenentatge comença amb el joc.
Els pobres són persones: raonen! Si se'ls donen bons arguments, són capaços de millorar les seves conductes.