Tenia encara pendent del divendres passat el deixar constància d'una de les millors flipades (entengui's sorpreses) culturals dels darres mesos. Tot just començat el 21è Festival de Jazz de Granollers, la Big Band de Granollers ens ofereix una nova producció: The sweet time suite. Una composició sorprenent del trompetista i compositor canadenc Kenny Wheeler, que ens va permetre escoltar la Big Band no pas com un bon grup d'amics que s'ho passen bé tocant música plegats, sinó com una autèntica ensemble / orquestra de jazz de primer ordre. La peça, deliciosa, d'una sonoritat molt ampla, possibilitava un ampli ventall de modulacions -brillant, oníric, intrigant, amable i comercial, excitant- i ritmes, permetent també uns solos excepcionals, i ressaltant la preciosa veu instrumental de la Celeste Alías.
La proposta anava acompanyada de Pete Churchill, com a director convidat, que va quedar ben content i sorprès del potencial de la Big Band granollerina, tenint present que ell és, a banda d'un magnífic pianista, un dels pedagogs corals més importants de l'escena musical contemporània anglesa, ha dirigit la London Jazz Ensemble, i és parella de Nikki Iles, una de les referències del jazz femení actual. I tot això el dia que es presentava el nou disc de la Big Band, recordant tant a Johnny Griffin -recollint la producció de l'any passat- com en Joan Bretxa, que també havia format part de la Big Band!
De fons, un taló que anava canviant de color, matisat entre el rosa, el lila i el violeta. Enhorabona pel projecte, i endavant amb noves idees d'aquesta nova dimensió!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada