 |
| El sector públic té molts desafiaments per fer front |
• la modernització del govern;
• la seguretat i la defensa;
• la gestió de les responsabilitats públiques;
• la salut i el benestar;
• i el desenvolupament de societats innovadores.
Estava prou ben orientat, el treball? Les necessitats són les mateixes actualment? Seria vàlida aquesta reflexió, per a les administracions locals, o només ho és a nivell estatal? S’ha avançat en aquests set anys?
Ho intento mirar amb una mica més de detall, provant d'emmarcar-lo no a nivell d’estats sinó de municipis, i “actualitzant-ne” la visió: ...
Amb tot això, el 2005, la situació estava marcada també per la incertesa econòmica, el canvi polític, la guerra global contra el terrorisme i l’envelliment de la població. I la seguretat pública, els serveis socials, el desenvolupament i l’eficàcia econòmica eren els temes d’actualitat a les agendes dels governs i de les indústries relacionades amb els governs, que s’esforçaven a crear una nova ‘economia segura’. Deloitte, conscient d’aquesta situació i del desafiament que comportava per a les administracions la planificació política d’un nou segle, va elaborar l’estudi ‘Servir el ciutadà del segle xxi’, en què analitzava les tendències de futur, examinant aquests desafiaments clau a què s’enfrontava el sector públic.
s van considerar prioritàries per al futur cinc àrees d’actuació automàtica, cadascuna d’elles amb uns aspectes clau associats i unes estratègies específiques que posaven a consideració dels governs del moment, amb la finalitat d’aconseguir desenvolupar programes reeixits que asseguressin avantatges reals per a ciutadans, comunitats i indústries.
1. La modernització del govern
A diferència del sector privat, el sector públic ha ser servir tots els ciutadans i proveir-los de serveis essencials que moltes vegades no sobreviurien en el privat. No obstant això, els objectius bàsics de les administracions són similars als del sector privat:
• la utilització eficaç dels impostos dels contribuents;
• l’esforç per a la millora contínua;
• i el fet d’oferir el màxim valor als ciutadans i les seves comunitats.
Amb aquests objectius, l’èxit del govern del futur dependrà de les següents accions:
• l’adopció de mecanismes de control del rendiment de les activitats i inversions efectuades respecte a les necessitats dels ciutadans;
• l’obtenció de més valor afegit en serveis que no són propis de l’Administració per mitjà de serveis compartits i de la privatització;
• la introducció de la competitivitat en els serveis públics mitjançant partnerships innovadors;
• la promoció dels funcionaris amb reconeixements i incentius atractius;
• la comunicació dels serveis públics,
• i l’esforç per aconseguir ser una font de les millors pràctiques.
Tots aquestes són propostes perfectament vàlides –i necessàries- per a la seva aplicació a nivell municipal. No s’entén, i encara menys en temps de crisi, una proposta municipal que no incorpori aquest objectiu.
2. La seguretat i la defensa
Quant a seguretat, els governs s’enfronten a un dilema, perquè s’espera que estructurin els esforços de seguretat per tal de proporcionar més valor als ciutadans i als negocis amb la millora de la competitivitat econòmica i la qualitat de vida.
Amb aquesta finalitat, els governs s’han de plantejar estratègies futures que fomentin la col•laboració, la participació dels ciutadans i els negocis en la seguretat, la promoció del comerç i el suport a la prosperitat dels negocis en una economia segura, com també la consolidació de les tecnologies de seguretat.
Si bé és cert que el “negoci” de la seguretat no s’ha desenvolupat tant a nivell municipal, els darrers anys els pressupostos en la Guàrdia Urbana han pujat a tot arreu, modernitzant uns cossos desestructurats, poc formats i amb poc recursos tècnics. La coordinació amb els Mossos d’Esquadra, a nivell tècnic però també d’informació, ha de fer millorar molt tots els aspectes relacionats amb la seguretat.
Ara bé, aquest tema ha d’anar lligat, imprescindiblement, amb un treball reforçat de serveis socials. No hi ha millor política de defensa que una bona política de serveis socials, d’educació i de desenvolupament econòmic, per tal que tothom pugui treballar.
3. La gestió de les responsabilitats públiques
Els governs, a més de respondre a les necessitats dels ciutadans, existeixen per assegurar que aquestes necessitats són satisfetes de forma eficient, efectiva i justa. Per aconseguir-ho, cal una gestió correcta del conjunt de les responsabilitats públiques, per mitjà de processos i sistemes de control i seguiment que permetin mesurar els resultats de totes les àrees respecte als objectius estratègics globals de la gerència executiva. Això permetrà proporcionar una transparència total en els processos de decisions i activitats crítiques, incloent-hi la preparació i l’execució de pressupostos.
Als ajuntaments també és imprescindible treballar en aquesta doble línia:
• L’eficiència de la gestió pública; a partir de processos de planificació estratègica i avaluació dels serveis públics.
• La transparència de tota la gestió, demostrant tant l’ètica de la política com retornant als ciutadans la confiança dipositada per tal que gestionin els seus recursos amb la màxima eficiència.
4. La salut i el benestar
En salut i benestar, els reptes del futur govern se centren a proporcionar incentius per als proveïdors de serveis de salut i farmacèutics que facilitin controlar el cost de la salut, reforçar els programes de jubilació, ajustar els programes d’immigració per atreure treballadors joves i preparats i integrar departaments i els seus equips de suport a fi de millorar l’eficiència general de la salut pública.
La qualitat de vida dels ciutadans, a nivell municipal, és potser la principal línia de treball que es consolida amb els anys, independentment de les crisis. Tot i amb això, els governs locals tenen molt poques competències a aquest nivell -ja es veu la capacitat que tenen d'influir en les retallades del nou Govern-, per la qual cosa han anat trobant el seu espai, al mateix temps que, progressivament, anaven ampliant les seves competències en aquest àmbit. Per exemple, participant en la coordinació dels serveis de salut.
Però, sobretot, on els ajuntaments aniran adoptant posicions cada cop més actives, és en les mirades transversals cap a la salut dels altres àmbits de treball. Així, per exemple, l’urbanisme enfocat des del punt de vista del benestar; o l’educació per la salut amb la gent gran o a les escoles; o el disseny d’espais urbans per a la pràctica esportiva per a fer salut.
5. El desenvolupament de societats innovadores
Finalment, cal destacar que la introducció de partnerships innovadors és un altre aspecte clau per a l’èxit de la política pública, que permetrà proporcionar més valor afegit als serveis públics.
En aquest punt, els ajuntaments hauran d’anar adoptant polítiques més actives per a la consecució d’uns serveis més innovadors, al mateix temps que ha de jugar un paper de broker, entre els diversos agents que poden fer-hi aportacions: les empreses, la universitat, els centres tecnològics i de recerca, els ciutadans, ... La innovació de serveis oberts és una de les dinàmiques de futur més prometedores per al sector públic, també per al món local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada