dimarts, 17 de maig de 2011

La festa de la Nora

Fins ahir no havia vist el llibret de la Festa de la Nora, un espectacle que ja fa algun anyet que corre per les escoles i festivals de Jazz del país. Des que a casa mirem les històries d'herois quotidians de l'Albert Espinosa, te n'adones que el món és ple de coincidències i, per tant, no puc resistir-me a la temptació de sentir-me convidat per la Big Band de Granollers a una festa, com un avenç a la Festa d'avui.
Em trobo, doncs, amb una invitació a utilitzar gairebé tots els sentits -fins i tot, el del ritme, que el tinc prou atrofiat!-, en una magnífica producció sonora i visual. Una volta al planeta musical, amb l'excusa d'una festa d'amigues i amics de la Nora.
Perquè amics és el que acaben sent tots plegats: els que toquen i els que escolten. I, fins i tot, els que hi ha al darrera de tot. Perquè el llibret és ple de noms, que demostren quant de col·lectiu pot arribar a ser un projecte. Una llista llarga, que començaria amb en Martí, la Teresa, en Toni, ... i no acabaria fins ben entrada la nit. (Amb un esment especial, també, per la Maria Vidal, amb les seves il·lustracions de colors plans, que mostra el seu joc de combinació de colors que, per plans que siguin, poden servir per donar vida i forma a un projecte. Ja quan, l'any 2000, va il·lustrar la biografia del mestre Ruera, deixava entreveure aquesta estil tan propi -aleshores amb grisos i marrons, per il·lustrar la ciutat que havia passat el bombardeig, i aquí de tots colors per mostrar una Nova Orleans capaç de superar un Katrina, amb tots els colors del món- que posa de bon humor fins i tot al més trist. Un secret: al seu web, trobareu com està feta l'animació).
I, entremig dels agraïments, el nom d'en Joan -lligat aquí al d'en Lluís, perquè el disc -i l'espectacle sencer- és ple de bon jazz. Com no podia ser d'una altra manera, sempre enmig de tot, i no al davant, com molts hauríem volgut; però sempre a totes!
La Festa d'avui és de les que mai ens hauríem imaginat / volgut / previst de viure mai. Per mantenir viu el record d'algú que ja no hi és, però que es manté ben fort enmig de tothom. Perquè en Joan es feia estimar, i ens neguem a donar-li un darrer adéu. En tot cas, en fem una festa, ben merescuda, amb un tall de coca i un xic de Jazz.
Benvinguts a la Festa de la Nora. Benvinguts a la Festa d'en Joan.