dissabte, 2 d’abril de 2011

Stéphane Hessel. Indigneu-vos!

Un breu llibre -un fulletó?- que s'acaba en mitja horeta encara no, d'aquest besavi  amb un passat emocionant i apassionant: de participar en la resistència francesa amb De Gaulle, passant pel camp de concentració de Buchenwald, a redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans -l'únic que resta viu avui en dia-, i a diplomàtic a les Nacions Unides. Stéphane Hessel arriba als 93 anys més lúcid que mai, i crida a revoltar-nos contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. El llibre, a més, inclou un pròleg d'en José Luis Sampedro, una altra de les persones que l'edat no el deixa resignar-se amb l'ecosistema -econòmic, social i ecològic- amb el que l'ha tocat viure. (Ves per on, el llegeixo coincidint just el mateix dia que el president Pujol es rebel·la també contra els seus cinquanta anys d'intentar fer pedagogia -inútil- amb Espanya, i decideix votar a favor de la independència. I tot plegat em recorda el meu pare, que amb l'edat es va anar tornant més jove, fresc i clar a l'hora d'exposar les seves idees!). L'experiència, doncs, ens fa cada cop més savis, ens lliura dels complexes i ens condueix fins la indignació. Com deia en Llach, amb el somriure, la revolta!
Aquests dies, també l'hem sentit parla amb en Fuentes i respondre a una Contra de LV, apel·lant-nos directament als catalans. Aquest país, rebel i valent de sempre, pot afavorir aquest impuls cap a una Europa cultural, fraternal, i no pas una Europa al servei d'una finançarització del món.
N'hem d'aprendre, doncs, de la veu de la saviesa.

Kim Manresa fotografia Stéphan Hessel
 Amb 93 anys, nascut a Berlín i visquent a París. Casat, amb 3 fills, 8 nets i 5 besnets. Actualment, recolça el nou grup polític de Daniel Cohn-Bendit, Europa Ecologia Verds. Agnòstic convençut que les diferents cultures poden conviure.
Alguns dels missatges que va deixar escapar amb en Fuentes:
  • Estic prou en forma físicament per poder parlar a les noves generacions un món que serà fràgil, en perill, i els vull donar confiança i valor.
  • No n'hi ha prou amb indignar-se.
  • Els grans problemes: la terra, que hem de protegir de la devastació, del consum productivista, i també contra la distància increible entre l'extrema pobresa i la immensa riquesa.
  • Cal vure com fem funcionar la democràcia: una paraula magnífica, heretada dels grecs, que significa que ens hem de preocuapr més del bé públic que del bé privat.
  • Sabem que vivim en un món global, on les forces financeres globals estan en acció.
  • Com fer que el govern d'un país depengui també de la mobilització dels ciutadans, perquè aquest govern tingui en compte les qüestions de la joventut?
  • Sort del pròleg, amb José Luis Sampedro, més vell encara que jo. Nosaltres teníem els problemes clars, senzills, evidents: el nazisme, el comunisme, la descolonització.
  • Els joves d'avui s'han de preguntar quins són els seus reptes? Les eleccions locals a Catalunya, el Parlament Europeu, ... Però també problemes globals, les diferències entre els molt pobres de l'Àfrica o els molts rics de Nova York.
  • Satisfacció complerta, perquè el 1948 pogúessim dir quines serien les llibertats i exigències del poble respecte del seu poder. I avui estan molt lluny de ser respectades. La indigació és contra els governs que no són fidels a les seves obligacions. Però també constato que s'han fet molts progressos. Tenim molts més governs democràtics que fa seixanta anys.
  • No estem lluny perquè es converteixin en realitat aqustes textos.
  • No hi ha cap raó perquè nosaltres no tinguem a Europa motius per voler canviar unes quantes coses que ens indignen, que ens semblen mal gestionades. Per exemple, la UE, que no és prou valenta, que està patint les finances internacionals. M'agradaira que fos més socialista i ecologista.
  • Els joves tenen intel·ligencia, que els permetrà detectar, i la consciència moral i ètica, que els permetrà comprometre's per fer funionar les nostres democràcies d'una manera diferent.
  • Els joves poden donar testimoni de la seva solidaritat, en un món fràgil.

A LV, ressalten -a banda de l'èxit comercial del llibret- que fa una crida a la insurrecció pacífica, sobretot als joves, a no claudicar davant la dictadura actual dels mercats financers, que amenacen la democràcia, a no permetre tanta injustícia. "Preneu el relleu, indigneu-vos! Perquè la pitjor actitud és la indiferència!".

 
L'experiència dels camps
Parlem de la sort.
Jo sóc molt afortunat. He estat confinat a camps de concentració, dels que em vaig escapar en dues ocasions; vaig ser condemnat a mort ..., però he sobreviscut.
Vostè era Greco, l'espía.
Havia de reorganitzar la xarxa de ràdios clandestines per a prepara l'arribada de l'exèrcit aliat a França. La Gestapo em va detenir el juliol de 1944, el que significava la fi de la meva vida.
I es va salvar pels pèls ...
La nit anterior a la meva execució, gràcies a Eugen Kogon, que portava tres anys a Buchenwald treballant com a cap de l'hospital i el vaig convèncer que podria pal·liar la seva pena si salvava tres oficials aliats.
I com ho va fer?
Quan tres joves francesos moribunds ven ser enviats al crematori, ho van fer amb la nostra identitat.
Molt dur.
El día que vaig complir 24 anys em vaig convertir en un altre. És una història tràgica, sí. És dur sobreviure a un mort. Em va deixar un gran sentiment de responsabilitat: considero que una vida guanyada ha de ser una vida compromesa, i tot el que faig ho faig perquè vaig sobreviure.

El destí: ajudar els altres
Creu en el destí?
Sí, crec que cada un de nosaltres té la possibilitat de fer alguna cosa amb la seva vida que sigui significativa no només per a sí mateix, sinó també per als altres.
Què ha entès del ser humà?
En els camps de concentració les persones reaccionaven de dues maneres: hi havia els que lluitaven per la seva vida, els que es protegien i ho volien tot per a ells, i hi havia els que ajudaven els altres.
I?
Morien abans els egoistes que els altruistes. I aquest és un missatge per a tots nosaltres: fer quelcom pels altres ens fa bé; només mirar per un mateix ens fa caure, però pensem que és al contari. Sé que el que dic sembla molt ètic i moral, però per mi fou una experiència vital.

La vivència de Palestina
Amb 92 anys se'n va anar amb la seva dona a la franja de Gaza.
Sí, just després de l'operació Plom Fos. Tinc la sort de disposar d'un cos que funciona. Només em manca un ull. Si em tapo el bo, no el veig; però amb els dos veig el seu somriure, i vaig veure la destrucció que l'exèrcit israelí va fer d'aquest petit territori amb una brutalitat insuportable per mi.
Producte de la por?
Es consideren un país petit, democràtic i moder, rodejat de gent que es pot tornar boja i provocar atemptats així que escullen polítics estúpids que creuen que es pot guanyar mitjançant la força. Però el que és intel·ligent seria ajudar els palestins a tenir un Estat i treballar conjuntament, perquè sempre estaran allà.

Actitud optimista davant la vida
Quina virtud l'ha ajudat en la vida: l'alegria, la intel·ligència, la valentia, ...?
La meva mare, una dona excepcional, molt lliure. "Has de ser feliç per a què els altres siguin feliços", em repetia. I jo faig el que puc.
Vostè és jovial; ho ha aconseguit.
La gent que em coneix em considera un optimista empedernit, i jo sempre els dic: he viscut molts problemes, i sempre es van anar resolent. Hem vençut al nacisme, al fascisme, al franquisme, a l'estalinisme, i també guanyarem al bushisme. Ja, ja, ja.

Nous reptes
Aquest és el seu cavall de batalla?
Sabem que si seguim amb una explotació boja dels recursos, en 50 anys ja no es podrà viure aquí a la Terra. I que la immensa distancia que existeix entre rics i pobres no para d'augmentar.

L'exercici de la diplomàcia
És el contrari de parlar sense dir res. L'autèntica diplomàcia diu el que pensar al seu govern, i al govern amb el que treballa.

De la mort i la vida
Jo sóc llaminer de la mort; penso que quan vingui, aviat, l'acolliré com una amiga. Acabar la vida és quelcom meravellós, ja ha durat prou, i no sabem res de la mort; però li puc citar Shakespare:
A La tempesta, ell diu: “Estem fets de la mateixa matèria que els somnis, i la nostra vida breu tanca el seu cercle amb un altre somni". Em vaig despertar ja fa molt i un dia m'adormiré, i m'agrada dormir.
Què ha descobert sobre sí mateix?
Que allò desagradable que m'ha passat es pot superar i fins i tot oblidar. No guardo records del que em va ferir; guardo records del que em va funcionar, del que em va alegrar. Considero que per als problemes més greus del nostre mon actual podem trobar respostes positives. Com no pot ser d'una altr amanera, molts dels meus amics em diuen il·lús.
La millor eina per a viure
Confiança i valor. Necessitem confiar, en primer lloc, en nosaltres mateixos, i després en els altres; i cal saber que només funciona si hi posem també valor. Les dues coses que hem d'evitar són la indiferència i la desesperació; allò que vaig provar i no va funcionar i no tornaré a provar.

Consell per als joves
Tingueu confiança, sigueu valents. Teniu moltes coses a fer i més mitjans que nosaltres vàrem tenir quan érem joves, eines com internet per a treballar junts, com acaben de fer els egipcis. Endavant!


L'editorial assenyala del llibre que crida a la insurrecció pacífica. Els demana que s’indignin davant les desigualtats que imperen en la societat actual i que lluitin per trobar solucions. Gràcies al boca-orella, Stéphane Hessel ha aconseguit contagiar la seva rebel·lia i esperança a milers de persones d’arreu del món. El llibre, traduït a 22 llengües, inclou un pròleg exclusiu de José Luis Sampedro per a les edicions catellana i catalana i té un preu de 5 €.
No us el perdeu!