Amb en Polit bonaveu de protagonista, que descobreix que porta un artista a dins i que és un prodigi del cant, i a qui se li ofereix la possibilitat d'actuar al Gran Auditori de la Ciutat. Però una posada en escena excepcionalment trencadora genera un embolic d'aquells que només passen en les grans ciutats i en les millors ocasions.
Amb exemples de bones pràctiques -amb la Petra Arquet, la directora de l'Orquestra de l'Auditori, motivadora dels artistes com ningú-, i males pràctiques -amb l'Amadeu Tucanta, assessor artístic, i en Conrad Jocobro, el seu soci, que tenen les coses clares: en el món dels negocis, qui no corre vola! I afegint les mirades limitades d'alguns regidors de l'Ajuntament.
Les il·lustracions, de la Susana del Baño, barreja de col·lage i dibuix d'en Cesc, ressalten a la perfecció els trets dels personatges i ens els fa ben simpàtics. Tot un altre encert.
I, a més, després de llegir aquest llibre del meu quasi parent -el meu avi també era Sala i Vila-, ja m'estic plantejant formar un duet amb en Polit, sota la dutxa!
Què en diu l'editorial:
En Polit Bonaveu és un home senzill, que viu en un pis senzill i duu una vida senzilla. De tan senzill potser és un pèl apagadot i tot, i no destaca en res. Bé, en res, en res, tampoc: a la dutxa canta i refila més bé que un rossinyol. I quan els promotors del món de l'espectacle Tucanta & Jocobro el senten casualment, de seguida s'adonen que han trobat una mina d'or. Convertiran el Polit Bonaveu en La Veu Prodigiosa. No serà, però, bufar i fer ampolles, com es pensen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada