Bacallaneria rusticana

Una escena de Cavalleria Rusticana

Aquest és el nom amb el que un ciutadà granollerí, molt amant de l'òpera, va batejar durant l'època de la república el seu comerç de bacallà (tal i com explica l'Antoni Porta). Un fet que ve al cas recordar perquè just ahir varem poder assistir al Liceu a una de les sessions de "Cavalleria Rusticana" i "Pagliacci" (i la setmana passada, a l'assaig general). Dues òperes que s'acostumen a escoltar juntes -no només per la seva brevetat , tenint present la durada normal de les òperes, també per l'època -finals del segle XIX-; l'estil musical -el verisme italià -; la temàtica -la gelosia, en uns poblets petitons i tancats de la Itàlia rural).
I dues obres en les que els conceptes Granollers i òpera anaven de bracet, amb la participació del Cor infantil dels Amics de la Unió, i amb la invasió subtil de granollerins al Gran Teatre. Mitja ciutat està passant aquests dies a veure els petits del Cor Infantil com es mouen i canten dalt de l'escenari, com si ho haguessin fet tota la vida. (Com a bon pare que em considero, us deixo que pensar que sóc del tot imparcial!). I l'experiència viscuda aquests dies no els la treu ningú: conèixer el món de l'ópera per dins i en primera persona, pujar a l'escenari del Liceu i cantar, acompanyant les grans de l'escena musical, unes peces amb moments musicals preciosos, és una vivència inesborrable.
Fins que se n'adonguin que, quan baixa el teló, "la commedia è finita" i l'endemà és Sant Tornem-hi! ...

Escena de Pagliacci

De les obres, cal dir que s'acoblen i es complementen a la perfecció. Dos drames quotidians provocats per la gelosia i l'alcohol, en dos escenaris de pel·lícula, amb la direcció d'escena de Liliana Cavani, en una coproducció del Teatro Comunale di Bologna i del Teatro Massimo Bellini di Catania.
Amb un repartiment que combina (a Cavalleria) Paoletta Marrocu, Claudia Schneider, José Ferrero, George Gagnidze, Victoria Livengood, i (a Pagliacci) Piero Giuliacci, Olga Mykytenko, Vittorio Vitelli, Albert Casals i Jean-Luc Ballestra, tot sota la direcció musical de Daniele Callegari, amb l'Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, conjuntament amb la coral Polifònica de Puig-Reig i -ara bé allò que és bo!- amb el Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers, dirigits per en Josep Vila Jover.
Enhorabona a tots, que els que no hi entenem ens va agradar tot molt. (I, per això, deixo als crítics entesos la feina de precisar l'estat dels cantants).
Els del Liceu en diuen que:
Cavalleria rustican és una òpera en un acte, amb llibret de Guido Menasci i Giovanni Targioni-Tozzetti, basat en un conte de Giovanni Verga, i música de Pietro Mascagni. Estrenada el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma, al Liceu es va interpretar per primera vegada el 9 de maig de 1891.

Pagliacci és una òpera en un pròleg i dos actes, amb llibret i música de Ruggero Leoncavallo. Estrenada el 21 de maig de 1892 al Teatro dal Verme de Milà, al Gran Teatre del Liceu es va interpretar per primera vegada el 25 de gener de 1895.

Ambdues òperes se centren en una mort per gelosia amorosa. El pròleg de Pagliacci constitueix un veritable manifest del verisme musical, que pretenia convertir l’òpera –contra els excessos dels romàntics– en un abrupte «fragment de vida» extret de la realitat social més dura. Aquest moviment, que procedeix directament del verisme literari italià inspirat pel naturalisme francès de Zola, afectà també el llenguatge musical, amb una continuïtat narrativa assegurada per l’orquestra i per l’abolició de les estructures tancades de l’òpera vuitcentista.

I també val la pena saber que Scorsese va escollir Cavalleria rusticana per als moments més tràgics de Toro Salvaje i El padrino III. De Palma va escollir Pagliacci pel clímax dramàtic de Los intocables. La cineasta Liliana Cavani reuneix ara aquests dos grans títols veristes de gelosia i mort per emocionar al públic del Liceu.