Olot, ciutat poc valenta?

El Firalet de nit, una experiència de la Guerra de les Galàxies

Uns quants dies a Olot per adonar-se que, a banda d'estar al centre del gibrell de Catalunya i que hi plou gairebé sempre, ens trobem també en un racó de país preciós, ple d'oportunitats, però molt desaprofitades. I intentaré explicar-me.
Hem estat el cap de setmana a l'alberg Malagrida, una magnífica torre modernista al mig d'Olot i, per tant, molt proper a tot arreu. Ben aprop del parc natural de la zona volcànica de la Garrotza i del carril bicicleta que ens pot portar fins el Mediterrani. Per a això, varem portar les bicicletes (al darrere del cotxe, mal lligades, i amb multa afegida, merescuda). I hem pogut veure el Croscat, passejar per la fageda d'en Jordà, el paratge de la Moixina, el parc de Pedra Tosca, visitar la cooperativa La Fageda, ... 
Tot i amb això, hi ha alguns indicis que ens han fet veure que Olot no es creu gaire els seus punts forts. Potser li falta valentia per definir un model de ciutat de futur ...
Per començar, per exemple, no ens vàrem poder moure per dins d'Olot en bicicleta. De cara enfora, cap problema. Però quan es tracta d'aprofitar que ja hi tenim les bicicletes, és impossible sortir ni tan sols de l'Alberg sense passar riscos. (Per cert, un alberg que no té un aparcament per bicicletes, sinó un simple traster on aplegar totes les que havíem portat tots els estadants). Queda clar que la ciutat no ha resolt el tema de la circulació: sense carrils bicicleta, amb carrers amb doble circulació, no hi ha una ronda per no passar pel centre, ... Feina per fer, de planificació urbana.
Després, les motos, a tot drap pel mig de la ciutat. Això té a veure amb el soroll i la permissivitat de la guàrdia urbana, però també amb els riscos per als ciutadans, i amb els hàbits de mobilitat. Sobretot, doncs, feina de conscienciació.
Amb l'urbanisme, no s'entén que allò que fa d'Olot un referent internacional -l'estudi d'arquitectura RCR arquitectes- tingui alguna de les seves propostes emblemàtiques gairebé abandonades, com en el cas de l'estadi d'atletisme Tussols-Basil...  Tot i amb això, la nova plaça Firalet és tot un encert, i més si hi passegeu de nit.
I dues referències més: el Parc natural, que hauria de suposar un impuls de propostes mediambientals i naturalistes per a Olot. Com pot ser que no hi hagi un autobús llençadora entre la ciutat i el Parc? I desenvolupar el posicionament de la Garrotxa amb propostes per experimentar en el camp de la sostenibilitat (nous materials, eficiència energètica, productes i recursos naturals, innovació i emprenedoria mediambiental, ...). Olot com a model de ciutat verda és una marca que no hauria de ser patrimoni només dels partits d'esquerra, sinó del conjunt de la població.
I la segona, la cooperativa La Fageda, símbol de la capacitat olotina de responsabilitat social. Com és que, al mateix Alberg, no ens ofereixen la possibilitat de tastar els seus productes? (Ni que sigui pagant més, com els anuncis de Danone!). Una ciutat amb residències per a la gent gran, albergs per als joves, una població nouvinguda ben integrada -vàrem gaudir de la festa Sigh com si fos un acte més de setmana Santa-, pot donar una imatge de ciutat solidària amb molta més força, i el sector econòmic també hi podria jugar un paper important en aquesta visió de responsabilitat social.
Penso que aquests són debats que tota ciutat hauria de mantenir ben vius. En descobreixo algun intent, via blog (segur que n'hi ha molts més). I seria bo que, durant les eleccions -a Olot i a arreu- es parlés de models de ciutat i no de partits,
En fi, es tracta d'idees sobrevingudes que comparteixo després d'uns dies de vacances. I és que el cap mai en fa, de vacances!