En dues hores, passem per la Lleida pre-republicana, el naixement d'Esquerra, la proclamació de la República, l'Estatut del 32 a Madrid, els fets d'octubre, la Guerra, l'exili, la Secretaria General amb els Presidents Irla i Terradelles, la represa a Montpeller, el retorn, el Parlament de Catalunya, els tràngols del partit, ... I segueix pensant que només hi ha una solució: convertir-nos en un nou estat de la Unió Europea.
De postres, ens recita La ciutat llunyana, del seu germà Màrius.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,
que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner,
batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze
que de torres altíssimes s'allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
1939. Màrius Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada