10 professions per al 2020

Embolicat en projectes que tenen a veure amb com ajudar la gent a trobar feina, em trobo amb un article  prou interessant, al mateix temps que curiós, sobre les professions que arrasaran el 2020.
La funció d'orientació professional es basa massa vegades en els esquemes establerts -pels marcs i les dinàmiques educatives, sobretot- abans de la crisi. La capacitat d'imaginar noves propostes que, a més, puguin convertir-se en professió, és del tot engrescadora. Per això, em semblen tan suggerents les propostes  de nous oficis que ja estan sorgint en el nostre entorn i que, d'aquí a pocs anys, poden estar a l'alçada dels oficis "tradicionals" que omplen instituts i universitats.
A més, el concepte de professió també anirà canviant. Poques feines ho seran per tota la vida. I, en canvi, moltes aficions s'aniran transformant, mica en mica, en una forma de suport econòmic.
La proposta que se'ns fa és la següent:

Deu treballs de futur:

1. Agricultor de proximitat
2. Assistent mèdic personal
3. Representant professional
4. Enginyer de reciclatge
5. Nano-tècnic i nano-metge
6. Desenvolupador o tècnic de domòtica
7. Gestor de voluntaris en línia
8. Mestre digital
9. Assistent personal
10. Dissenyador de somnis

L'article és de Miguel Ayuso, basat en entrevistes a responsables de recursos humans i, com sempre, m'atreveixo a mal-traduir-lo sencer al català. ...

El Perfil de Granollers

Roca Umbert o Can Muntanyola, projectes per generar dinamisme a Granollers 

Fa pocs dies vaig assistir a la presentació de l'estudi El perfil de la ciutat a Granollers. El tècnic que en feia l'exposició ho va deixar ben clar: Granollers és la ciutat més "normal" de totes les ciutats que es fan i es desfan pel nostre país. Però què volia dir ben bé quan deia una ciutat "normal"?
Anem a pams. Per començar, cal explicar que el projecte El Perfil de la ciutat és fruit de la col·laboració tècnica de 14 ajuntaments de ciutats mitjanes, a través dels seus observatoris socioeconòmics, amb l'objectiu de mesurar la qualitat de vida, la sostenibilitat i el benestar dels ciutadans. Així, a més de Granollers, Barberà del Vallès, Manresa, Mataró, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, entre d'altres, disposen d'una sèrie d'indicadors en diversos àmbits -demografia, mercat de treball, habitatge, activitat econòmica, teixit empresarial, cohesió social i sostenibilitat- que els permet veure com evolucionen cada una d'elles i comparar-se amb el conjunt de ciutats que formen la xarxa. La gestió del projecte correspon al tècnics analistes -economistes i sociòlegs especialistes-, acostumats a donar sentit a la fredor de les múltiples dades que els toca analitzar. Per tant, gent que ruminen molt totes i cada una de les afirmacions que fan, gens apassionada, i a qui no se'ls acudiria pas dir cap frivolitat.
Així doncs, el "normal" que va proferir el presentador, tècnicament, venia a dir que Granollers és la ciutat amb una desviació típica menys elevada. Això és, la que s'acosta més a la mitjana en cada una de les variables analitzades. El que és el mateix, la que surt menys de la norma. La ciutat que es fa notar menys, estadísticament parlant. O, si ho preferiu, la que segueix la inèrcia, la tendència general i no se'n surt del guió. O, com algú podria suggerir, la ciutat més "avorrida", allà on passen menys coses. Fins i tot l'estadística confirmaria, doncs, la sensació que té molta gent respecte a la grisa dinàmica general de la nostra ciutat.
Si ens fixem en el contingut de la presentació, sobretot se'ns va ressaltar dues variables positives: una d'educativa -la ciutat que té l'índex més baix de fracàs de l'ESO- i una d'econòmica -Granollers és la ciutat amb més facturació total per capita, tenint present que la nostra estructura empresarial es caracteritza per l'existència de grans empreses històriques que generen força ocupació i amb un elevat volum de negoci. En canvi, si aprofundim en la lectura de l'estudi, veurem que una de les variables que els autors de la presentació es varen oblidar de reflectir -i cap mitjà d'informar-ne- és l'índex més baix en quan a empreses noves. És a dir, que tenim ben poca capacitat emprenedora i d'innovació econòmica, mentre ens dediquem a anar greixant les dinàmiques que ja tenim consolidades.
En el fons, estem parlant del model de ciutat que estem construint. Una ciutat a la mida de poques grans empreses, gens arrelades al territori, i a qui només els interessa Granollers perquè "hi h caler", o bé una ciutat preparada per generar petites i mitjanes empreses, actives, arriscades, sorgides de les idees i l'empenta de la gent del territori, i que generen dinamisme a partir de la seva capacitat per moure's, aquí i arreu.
Per tant, podríem resumir dient que el tret que ens fa diferents amb les ciutats similars a la nostra és que a Granollers se'ns educa -i bé- per generar un bon volum de facturació des de les empreses ja existents al territori. És a dir, que el perfil que se'n deriva de l'estudi confirmaria la capacitat comercial que tan se'ns suposa als granollerins des dels dies en què, a l'època romana, a la Semproniana se li va acudir muntar una fonda en una cruïlla de camins.
Ara bé, no hem de confondre seguir la inèrcia -en aquest cas, dels mercats- amb un defecte. Potser és l'edat, però que consti que, per mi, passar desapercebut -allò que estadísticament n'hem dit una ciutat "normal"- és un dels majors al·licients que pot existir. I fer feina sense que se't noti representa, segons el meu parer, una manera de fer ben digna, tan si parlem d'una persona com si ho fem d'una ciutat.
Comprenc també que els ciutadans potser desitgen quelcom diferent, una ciutat més emocionant, més moguda i enèrgica. Amb atractius que ens trenquin la rutina de la compravenda a la que estem acostumats i que posin color al dia a dia comercial que se'ns planteja com a futur.
Però cal tenir present que les variables econòmiques no es capgiren d'un dia per l'altre. I menys en èpoques de crisi. S'ha de fer molta feina de formigueta -allò de "poc a poc i bona feina", que em deien a casa- amb moltes petites accions els resultats de les quals no es veuran fins al cap d'un temps. Aquí és quan afegiria que l'activitat engegada amb Can Muntanyola, per exemple, és ben esperançadora per al futur innovador de la nostra ciutat. O que les oportunitats que se'ns obren a partir de l'entorn de Roca Umbert o de la mateixa Mitja Marató, per incidir en exemples coneguts, no són només de satisfacció personal -cultural i esportiva, en aquests casos- sinó que suposen motius per a la generació d'activitat econòmica emprenedora. Encara cal fer molta feina, és cert, però podem aprofitar força les eines de què disposem per capgirar la tendència.
I és que cal trencar la complaença si no volem que el dinamisme de la nostra ciutat sigui només de calaix i no pas de noves idees i iniciatives.

(Columna d'Opinió per a Ràdio Granollers)
9 de febrer de 2013

Quinze reptes per a la professió de recursos humans

Llegeixo un article interessant a la revista Expansión proposant quinze reptes de futur per a les professions relacionades amb els recursos humans de les organitzacions que, de fet, suposen quinze reptes per a la gestió de qualsevol empresa, entitat o institució, i que van molt més enllà de la simple gestió de les persones, entrant de fons en l'estratègia de l'empresa i la seva cultura organitzativa, tocant temàtiques com la innovació, l'emprenedoria, la creativitat, la motivació, la responsabilitat social corporativa, la diversitat, ...
Tot i que és un xic llarg, com sempre, en faig la maltraducció al català, que és una manera d'entrar en més detall en el contingut de l'article. Aquestes són les quinze propostes:

1. Guanyar la cursa global pel talent.
2. Gestionar la diversitat en un oceà de capacitats
3. Recursos humans, peça clau en el negoci de la companyia
4. El compromís, o com alinear els valors de treballadors i empresa
5. Retribució: Un model flexible que motivi a les persones
6. Globalització: La connexió 'glocal' en un món connectat
7. Proximitat al client i màrqueting 3.0 enfocat cap a la persona
8. La necessitat imperiosa de generar líders d'empresa
9. Entorn motivador davant de l'absentisme i la ineficàcia
10. La gestió del coneixement en equips cada vegada més diversos
11. Noves formes de treball adequades a una nova realitat
12. Gestió del canvi per combatre la incertesa
13. La innovació dels intraemprenedors
14. RSC que reforci l'orgull de pertinença
15. Tecnologia, el gran democratitzador del desenvolupament

Mirem-los detalladament ... (continua) 

Superant el desgel

Aquest mapa és fet per aquesta empresa The9988 que es dedica a crear mapes de tot tipus. Representa la seva visió d'Europa el juliol de l'any 2100, després d'haver-se produït el desgel dels dos pols, i que el mar hagi augmentat prop de 100 metres. L'escalfament global del planeta suposa la pèrdua de quantitats importants de terra per a molts països, i fins i tot la formació de nous mars i illes. I també expliquen que l'escenari contempla el naixement de nous estats, entre els quals reconeixen Catalunya -Catalania, en diuen ells. És curiós observar també com consideren el País Valencià inclòs a Catalania, mentre que les Illes Balears continuarien sent espanyoles. Cal notar també que consideren Escòcia i el Tirol com a nous estats, però no el País Basc o Flandes, i Galícia se la imaginen incorporada a Portugal. Política ficció?
El que queda clar, però, és que tot i les traves que posaran des d'Espanya perquè aquest escenari no es produeixi, no hi tenen res a fer. I tot -el desgel i la independència de Catalunya- els arribarà molt abans del que es pensen ...

Jeremy Rifkin i les tendències de futur de l'economia

Jeremy Rifkin, en una fotografia de David Airob

Pel que sembla, comença a haver-hi consens sobre el fet que ara ja toca aplicar polítiques de creixement (econòmic, no pas personal!), després de la llarga abstinència i penúries a què ens han sotmès des del poder econòmic. Ara bé, caldrà aclarir cap on enfocar aquesta inversió des del sector públic. Recuperar educació, salut i la inversió en obra pública, semblen importants. Però, des del punt de vista de futur, és imprescindible retornar als nivells d'R+D+i anteriors al principi d'aquesta davallada. I, sobretot, cal evitar caure en els mateixos paranys de fa tot just un lustre, quan semblava que tot era possible i factible i ens havíem de menjar el món de qualsevol manera.
Per això, val la pena escoltar altres veus, amb un discurs nou, optimista, i amb una mirada innovadora sobre el món econòmic, que ens ajuden a preparar-nos mentalment per a una manera ben diferent d'entendre les relacions entre les persones i el món que habitem, amb el munt de possibilitats que això genera. Aquest és el cas d'en Jeremy Rifkin (1945) -ben conegut a Catalunya, on ha vingut diverses vegades-, un prestigiós economista nord-americà amb un discurs nou i optimista, basat en la Tercera Revolució Industrial, i que ens convida a canviar el paradigma econòmic. La seva teoria aposta perquè abandonem l'economia basada en el petroli de les grans corporacions -que ens ha portat a aquesta crisi- i perquè ens dediquem a generar energies renovables de forma descentralitzada, des de casa, que les famílies emmagatzemarien en hidrogen. (Vegeu aquesta entrevista en vídeo, en el que explica la seva teoria).
Des de la seva The Fundation on Economics Trends, explica que acabarem compartint l'energia de la mateixa manera que compartim la informació a la xarxa. Cada edifici serà una petita planta que extraurà energia del sol, el vent o la calor del sòl. Un cop emmagatzemada aquesta energia en hidrogen, dins de dipòsits, es transformarà en electricitat, electricitat que els ciutadans compartiran entre uns i altres. "Els edifici, el món de la construcció, és la primera causa del canvi climàtic. Doncs també seran ells la solució. Tots els edificis seran petites plantes d'energia". I, per això, intenta involucrar a les grans empreses del sector (immobiliàries, empreses tecnològiques, grans constructores i cooperatives socials) perquè donin empenta al model econòmic actual, amb un seguit d'innovacions que permetin passar del petroli a gran escala a l'hidrogen emmagatzemat en petita escala per tothom. "L'internet de l'energia canviarà la forma de treballar i de viure. I significarà la fi de les guerres pels recursos energètics".
I, a més, gràcies a això, es podrien generar milions de llocs de treball només a l'estat espanyol, que prou falta fan avui en dia.
Encara que sembli mentida, Rifkin desconfia del somni americà, on tothom hauria de tenir les mateixes oportunitats per a poder triomfar, i es decanta pel somni europeu, que defineix com "l'aspiració a la qualitat de vida. Hem de deixar d'obsessionar-nos amb voler ser rics". De fet, Rifkin ha estat (és encara?) assessor de diversos governs, de la Comissió Europea i -ves per on- actualment ho és de l'Angela Merkel! (Com a curiositat, aquest americà de 66 anys, nascut a Denver, viu en una granja de Virgínia, un refugi personal de vida salvatge). Potser per fer-li cas, actualment Alemanya se n'està sortint prou bé de la crisi, aplicant algunes de les tesis de Rifkin.
Tot just ahir, LV li va publicar una Contra (i, tot i que se'n poden trobar molts materials -diverses entrevistes, llibres, articles, ...-), m'atreveixo a fer una traducció al català de l'entrevista (per què encara no treuen la versió digital en català, aquest diari avantguardista?), i també una traducció d'aquesta altra entrevista publicada el novembre passat. ...

2020 Future Value Chain: tendències del gran consum

Segueixo amb les tendències de futur, amb una anàlisi del sector de gran consum. Així, l'informe 2020 Future Value Chain: Four Strategic Objectives for the Industry, a partir d'un estudi realitzat per la consultora Cap-Gemini en col·laboració amb The Consumer Goods Forum, aborda els reptes que afronta el sector de gran consum la propera dècada, per tal de respondre als canvis socioeconòmics que es preveuen i a les noves necessitats dels consumidors.
Com a resultat, l'estudi determina 12 tendències clau, i proposa 4 objectius que hauran de perseguir les estratègies d'aquest tipus d'empresa per als propers anys:

• Fer el negoci més sostenible
• Optimitzar la cadena de subministrament compartida
• Interactuar amb la consumidors adeptes a la tecnologia
• Donar servei a la salut i el benestar dels consumidors

Com sempre, en tradueixo una versió resumida: ...

Universitat i TIC 2020

Veient que la seqüència de les retallades continua ara amb les taxes universitàries, m'endinso en aquest món tot seguint l'estela d'aquesta sèrie de visions de futur, amb horitzó 2020, en diversos sectors.

I no me'n puc estar de destriar un recent informe, elaborat per la Fundación Telefónica, sobre la Universitat i les TIC, posant en evidència que també la universitat del futur va lligada a la presència cada cop més aclaparadora de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Així, l'informe Universidad 2020: Papel de las TIC en el nuevo entorno socioeconómico, enumera les principals característiques que tindrà l'educació en els propers anys, des del punt de vista de les TIC.

• En una dècada, pràcticament tota la ciutadania estarà habituada a l'ús de les TIC en tots els àmbits quotidians. La seva evolució natural apunta a una expansió de les xarxes ultraràpides, la mobilitat, la correlació de continguts i dispositius i la consolidació del cloud computing.

• En l'entorn educatiu, l'informe dibuixa un perfil d'alumne molt dependent del seu dispositiu mòbil i/o tablet, que tindrà accés a internet a gran velocitat (per sobre dels 100Mbps).

• Aquestes xarxes ultraràpides, a més a més de beneficiar els processos d'ensenyament, tindran un impacte positiu en la recerca i l'entorn empresarial.

• També es planteja la normalització de les aules sense barreres físiques, continguts digitalitzats, infraestructures virtuals, i la transferència de coneixement a un entorn empresarial col·laboratiu, impulsat per les eines socials.

• El 2020 serà la dècada de la realitat virtual i augmentada a la Universitat. Així, els estudiants d'Arquitectura dissenyaran planells en 3D, i els potencials científics establiran laboratoris virtuals per a realitzar assaigs a distància.

• Les eines digitals millorades facilitaran gestionar de forma eficient els grans volums d'informació generada. Així, el núvol -cloud computing- en serà una peça indispensable.

• Les Green TIC s'aniran introduint, com a símbol de l'eficiència energètica.

Tot i que també es podria pensar que, com que ho edita Telefònica, tira cap a casa. Però queda clar que, si volen adaptar-se als temps que corren, les nostres universitats no tenen més remei que, entre moltes altres mesures, obrir-se a les TIC, o morir. Cal aprofitar les diverses possibilitats que suposen les noves tecnologies des de la societat en general, però també des del món universitari. A Catalunya, tot i que la UOC va representar un salt qualitatiu més que interessant i avançat en el seu moment, convé donar una nova empenta al conjunt d'universitats públiques, si no volem quedar-nos enrere. (Això, és clar, no hauria d'anar en cap cas en detriment del rigor i el sentit crític que caracteritza aquesta institució, i evitar caure en les trampes que la facilitat  d'accés que suposen les TIC poden aportar als valors universitaris).
Us en recomano, doncs, la seva atenta lectura. A continuació, en tradueixo el seu resum executiu ...

Tendències del consum alimentari a Europa 2020

Tenda virtual al metro, comprant amb codis QR pel mòbil

La fira Alimentària em va permetre també observar i prendre apunts sobre les tendències del consum alimentari a Europa en l'horitzó del 2020, en un bon treball efectuat pel centre AZTI-Tecnàlia, el centre tecnològic sobre el mar i els aliments, situat al Parc Tecnològic de Bizkaia, i finançat pel Govern Basc i el sector.
Tenint com a punt de partida que el consumidor és el principal motor de la innovació en el mercat actual, cal entendre aquestes tendències proposades com un punt de partida per a treballar la innovació sobre les estratègies de l'empresa, l'RDI, el disseny de productes diferenciadors i que aportin valor per als consumidors, la cerca d'oportunitats de negoci en nous nínxols de mercat no explorats, o el desenvolupament d'estratègies de comunicació i màrqueting alineades amb el públic objectiu de les tendències.
Les tendències són aquestes: ...

TrendsWatch 2012 (i VII) Una nova era per a l'educació

Activitat educativa al Museu Episcopal de Vic (imatge del Blog de Museus i Patrimoni)

La darrera de les tendències dels museus del futur per al 2012 és, per a molts, un camp exploratori ben interessant, i en el qual tothom, qui més qui menys, intenta fer-hi les seves passes ... I és que, a mesura que els mètodes formals d'aprenentatge es van posant en dubte, el paisatge per a l'aprenentatge es reinventa.
Veiem prou senyals que els EUA (recordo que l'informe al que em refereixo es refereix exclusivament als Estats Units) s'acosten al final d'una era en l'educació formal, caracteritzada pels professors, les aules físiques, de grups-classe per edats, i d'un pla d'estudis bàsic; el que alguns han anomenat l'era industrialitzada de l'aprenentatge. Els senyals que anuncien aquesta transformació inclouen el ràpid augment de les formes no tradicionals de l'educació primària, com ara l'educació en la llar; la insatisfacció gairebé sense precedents amb l'actual sistema educatiu (K-12); les crisis de finançament per a les escoles en els nivells estatals i locals; un creixent desequilibri de gènere en l'educació superior; i la proliferació de contingut digital i plataformes de distribució digital dissenyades per transformar la naturalesa de l'aprenentatge a l'aula.

Mentre que abans un títol universitari de quatre anys solia ser el passaport a l'èxit, ara es necessita un grau avançat per assolir aquest avantatge. Les perspectives per als que no tenen un títol universitari són pitjors. Al mateix temps, alguns dels més prominents multimilionaris de les noves tecnologies varen excloure el sistema tradicional de grau i van saltar directament al lloc de treball. En l'era de l'educació nova, l'aprenentatge pot ser dissociat de les classes per edats; pot ser individualitzada i autodirigida; amb el suport d'educadors que són els principals agregadors, facilitadors i mentors, enlloc de professors; basada en fonts distribuïdes de continguts (moltes d'elles virtuals); i tenir lloc en una varietat d'espais físics. El nivell / assoliment educatiu podrà ser documentat per una cartera de targetes digitals i projectes del món real, en lloc dels graus o certificats tradicionals. ...

TrendsWatch 2012 (VI) Més que real

picturefoning.com

La sisena de les tendències del museu del futur aprofundeix en les noves tecnologies i les possibilitats que la Realitat Augmentada (AR) ofereix de noves formes perquè els museus pugin millorar les experiències dels visitants, i també les dels no visitants per igual.
AR es refereix a un conjunt de tecnologies que poden sobreposar capes d'elements digitals -de so, vídeo, gràfics, fins i tot sensacions del tacte- sobre les experiències del món real a través de dispositius mòbils. L'edició 2011 del Museu de l'informe Horizon NMC pronostica que l'AR es convertirà en una tecnologia dominant en els museus dintre dels propers dos o tres anys; altres fonts preveuen un termini de temps molt més llarg per a l'adopció general de l'AR.

Els museus ja estan experimentant amb AR per millorar les seves exposicions, augmentar l'accés a les seves col·leccions i materials interpretatius, i enriquir els ambients més enllà dels seus murs. Dins dels museus, el visitant ja pot "manipular"els objectes a través dels seus iPads i telèfons intel·ligents o veure els dinosaures fent cabrioles per la galeria. A l'exterior, es pot utilitzar el GPS, els dispositius habilitats per reconèixer la seva ubicació, i després omplir un camp de batalla, la guerra civil amb un vídeo de recreacions. O pot comparar la vista del carrer davant dels seus ulls amb una versió del segle 19 elaborat a partir de fotos històriques de la col·lecció d'un museu. O poden utilitzar codis QR ("Quick Response") -els tipus de codi de barres dissenyat per a una fàcil lectura amb dispositius manuals- per desencadenar l'AR, com una banda sonora o un Picasso pintant i "projectat" a la paret d'un edifici, a centenars de kilòmetres de distància del seu museu.

L'AR no es limita als augments visuals. Per exemple, el Museu de Londres Streetmuseum Londinium ofereix paisatges sonors que acompanyen les escenes de la vida romana i se superposen a la ciutat moderna, i anima els usuaris a "netejar" la brutícia bufant en els seus iPhones, "excavant" amb artefactes virtuals en el procés. Aviat l'AR podrà incloure retroalimentació hàptica (que fa vibrar telèfons mòbils) per simular la manipulació, com ara "tocar" un bust de Sòfocles. I el proper podria ser l'AR olors, en base a tecnologia d'escriptori existent per produir aromes específics per a webs específics i tweets. ...

Europa 2022

M'agrada la mirada llunyana, més enllà d'allò que és evident a curt termini, en qualsevol disciplina. Per això, en aquest bloc hi trobareu diverses propostes de prospectiva, per estudiar i conèixer el futur, per intentar comprendre'l, encara que no en tingui ni idea de ciència.
Per això, em sembla interessant aquesta proposta de prospectiva política que fa el diari The Guardian, obra del dissenyador búlgar Yanko Tsvetkov, amb tanta ironia com calgui, però dibuixant aquelles tendències que emergeixen en l'escenari europeu. I és que en tots els escenaris que es construeixen sobre el futur europeu, fins i tot els anglesos consideren rellevant el paper que hi pot jugar Catalunya ...

TrendsWatch 2012 (V). L'envelliment creatiu

La cinquena tendència de l'Informe TrendsWatch per als museus del futur és de les més evidents, però també menys desenvolupades. Si alguna certesa tenim com a inevitable és el pas del temps per a tots nosaltres. Per això, l'envelliment de la població presenta per a aquestes institucions culturals tant reptes (de retenció i accés) com oportunitats (per a la millora de la salut dels visitants, el seu benestar i l'aprenentatge permanent).
Gràcies al Baby boom, en algun moment de 2012, la població de "nord-americans més grans" als Estats Units (de 50 anys d'edat cap amunt) arribarà a la marca de 100 milions. El nombre de nord-americans majors de 65 anys s'espera que arribi a ser més del doble el 2040. El creixent nombre de persones d'edat ja ha portat a alguns els planificadors a distingir entre els "joves vells" (65-74), els "vells" (75-84) i el "vells-vells" (old-old) (85 i +), tots ells amb diferents necessitats.

CFM ha estudiat els canvis demogràfics dels Estats Units abans, enfocant-se en la manca de correspondència entre els actuals visitants del museu i la creixent diversitat de la població. L'envelliment dels americans és un desafiament especial, i no només perquè n'hi ha tants. L'enquesta més recent sobre la participació del públic en les arts (les millors dades disponibles sobre les tendències de l'assistència del museu) suggereix que el percentatge de visitants del museu en general, es contreu quan els americans passen els 40 anys.

Les raons per a aquesta disminució poden incloure disminució de la mobilitat i altres impediments físics (i cognitius) que inevitablement afecten les poblacions que envelleixen. Els museus tenen l'oportunitat d'abordar l'entrenament del cervell, que AARP i SharpBrains (entre altres grups) han identificat com una alta prioritat per a tots els nord-americans majors de 50 anys.

Els museus que depenen dels voluntaris de més edat s'enfronten a reptes addicionals: la meitat de les persones properes a l'edat tradicional de jubilació esperen seguir treballant, i aquells que tenen el temps per ser voluntari "tenen expectatives amb els seus compromisos voluntaris que actualment no s'alineen amb la necessitat percebuda de voluntaris qualificats entre les organitzacions no lucratives". (En altres paraules, que no volen pas anar a ensobrar i xatejar. Ells volen sentir que el seu treball voluntari és significatiu).

No obstant això, alguns dels estudis més encoratjadors vistos el 2011 suggereixen que les persones grans que passen més temps al voluntariat o participant en activitats culturals en realitat viuen més temps. ...

TrendsWatch 2012 (IV) Aliar-se amb el finançament

www.verkami.com és un bon exemple

La quarta de les tendències de futur per als museus de l'Informe TrendsWatch 2012 també fa referència a noves formes d'explotar el potencial de les xarxes socials i la tecnologia distribuïda, però no per aconseguir "continguts" per als museus sinó finançament. Cal anar perdent la por en procurar noves formes d'ingressos, i les xarxes socials possibiliten aquestes noves mirades sobre el finançament, amb qui cal aliar-se.
L'actual crisi financera ha suposat que els museus i d'altres organitzacions no lucratives estiguin lluitant per obtenir fons. Alguns museus estan desplegant les tàctiques tradicionals: l'augment de preus dels bitllets; recorrent a les seves pròpies col·leccions per a les exposicions, i fins i tot la venda d'articles de les seves col·leccions per cobrir les despeses operatives. Altres museus s'estan tornant cada vegada més emprenedors, experimentant amb comerç efímer, associant-se amb entitats sense finalitat de lucre per comercialitzar els seus productes o iniciant empreses pròpies amb finalitat de lucre d'empreses pròpies. ...

TrendsWatch 2012 (III). Sortint al carrer

La tercera de les tendències que identifica l'Informe TrendsWatch 2012. Els museus i el pols del futur té a veure amb la voluntat i capacitat dels museus de sortir de les quatre parets dins les que estan tancats, per dur experiències dels museus al carrer, tot proposant trobades comunitàries amb la ciutadania.
Des d'espais comercials efímers o camions ambulants de menjar com a museus mòbils i exposicions a l'aire lliure en llocs inesperats, tot tipus de proveïdors estan trobant noves formes de satisfer als seus clients -o en troben de nous- més enllà de les seves ubicacions físiques tradicionals.
El modern fenomen del camió de menjar (que es va iniciar amb el Kogi Korean BBQ taco truck el 2008, però que va explotar el 2010-11) seria un nou model de compromís cultural mòbil, que combina l'ús intel·ligent de les xarxes socials per conrear seguidors amb una única experiència de lloc: l'equivalent a menjar amb qualitat de restaurant (de vegades fins i tot gourmet) sense un restaurant. Un altre model és la botiga emergent, aprofitant locals comercials infrautilitzats per crear experiències temporals i de baix risc, de vegades de baix cost -introduint els consumidors a productes amb els que no estan familiaritzats, que inclouen tant béns de luxe com museus. Un tercer model és l'art de carrer (des del graffiti fins al yarnbombing, i obres d'art tradicionals sorgides de dins de les galeries), que alguns museus estan adoptant com una manera de transcendir els seus murs i arribar a nous públics. (Aquesta tendència ha estat impulsada a partir de plataformes socials com Twitter i Facebook que faciliten la comunicació amb les legions de seguidors. Però també es basa en una llarga tradició de performances d'art i altres formes de cultura de mash-ups en els llocs públics). ...

TrendsWatch 2012 (II) No més organitzacions sense finalitat de lucre?

La preocupació sobre el finançament dels museus centra la segona de les tendències de futur del TrendWatch 2012. Les reflexions provenen sobretot dels múltiples atacs contra el sector sense ànim de lucre -dins del qual es consideren els museus- als Estats Units, que haurien d'impulsar estratègies alternatives per a les empreses socials.

Els museus han estat tradicionalment exempts d'impostos, obtenint suport fiscal a canvi d'operar per interès públic. Ara, amb tots els nivells de govern buscant desesperadament noves fonts d'ingressos, i els museus que personifiquen "luxes" o "comoditats" enlloc de béns públics essencials, aquest concepte cada vegada es posa més en dubte.

(Tot i amb això, a més de les interessants reflexions sobre com estem perdent la batalla pel valor públic i social de la cultura, personalment hi trobo a faltar un parell de qüestions agosarades. Per una banda, les eternes possibilitats del mecenatge -i val la pena llegir aquest apunt sobre l'evolució recent del mecenatge. Tenim ja un exemple a seguir a casa nostra de crowdfunding que ja es va consolidant, com és Verkami, per a propostes culturals, de moment petites i sense cap experiència amb museus. Per altra banda, cal explorar també les oportunitats que ofereix la publicitat  per al sector cultural, malgrat que això generi reticències. Si prenem com a exemple la proposta de cobrir amb panells publicitaris el possible futur estadi del FC Barcelona per poder pagar-ne la inversió, quants teatres i auditoris que ara estan a mitges podríem acabar? Això sí, cal perdre la por a obrir-se al món de la publicitat) ...

TrendsWatch 2012 (I) Aprofitant la multitud amb el Crowsourcing

La primera de les tendències de futur dels Museus és el compartir el coneixement amb la gent, a partir del Crowsourcing, 
Internet ha permès als museus d'incrementar massivament el nombre de voluntaris que realitzen un treball amb sentit, a partir del Crowdsourcing. Sembla que, darrerament, tothom parla de "crowdsourcing", però què significa realment?
(El terme Crowsourcing fa referència a la capacitat d'"externalitzar" una determinada activitat de l'organització o part d'un problema, per tal que sigui desenvolupada per una massa de gent desconeguda que, en la majoria dels casos, pot ser més intel·ligent, més productiva i estar més connectada. Els principals avantatges d'aquesta pràctica serien el baix cost, ja que s'externalitzen activitats que seran realitzades per persones anònimes a les quals se les recompensarà, però amb un cost menor del que suposaria si s'externalitzés del tot; el pagament depèn dels resultats que s'obtinguin i suposa també una captació de grans talents, perquè és una activitat oberta a tot el públic que captarà l'atenció dels més interessats). 

El 2006, Jeff Howe va introduir la paraula crowdsourcing per descriure el procés de sol·licitar continguts, solucions i suggeriments a partir d'Internet a un conjunt indefinit de participants. Aquest no és pas un fenomen nou per als museus, que sempre han confiat en el treball de voluntaris dedicats. Els museus han adoptat crowdsourcing en part en resposta a un major desig per part de les audiències de "fer", a més de "veure." La tecnologia -el web 2.0- permet un compromís més ampli, més profund, més accessible amb un univers creixent d'experts aficionats que d'altra manera no poden ser contractats amb el museu i poden estar residint a l'altre costat del món.
El crowdsourcing és més que la interactivitat o retroalimentació del públic. El rang d'aportacions de la multitud va des d'un simple intercanvi d'opinions -per exemple, convidant el públic a ajudar, com a l'Smithsonian American Art Musem, a la selecció del contingut de l'exposició, o triar un nou logotip com el Shangai Art Museum per a reflectir la identitat del museu-, per aprendre noves habilitats i participar en el treball real. L'experiència aportada pels participants pot ser personal (per exemple, com fa l'Smithsonian, la identificació d'amics o familiars en les fotografies històriques) o altament qualificada i especialitzada (per exemple, la identificació d'espècies de plantes o animals).
En molts camps que ja existeixen "multitud" de treballadors qualificats (els genealogistes, els observadors d'aus, els astrònoms aficionats, aficionats a la indumentària, els frikis de gràfics) a punt i desitjosos de contribuir amb el seu temps.

Alguns exemples: ...

Els museus i el pols del futur. TrendsWatch 2012

Per un treball en el que estic embolicat, ensopego amb aquest Informe TrendsWatch 2012 Museums and the Pulse of the Future, elaborat pel Centre pel Futur dels Museus, pertanyent a l'Associació Americana de Museus, i dirigit a qualsevol persona que estigui interessada en el futur d'aquestes institucions culturals. L'Informe ha recollit els canvis més importants observats en els museus durant el darrer any, i n'ha definit les grans tendències, que tenen presents tant el fet de com el futur està entrant a dins dels museus, com la manera en què aquests s'hi van adaptant progressivament, a mesura que els arriba el torn. I, molt en contra dels que tenen el parer que els museus són unes institucions anclades en el passat, s'observa com, en conjunt, i sobretot als Estats Units, s'estan fent esforços molt interessants per no quedar-se enrere. (Val la pena remarcar també el valor que es dóna a la prospectiva fora de casa nostra, vigilant per esclarir cap a on va el món i com aquests canvis ens afectaran a tots plegats).
Les 7 grans tendències que visualitzen per al futur són aquestes:

• Aprofitant la multitud. Internet permet als museus d'incrementar massivament el nombre de voluntaris que realitzen un treball amb sentit, a partir del Crowdsourcing. 
• No més Organitzacions sense finalitat de lucre? Els atacs contra el sector de les entitats sense ànim de lucre -que tenen lloc sobretot als Estats Units, però que nosaltres ja comencem a visualitzar també a casa nostra- poden impulsar estratègies alternatives per a l'empresa social. 
• Sortint al carrer. Més enllà de les parets dels museus poden haver-hi trobades comunitàries i oportunitats amb molt de sentit per als museus.
• Aliar-se amb formes de finançament. Les noves formes de filantropia han d'explotar el potencial de les eines de les xarxes socials i la tecnologia distribuïda arreu.
• Envelliment Creatiu. L'envelliment de la població presenta tant un seguit de reptes per als museus (sobre la seva retenció i l'accés) com d'oportunitats (per exemple, la millora de la salut i el benestar dels visitants, o l'aprenentatge permanent).
• Més que real. La Realitat Augmentada ofereix noves formes perquè els museus puguin millorar les experiències tant dels visitants com dels no visitants per igual.
• Nova era per a l'educació A mesura que els mètodes formals d'aprenentatge es va posar en dubte, el paisatge d'aprenentatge es reinventa, també per als museus. 

Per cada una d'elles, s'hi afegeixen comentaris sobre la importància de la tendència per a la societat i per als museus, així com exemples de com els museus poden respondre-hi. Intentaré fer-ne una traducció en els propers posts, afegint-hi els links dels exemples, tots ells molt interessants.

De la casa del futur a la ciutat del futur

Granollers al 2355, segons es va plantejar a Roca Umbert

Ara que s'acosten les eleccions municipals, no és pas dolent posar el màxim d'idees damunt la taula, i més si són de futur, per tal que els nostres representants municipals pugin passar a l'acció.
L'Ara del cap de setmana ens servia un bon article-reportatge sobre com seran les cases del futur, en el que els responsables del Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), Francesc Santacana, coordinador, i Jordi Tudela, que s'ocupa de pensar el repte 6. ciutat interessant i cohesionada per transformar-la en una ciutat equilibrada socialment, ens definien els set conceptes claus de la casa del futur:

1. Envans de posar i treure
2. Ús fàcil, de l'aixeta al plom
3. Persones "telecontrolades"
4. Espais de relació amb els veïns
5. Cases productores d'energia solar
6. Materials intel·ligents i fusta
7. Professionals a l'abast

Val la pena llegir-ne els detalls a l'article. Jo, però, proposo fer-ne un petit exercici de lateralitat, i passar del camp de l'arquitectura al de l'urbanisme. Així doncs, com serien les ciutats del futur si seguim aquests set conceptes clau de les noves cases del futur? Aquest en seria un primer resultat: ...

Cap a un consum més sostenible, racional i urbanita

Des de Creafutur, una Fundació privada promoguda per la Generalitat i ESADE, que té l’objectiu d’identificar oportunitats futures de negoci a través de l’anàlisi de les pautes de comportament presents dels consumidors i de la previsió de com evolucionaran en un futur, llancen un primer treball sobre tendències de consum del futur al nostre país.
Segons els experts d'aquesta Fundació, les oportunitats de negoci sorgiran dels espais d’intersecció entre aquests tres factors: les tendències de consum; les necessitats no cobertes dels consumidors, i les capacitats de les empreses. I, per això, presenten cinc tendències de consum que originaran oportunitats per les empreses en els propers 5 anys, i que ens acosten cap a un consum més sostenible, racional i urbanita. Donem-hi un cop d'ull. ...

Ho diuen fins i tot a Harvard

Des de la revista Capital -ni del mateix diari Expansión, que ho recull- poden evitar que el professor d'Economia de la Universitat de Harvard i ex-economista en cap de l'FMI, Kenneth Rogoff, un dels experts en economia del planeta, els planti als nassos una sentència com aquesta: "regiones como Cataluña que, aislada, sería uno de los países más ricos del mundo". És a dir, que la independència -l'adéu amistós d'Espanya- no només seria viable sinó que seria més que rendible, econòmicament parlant.
I, com que l'entrevista m'agrada -diu idees ben sensates, totes elles- i descobreixo que en Kenneth havia estat un molt bon jugador d'escacs, us la tradueixo a continuació...