Miquel Illescas, a més de tenir el títol de Gran mestre internacional d'escacs i campió estatal vuit vegades, va entrenar el campió mundial Vladímir Krámnik, i va formar part de l'equip tècnic de la computadora Deep Blue dissenyada per a jugar -i guanyar finalment- el campió mundial Garry Kasparov. A més de dedicar-se a ensenyar a jugar als escacs, ha desenvolupat teories diverses sobre la relació entre el món de l'empresa i els escacs, i es dedica a assessorar empreses i organitzacions en la seva estratègia.
(No és pas tampoc la primera referència que faig en aquest blog sobre escacs i empresa. L'economista Kenneth Rogoff ja feia reflexions sobre la relació entre el joc d'escacs i el joc del món de l'economia).
En el llibre, farcit d'anècdotes dels grans campions i de frases encertades de personatges cèlebres, Illescas va desgranant els valors dels escacs un a un i relacionant-los amb la pràctica econòmica. Així, els conceptes de talent, la posició, la intuïció, el càlcul, la creativitat, l'anàlisi, l'estratègia, la tàctica i l'escac-i-mat són analitzats tal i com es va en una partida de campions quan s'arriba al seu final.
Val a dir, però, que el gran interès del llibre em ve donat pel que representa de contraposició amb unes afirmacions de Xavier Ferràs. En el seu llibre Innovación 6.0, en Xavier preconitza la fi de l'estratègia, i explicita que el veritable exercici d'estratègia competitiva que han de dissenyar, planificar i executar les empreses en el nou entorn econòmic és infinitament més sofistica que el del joc dels escacs.
De la mateixa manera, Enric Barba, en el seu blog, també preconitza que la necessitat d'innovar a l'empresa és més propera al póquer que als escacs.
Aleshores, quin és el joc que representa millor la realitat econòmica actual? Són vàlids els escacs per representar el món de l'empresa d'avui en dia? Quins valors ens pot aportar aquesta ciència per traslladar-los a l'economia?
Hi ha diverses dificultats a superar: per exemple, les regles dels escacs són claríssimes i iguals per a tothom, i això no passa en el món real. I és que és prou difícil de representar la complexitat de la nostra societat i del motor econòmic que la mou.
Això sí, les lliçons dels escacs són moltes i innegables: l'anàlisi prèvia de la jugada; la comprensió de la realitat com a mètode per a prioritzar, a partir de l'anàlisi de la posició, la definició de l'estratègia i el pla d'acció a seguir; la tendència perillosa a buscar el que ens agrada, i no observar del tot bé la realitat, que potser no ens agrada tant; l'anàlisi final de la partida (conèixer amb deteniment per què hem perdut, saber on ens hem equivocat, per aprendre de la situació i millorar en la següent).
Malgrat tot, seguirem jugant als escacs. ...
