2020 Future Value Chain: tendències del gran consum

Segueixo amb les tendències de futur, amb una anàlisi del sector de gran consum. Així, l'informe 2020 Future Value Chain: Four Strategic Objectives for the Industry, a partir d'un estudi realitzat per la consultora Cap-Gemini en col·laboració amb The Consumer Goods Forum, aborda els reptes que afronta el sector de gran consum la propera dècada, per tal de respondre als canvis socioeconòmics que es preveuen i a les noves necessitats dels consumidors.
Com a resultat, l'estudi determina 12 tendències clau, i proposa 4 objectius que hauran de perseguir les estratègies d'aquest tipus d'empresa per als propers anys:

• Fer el negoci més sostenible
• Optimitzar la cadena de subministrament compartida
• Interactuar amb la consumidors adeptes a la tecnologia
• Donar servei a la salut i el benestar dels consumidors

Com sempre, en tradueixo una versió resumida: ...

Arcadi Oliveres. Aturem la crisi

El subtítol -Les perversions d'un sistema que és possible canviar- és prou explícit respecte el contingut. Enfront dels mals de la crisi, una anàlisi ben crítica i de punta afilada, llistant tot el seguit de perversions que hem permès entre tots que ens fessin anar d'un costat a l'altre sense veure'n el final. Cada una d'elles, acompanyada d'una caixa d'eines per capgirar-la. I un epíleg optimista, de l'estil We can; un crit a la rebel·lió amb uns principis també prou clars per ser aplicats entre tots.
Mirat amb més detall, hi trobem l'anàlisi sobre el sistema financer, amb una crida a la banca ètica, treballant per als més necessitats, i perseguint, l'especulació, el frau fiscal i els paradisos. Segueix amb una mirada al consum desenfrenat, denunciant les 60.000 persones que moren diàriament de fam, i pregonant un canvi d'hàbits alimentaris, de consum i energètics. L'explicació de la bombolla immobiliària, els EROs escandalosos, la necessitat de la immigració i el nou paper dels sindicats, que haurien de treballar per noves solucions als problemes de l'habitatge, l'atur i l'estalvi. L'observació de com la democràcia s'ha anat degenerant, començant per les Nacions Unides i la Unió Europea, fins als nous fets del Palau de la Música, amb una demanda de democratitzar els organismes de control arreu. I l'anàlisi de com la societat s'ha anat tornant paranoica i la seguretat ha passat a ser l'excusa perfecta per a l'imperi del control, la por, la desinformació i l'engany per a generar nous conflictes bèlics, al darrere dels quals només hi ha interessos bruts, dels estats i de les grans corporacions. Per això, la proposta de reduir la despesa militar, augmentar la negociació en tots els terrenys i, fins i tot, exercitar l'objecció de consciència fiscal. El darrer capítol, cap al món post-crisi, ens prepara per a un nou model econòmic i una democràcia més real que l'actual, en els quals el paper de la ciutadania serà clau. El canvi per aturar la crisi passa també per un canvi de mentalitat. Encara som a temps de canviar-ho.
L'Arcadi escriu igual com parla. A mesura que avances en el llibre, et va venint a la ment la seva veu, pausada però sense aturades. Insistent, amb un to de veu baix, de professor universitari que narra l'assignatura com si expliqués un conte al nét. Talment una de les seves classes magistrals. I aquest llibre, certament, n'és una de bona. ...

El futur del comerç és social (però a la xarxa!)

Des de l'Anella empresarial ens recomanen un article recent de Caroline Parry publicat a UTalkMarketing que analitza algunes de les tendències clau que afecten el futur del comerç social. Per a aquells que creuen que hi ha valor en l'aprenentatge de les experiències d'altres marques - i identificant quines possibilitats i opcions hi ha disponibles per a les marques que busquen integrar el fet "social" en el nucli dels seus sistemes de comerç–, des de PSFK han extret i resumit algunes de les principals observacions de l’article, que jo intento traduir al català. (Ara bé, per tal que ningú es confongui, cal aclarir que el concepte de comerç social no té a veure amb una mirada més social al món del comerç, sinó que, com veureu per les propostes, fa referència al seu lligam amb les xarxes social).
El punt de partida és un fet prou rellevant avui: les dades que indiquen que les tendes Facebook ofereixen els mateixos ratis de venda que les pàgines web. Això pot ser un avenç (encara no s’ha aprofundit prou en les dades), però sembla indicar un suport inicial prou importància, i una bona perspectiva de negoci, d'això que anomenen el comerç social.
Resumides, les tendències que cal vigilar serien:

• Facebook com a canal tant social com comercial;
• La web personal al mòbil, també dins de la botiga;
• El carro de la compra social;
• Del “dirigits” a allò que és útil i valuós;
• Recompensar les interaccions com a clau per al comerç social;
• La introducció d'una moneda única social.

Des de Granollers, fa molts anys que la gent de Gran Centre proposen un model de comerç realment més responsable socialment, implicat en els projectes de la ciutat i dels seus clients i allunyat del model de franquícies; fins i tot, varen arribar a proposar l'aparició d'una nova moneda. Al final, resultarà que tot això ens arribarà pel móbil i mitjançant el fèisbuc! (I, per tant, ja cal que els granollerins s'hi posin d'una vegada per totes).
Analitzem, doncs, amb una mica més de detall -comercial, és clar- quines són aquestes tendències de futur: